Diferència entre revisions de la pàgina «A1. Arquitectura»

Revisió del 15:56, 4 ago 2011

torna M7 - Planificació i administració de xarxes

Arquitectura de xarxes

Descriu una xarxa a través de normes (estàndards, protocols).

Defineix com interactuen els diferents elements que la componen.

Això permet per exemple ...

• Separar funcionalitats

• Escalabilitat

• Administració

• Facilitat d'ús

• Normalització

• Integració d'aplicacions

• Compartició de recursos

Concepte de Capa

Els models de Networking treballen amb el concepte de capes.

Es tracta de dividir un procés complex en parts més petites i analitzar-les independentment.

Pensem en una persona que vol comunicar alguna cosa, podríem dividir aquest procés en les següents parts.

• IDEA : La persona pensa allò que vol transmetre.

• FORMA : Es decideix quina és la millor manera de fer-ho. En alguns casos la comunicació serà verbal, en altres escrita o també es pot realitzar una vídeo.

• COMUNICACIÓ : Finalment es realitza la comunicació física. L’emissor diu el que ha decidit, fa un escrit o roda les imatges.

És important adonar-se que en el procés de recepció, l’individuo receptor fa el procés invers però seguint el mateix esquema.

• COMUNICACIÓ : Rep la comunicació física. Segons el mitjà triat per l’emissor haurà d’escoltar, llegir o mirar.

• FORMA : Ara ha de ser capaç de desxifrar la comunicació.

• IDEA : Finalment entendrà la idea que l’emissor volia transmetre.

Cada una d’aquestes parts que anomenarem capes, usa unes normes que han de ser iguals per emissor i receptor per tal que la comunicació tingui èxit.

Aquestes normes són els protocols.

Possibles protocols en l’exemple:

• Capa de comunicació : Control d’errors (Si mentre l’emissor parla hi ha un soroll extern potser caldrà tornar a dir-ho, si es perd una fulla d’una carta, si el vídeo està mal gravat).

• Capa de forma : Selecció del mitjà (No es pot enviar un missatge oral a una persona sorda, ni visual a una cega, ni escrita a una analfabeta), selecció d’idioma.

• Capa idea : Verificació de coneixements previs.(L’emissor haurà de pensar si el receptor pot entendre la idea).

Esquemàticament el procés es representa de la següent manera:

La transmissió és vertical -> La informació viatja verticalment a través de les capes

La comunicació és horitzontal -> Cada capa es comunica amb la capa equivalent de l’altre mitjançant els mateixos protocols (Normes). Això s’anomena comunicació de par-a-par.

Encasellament de dades

La informació que intercanvien les capes s’anomenen PDU (Unitat de dades de Protocol), cada capa utilitza el seu i només el pot desxifrar la seva capa homònima.

De manera general cada capa fa el següent

La part de tractament de la informació, s’anomena encasellament de dades, i es refereix al que fa cada capa amb la informació que li arriba.

Emissor (Capa X):

Receptor (Capa X):

Serveis i protocols

Són serveis que cada capa proporciona a les capes superiors.

• Orientats a connexió : S’estableix una connexió per la comunicació, s’utilitza i s’allibera. Només s’indica l’adreça destí en l’establiment de la connexió. Molt fiable però si es talla la connexió cal tornar-la a establir.

Analogia telèfon, protocol TCP. S'estableix un camí, varis nodes, i un circuit per la comunicació.

• No orientats a connexió : S’envien paquets autosuficients, cadascun amb l'adreça destí completa

Analogia el servei postal, protocol IP.

• • Amb requeriment de resposta o de confirmació (“Acuse de recibo”). En arribar el paquet al receptor envia resposta i el emissor no envia la següent fins rebre la confirmació. Molt Fiable.

Analogia carta certificada. L'emissor espera la confirmació, si es perd alguna carta es torna a enviar

• • Sense requeriments, el receptor només vigila que arribi el paquet sencer, però si no arriba no fa res. Poc fiable però més ràpida.

Analogia carta ordinària. Si es perd alguna carta el receptor perd la informació.

Així els protocols són les normes de cada capa que han de ser iguals per emissor i receptor per tal que la comunicació tingui èxit.

Algunes de les funcions dels protocols són:

• Segmentació, ordenació i ensamblatge de la informació.
• Control del flux i de la congestió (Un emissor massa ràpid saturi un receptor massa lent, o que massa informació passi per el mateix punt alhora, cues, embuts)
• Encasellament (Afegir informació de control per a la comunicació)
• Control d’errors
• Adreçament (Portar la informació d’un origen a un destí, format d’adreces)
• Establiment dels torns de paraula

Exemples de les funcions dels protocols