Mostra la font per a UF2-NF1. Atacs i contramesures en sistemes personals

tornar [[M11_-_Seguretat_i_alta_disponibilitat#UF2_-_Seguretat_activa_i_acc.C3.A9s_remot | M11 - UF2 Seguretat activa i accés remot ]]


== Tipus d'atacs. Amenaces lògiques ==


[[UF1-NF1._Introducció_a_la_seguretat#Atacs]]


Les amenaces lògiques fan referència a programari que pot atemptar contra la seguretat del nostre sistema (Integritat, disponibilitat, confidencialitat), tant de manera intencionada ('''software maliciós''') com per error ('''bugs''').

*Backdoors (Portes falses), programari que permet l'accés al sistema sense autorització, pot ser un programari específic (''rootkits'', eines amagades que permeten l'administració remota normalment amb privilegis de root) o camins que els propis programadors del sistema han deixat oberts durant fases de test per exemple. Alguns tipus de programes maliciosos poden crear o utilitzar aquestes portes falses. Exemple NetCat. [[http://packetstormsecurity.org/files/view/103601/miniphpshell-27.9-2.tgz miniphpshell-27.9-2.tgz]]

*Virus, programari maliciós que altera el correcte funcionament i/o la seguretat de l'ordinador. Normalment és codi inserit en un executable (hoste) i s'executa amb aquest (i amb els seus privilegis), després pot seguir executant-se de manera autònoma o replicar-se. Per exemple
**Bombes Lògiques, parts de codi que resten inactives fins un determinat moment
**Troians. Ocults dins altres programes amb aparença inofensiva roben informació o permeten l'accés extern no autoritzat.
**Espies (Spyware). Recopila informació i la transmeten a una entitat externa.
**Adware. Genera publicitat que es mostra a l'usuari.
**Cucs. Pot duplicar-se i propagar-se a través de xarxes.
**Hijacker. Modifiquen configuració del navegador per carregar pàgines no autoritzades.
**Exploits. Programa que aprofita (explota) una vulnerabilitat.
**Conills o bactèries. Es repliquen fins esgotar els recursos del sistema.
**Al correu electrònic. Alguns poden accedir a la llista de contactes i reenviar-se.

*Canals encoberts, transferència d'informació a destinataris no autoritzats.

*KeyLoggers, registren les pulsacions de teclat en un fitxer. Alguns programes permeten enviar aquesta informació a un servidor ftp per exemple. [[File: antilog.zip ]]

*Falses Alarmes (Hoaxes), missatges falsos de correu electrònic.

*Amenaces a pàgines web
**Cross-site scripting: Execució de codi ''scripting'' (Javascript per exemple, en URL - mètode GET o en formularis).
**SQL injection: Execució de codi ''SQL'' amagat.
**Format Strings. Atacac associat a bugs en funcions de format de text (printf a c per exemple per llegir i escriure adreces de memòria prohibides, [http://blog.seguesec.com/?p=76 veure]).
**Pharmig: Redirecció (per error DNS) d'un domini a una màquina diferent

*Enginyeria Social, contacta amb l'usuari (personalment: per correu o telèfon) per obtenir dades personals.
**Phishing, orientat a fraus suplantant entitats bancàries

*Errors en el programari (bugs)

*Eines de seguretat. De manera paradoxal els atacants poden usar-les per detectar forats de seguretat. Exemples: Nessus, satan, saint


''Script Kiddies'': Persona (noi) sense coneixements que utilitza eines o tutorials d'altres per atacar sistemes.


<!-- http://www.segu-info.com.ar/ataques/ataques.htm -->

<!-- http://acacha.org/mediawiki/index.php/Hacking_Tools -->

<!-- http://acacha.org/mediawiki/index.php/Seguretat -->

http://www.mmc.igeofcu.unam.mx/LuCAS/Manuales-LuCAS/doc-unixsec/unixsec-html/node12.html

http://www.iec.csic.es/criptonomicon/articulos/virus.html

http://sectools.org/crackers.html

http://ha.ckers.org/xss.html


Respecte a NetCat (BackDoor i altres)

http://foro.elhacker.net/tutoriales_documentacion/tutorial_de_netcat_pagravera_newbies-t65764.0.html

http://foro.elhacker.net/hacking_basico/jugando_con_netcat-t159799.0.html

http://stackoverflow.com/questions/6269311/emulating-netcat-e


 
=== Anatomia d'atacs i anàlisi de programari maliciós===


Evolució dels riscos:
* Xarxes més grans, complexes i més utilitzades
* Usuaris amb més coneixements tècnics
* Eines cada vegada més sofisticades


Cal diferencia quan algú vol entrar al nostre sistema concretament o som víctimes involuntàries (Virus).


http://arco.esi.uclm.es/~david.villa/seguridad/modulo-B-I.2x4.pdf


En general els passos per a realitzar un atac objectiu concret


# Identificar l'objectiu (Un ordinador, una xarxa, una informació concreta) i l'atac que es vol realitzar. [[UF1-NF1._Introducció_a_la_seguretat#Atacs]]
# Obtenir informació de l'objectiu (p.e. enginyeria social o eines per obtenir informació del sistema, la xarxa, els recursos compartits) .
# Cercar vulnerabilitats a partir d'aquesta informació
# Accedir a l'objectiu i/o informació
# Esborrar les empremtes


A partir d'aquí es pot pensar com evitar-ho i realitzar les accions necessàries.


