|
|
| (Hi ha 8 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) |
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | torna [[ M3 - Programació ]]
| |
| | | | |
| − | == Programació Orientada a objectes (POO) ==
| |
| − |
| |
| − | La POO és un paradigma de programació.
| |
| − |
| |
| − | Es representa el sistema com una col·lecció d’objectes amb certes propietats.
| |
| − |
| |
| − | Aquests reben estímuls externs o esdeveniments interns, i en resposta:
| |
| − |
| |
| − | * Intercanvien informació
| |
| − | * Canvien el seu '''estat '''(Les seves propietats)
| |
| − | * Produeixen resultats observables (Informació per consola, creació d'un botó, etc...)
| |
| − |
| |
| − | Les responsabilitats del Sistema queden així repartides entre els objectes que col·laboren entre ells
| |
| − |
| |
| − | Per comunicar-se els objectes intercanvien '''''missatges'''''.
| |
| − |
| |
| − | == Les Classes i els objectes ==
| |
| − |
| |
| − | Una '''classe''' descriu la estructura d'entitats del mateix tipus. Cadascuna d'aquestes entitats s'anomena '''objecte'''.
| |
| − |
| |
| − | La classe recull totes les propietats i comportaments comuns d’aquestes entitats, però no les que difereixen.
| |
| − |
| |
| − | Els '''objectes''' són instàncies d’una classe, representen un estat real d’un classe on les propietats que defineixen la classe tenen un valor concret.
| |
| − |
| |
| − | Es poden descriure els objectes des d’un punt vista
| |
| − |
| |
| − | * Estàtic: El valor de les seves propietats, '''atributs''' (''Estat'')
| |
| − | * Dinàmica: Com respon a esdeveniments externs, '''mètodes''' (''Comportament'')
| |
| − |
| |
| − | [[File: ObjectClass.png]]
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | === Descripció estàtica. Atributs ===
| |
| − |
| |
| − | Els atributs, poden ser de dos tipus segons l’àmbit:
| |
| − |
| |
| − | * Atributs '''d’instància''' poden tenir un valor diferent per a cada objecte.
| |
| − | * Atributs '''de classe'''. Tenen el mateix valor per a tots els objectes de la classe. Només hi ha una còpia de l'atribut que comparteixen tots els objectes de la classe.
| |
| − |
| |
| − | Es defineixen diferents nivells d’accés sobre els atributs, de manera general:
| |
| − |
| |
| − | * Visibilitat '''pública''': Atributs accessibles externament.
| |
| − | * Visibilitat '''privada''': Només accessibles internament.
| |
| − | * Visibilitat '''protegida''': Només accessibles internament i des dels descendents.
| |
| − |
| |
| − | === Descripció dinàmica. Mètodes ===
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | Pot haver-hi quatre tipus de operacions o mètodes:
| |
| − |
| |
| − | * '''Constructors i destructors''': Els primers es criden en el moment que s’instancia una classe, o sigui quan es crea un objecte. Tenen el mateix nom que la classe. Java no necessita destructors.
| |
| − | * '''Modificadors''' (Setter): Permeten modificar el valor d’un atribut
| |
| − | * '''Consultors''' (Getter): Permeten obtenir el valor d’un atribut
| |
| − | * '''Altres'''. Qualsevol altre mètode
| |
| − |
| |
| − | Les operacions també poden tenir diferents àmbit:
| |
| − |
| |
| − | * Operacions '''d’objecte'''. S’apliquen als objectes de la classe.
| |
| − | * Operacions '''de classe'''. S’apliquen a la classe (Per exemple les operacions constructores i destructores, i els Getter/Setter sobre atributs de classe).
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | Els nivells d’accés sobre els mètodes,de manera general:
| |
| − |
| |
| − | * Visibilitat '''pública''': Atributs accessibles externament.
| |
| − | * Visibilitat '''privada''': Només accessibles internament.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ''Exemple''
| |
| − |
| |
| − | {|
| |
| − | | [[File: alumne.jpg]]
| |
| − | |
| |
| − | (+) Significa public
| |
| − |
| |
| − | (-) Significa privat
| |
| − |
| |
| − | Subratllat fa referència a àmbit de classe
| |
| − | |}
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | === Instanciació, ús dels objectes ===
| |
| − |
| |
| − | <pre>
| |
| − | Alumne a = new Alumne(); // Instanciació 1
| |
| − | Alumne b;
| |
| − | b = new Alumne(); // Instanciació 2
| |
| − |
| |
| − | // Accés atributs
| |
| − | a.dni = "52628669T";
| |
| − | a.nom = "Alex M.";
| |
| − | a.edat = 23; // Error, edat és privat
| |
| − |
| |
| − | // Ús de mètodes
| |
| − | a.setEdat(37);
| |
| − | int edat = a.getEdat();
| |
| − | System.out.println(a.mostrarInfo());
| |
| − |
| |
| − | // Àmbit de classe
| |
| − | Alumne.totalAlumnes = 2;
| |
| − | </pre>
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | === Constructors ===
| |
| − |
| |
| − | Els constructors son els mètodes estàtics que es defineixen a les classes per instanciar els objectes.
| |
| − |
| |
| − | Per defecte, si no es defineix cap constructor, Java assumeix la existència d'un genèric sense paràmetres
| |
| − |
| |
| − | <pre>
| |
| − | Alumne a = new Alumne();
| |
| − | </pre>
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | Però també es poden definir múltiples constructors diferents que permetin instanciar els objectes de maneres diferents depenent de la necessitat.
| |
| − |
| |
| − | Normalment s'utilitza els constructors per inicialitzar els atributs directament en el moment de crear-los.
| |
| − |
| |
| − | [[File: alumne2.jpg]]
| |
| − |
| |
| − | <pre>
| |
| − | Alumne a = new Alumne("52628669T", "Alex M", 37);
| |
| − | </pre>
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | === Destructuros ===
| |
| − |
| |
| − | El llenguatge Java no requereix de destructors, el pròpia MV s'encarrega de destruir els objectes innecessaris i reciclar els recursos que feia servir. (Garbage Collector)
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | Bàsicament es tracta d'identificar els objectes que perden totes les referències, o dit d'una altra manera, els objectes que queden inaccessibles.
| |
| − |
| |
| − | <pre>
| |
| − | Alumne a = new Alumne();
| |
| − | Alumne b = new Alumne();
| |
| − |
| |
| − | // "a" fa referència a un objecte oid: 1000
| |
| − | // "b" fa referència a un objecte oid: 1001
| |
| − |
| |
| − | b = a;
| |
| − |
| |
| − | // L'objecte oid:1000 ara té 2 referències
| |
| − | // L'objecte oid:1001 no té cap referència, ja no s'hi pot accedir
| |
| − | </pre>
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | El procés "Garbage Collector", s'executa en background de manera transparent a l'usuari, i en principi abans d'alliberar un objecte crida al mètode ''finalize()'' disponible per defecte per a qualsevol objecte.
| |
| − |
| |
| − | El desavantatge és que l'usuari no té control sobre el moment en que això succeeix, i per tant no és un mètode recomanable de fer servir.
| |
| − |
| |
| − | === Referències ===
| |
| − |
| |
| − | Un objecte és una entitat complexa i pot arribar a contenir molta informació, cadascun dels objectes del sistema s'identifica per un '''oid''' únic.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | Cal anar en compte quan es treballa amb objectes perquè vàries variables poden fer referència al mateix objecte i per tant aquest pot ser modificat des de diferents llocs del programa.
| |
| − |
| |
| − | <pre>
| |
| − | Alumne a = new Alumne();
| |
| − | Alumne b = new Alumne();
| |
| − |
| |
| − | a.nom = "Alex M.";
| |
| − | b.nom = "Pep G.";
| |
| − |
| |
| − | b = a; // L'objecte b deixa d'existir pq perd la única referència que tenia
| |
| − |
| |
| − | System.out.println(b.nom); // Mostra "Alex M."
| |
| − | </pre>
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | En cas que es necessiti una còpia de l'objecte, o sigui un altre objecte amb els mateixos valors als atributs.
| |
| − |
| |
| − | Es pot implementar un mètode ''clone()'' a la classe corresponent
| |
| − |
| |
| − | <pre>
| |
| − | Alumne a = new Alumne();
| |
| − |
| |
| − | Alumne b = a.clone(); // b és un altre objecte amb el mateix estat (mateixos valors)
| |
| − | </pre>
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | A més cal tenir en compte les comparacions d'objectes, sempre s'ha de fer servir el mètode ''equals()''
| |
| − |
| |
| − | <pre>
| |
| − | Alumne a = new Alumne();
| |
| − | a.dni = "52628669T";
| |
| − | a.nom = "Alex M.";
| |
| − |
| |
| − | Alumne b = new Alumne();
| |
| − | b.dni = "52628669T";
| |
| − | b.nom = "Alex M.";
| |
| − |
| |
| − | System.out.println(a == b); // Retorna false. Compara referències
| |
| − |
| |
| − | System.out.println(a.equals(b)); // Retorna true. Compara valors
| |
| − | </pre>
| |
| − |
| |
| − | == Tipus primitius vs Objectes ==
| |
| − |
| |
| − | Els tipus primitius : [[DAM-M3-UF4._Sintaxi#Declaraci.C3.B3_de_variables_i_assignaci.C3.B3]]
| |
| − |
| |
| − | Identificar-los és immediat.
| |
| − |
| |
| − | *Els tipus primitius comencen amb minúscules
| |
| − |
| |
| − | *Els objectes comencen amb majúscules
| |
| − |
| |
| − | Tots els tipus primitius tenen una classe associada anomenada '''wrapper''' (Envolcall).
| |
| − |
| |
| − | Cada envolcall permet emmagatzemar el valor del tipus primitiu, i alhora ofereix mètodes d'utilitat (p.e. conversió entre tipus) i constants (valor màxim, mínim, etc...)
| |
| − |
| |
| − | Exemples són
| |
| − |
| |
| − | {| class="wikitable"
| |
| − | ! Primitiu
| |
| − | ! Envolcall
| |
| − | |-
| |
| − | | int
| |
| − | | Interger
| |
| − | |-
| |
| − | | double
| |
| − | | Double
| |
| − | |-
| |
| − | | boolean
| |
| − | | Boolean
| |
| − | |}
| |
| − |
| |
| − | === Conversions de tipus ===
| |