Les conseqüències de les accions dels virus poden ser variades. http://es.wikipedia.org/wiki/Virus_inform%C3%A1tico#Acciones_de_los_virus


Les formes de propagació també. http://es.wikipedia.org/wiki/Virus_inform%C3%A1tico#M.C3.A9todos_de_propagaci.C3.B3n

== Contramesures ==


Per evitar els atacs es poden fer servir eines:
* Preventives. Eviten l'accés del programari maliciós
* Pal·liatives. Eviten les accions del programari maliciós

També és necessari mantenir el sistema i les aplicacions actualitzades.


A vegades també pot ser interessant simular/realitzar atacs al sistema per comprovar-ne la seguretat.


=== Eines preventives i pal·liatives ===


Les eines o accions poden ser per exemple:
* Antivirus.
**Comprovació. Examinar arxius cercant virus coneguts. Utilitza base de dades actualitzada.
**Vigilància. Identificar possibles comportaments sospitosos (obtenció de dades, monitoratge de ports, etc...)
* Tallafocs.
* IDS (Intrusion Detection System) i IPS (Intrusion Prevention System)
** Analitzen i/o monitoritzen els sistema i la xarxa cercant activitat maliciosa, els IPS en general inclouen les funcionalitats dels IDS afegint sistemes que s'activen en cas de detectar intrusions.
** De Host. AIDE, tripwire
** De xarxa. Snort (Específic, interfase php BASE + http://nebula.carnivore.it), Wireshark i tcpdump (Genèrics de monitoratge), netstat o nmap, finger (Altres eines de detecció).
* Xifratge de les dades. [[UF1-NF1._Informació_i_dades#Emmagatzemar_dades_xifrades]]
* Còpies de seguretat. [[UF1-NF1._Informació_i_dades#C.C3.B2pies_de_seguretat]]


Hi ha virus a linux? i antivirus? són necessaris?  http://ubuntuforums.org/showthread.php?t=510812


Com a curiositat comentar que existeixen unes eines anomenades Honeypots (http://es.wikipedia.org/wiki/Honeypot), que tenen com objectiu atreure els atacants per recollir informació o distreure d'altres màquines importants, aquestes eines simulen ser vulnerables.


http://www.mmc.igeofcu.unam.mx/LuCAS/Manuales-LuCAS/doc-unixsec/unixsec-html/node280.html   IDS

http://www.mmc.igeofcu.unam.mx/LuCAS/Manuales-LuCAS/doc-unixsec/unixsec-html/node321.html   Eines de seguretat


=== Actualització i verificació de sistemes i aplicacions ===


[[ Media: actualitzacio_sistema_informatic.pdf | Resum actualització sistema ]]


Utilitzar programari del qual es desconeix l'origen pot suposar un risc de seguretat, verificar la autenticitat i la integritat d'aquest minimitza (no elimina) aquest risc. Existeixen múltiples mètodes de verificació de programari:

* Signatura digital del fitxer.
* Comprovacions integritat, algorismes MD5 o HASH  (Eines linux ''sha1sum'' ''md5sum'').
* Sistemes específics de Windows: WGA (Windows Genuine Advantage) o OGA (Office Genuine Advantage).

== Seguretat en la connexió amb xarxes públiques ==

La xarxes públiques com Internet comporten riscos de seguretat, són necessaris mecanismes que permetin garantir la confidencialitat de les dades o la identitat dels usuaris.


La confidencialitat de les dades es pot garantir usant protocols segurs per part de qui ofereix els serveis, UF1-NF1._Informació_i_dades#Transmetre_dades_xifrades.  Per exemple en comerç electrònic, serveis de correu, transferència i emmagatzematge de dades.


En els casos que calgui garantir la identitat dels clients, aquests poden fer servir sistemes com les signatures i certificats digitals. La base d'aquests sistemes d'identificació és el [[UF1-NF1._Informació_i_dades#Criptografia_asim.C3.A8trica_.28de_clau_p.C3.BAblica.29 | Xifratge asimètric]].


=== Signatura Digital ===

La signatura és la manera de identificar l'autor d'una certa informació digital i garantir que aquesta no ha estat modificada posteriorment.

Es basa en tècniques criptogràfiques asimètriques (clau pública), l'autor disposa de les claus pública i privada. Amb la clau privada xifra la informació i distribueix la clau publica als destinataris.

Un document signat digitalment garanteix:
*Autenticitat
*Integritat
*No repudiació

=== Certificat Digital ===

És un document (digital) que a través d'una autoritat de certificació ha de garantir que una clau pública pertany a un subjecte. El certificat '''no garanteix la identitat del subjecte'''.

Aquest certificat es distribueix junt amb el document signat digitalment i la clau pública, d'aquesta manera es garanteix l'autoria del document.

El certificat normalment constarà de:
* Informació de la entitat de certificació (signatura digital d'aquesta)
* Dades del titular
* Clau pública de l'usuari
* El mecanisme de xifratge
* Altres dades com dates d'emissió i expiració


Autoritat de certificació locals:
*http://www.catcert.cat
*http://www.cert.fnmt.es

Existeixen entitats que ofereixen certificats simples gratuïts, per a instal·lar en servidors segurs (https) per exemple. Aquests serveixen per a garantir que les comunicacions SSL no són interceptades i modificades.

https://www.startssl.com/?app=39

== Pautes i pràctiques segures ==


(Pendent)