Diferència entre revisions de la pàgina «A1. Model TCP/IP»
m (Alex ha mogut UF1-NF1. Model TCP/IP a A1. Model TCP/IP) |
|||
(Hi ha 10 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 4: | Línia 4: | ||
== Model TCP/IP == | == Model TCP/IP == | ||
− | Aquest és el model històric d’Internet. | + | Aquest és el model històric d’Internet. L'origen és un prijecte del Departament de Defensa dels Estats Units (DoD) que necessitava dissenyar una xarxa que pogués sobreviure inclús a una guerra nuclear. |
− | |||
{| cellspacing="0" cellpadding="5" border="1" | {| cellspacing="0" cellpadding="5" border="1" | ||
| <br /> | | <br /> | ||
− | | Model TCP/IP | + | | '''Model TCP/IP''' |
− | | Model OSI | + | | '''Model OSI''' |
|- | |- | ||
| rowspan="3" | 4 | | rowspan="3" | 4 | ||
Línia 26: | Línia 25: | ||
|- | |- | ||
| 2 | | 2 | ||
− | | | + | | Internet |
| valign="TOP" | Xarxa | | valign="TOP" | Xarxa | ||
|- | |- | ||
| rowspan="2" | 1 | | rowspan="2" | 1 | ||
− | | rowspan="2" | | + | | rowspan="2" | Accés al medi |
| valign="TOP" | Enllaç de dades | | valign="TOP" | Enllaç de dades | ||
|- | |- | ||
Línia 42: | Línia 41: | ||
[http://www.rfc-es.org/ www.rfc-es.org] => Traducción RFC’s | [http://www.rfc-es.org/ www.rfc-es.org] => Traducción RFC’s | ||
− | ===Protocols del model TCP/IP=== | + | ===Exemples Protocols del model TCP/IP=== |
[[Fitxer:tcpip.png]] | [[Fitxer:tcpip.png]] | ||
− | * '''''FTP''''' : File Transfer Protocol. | + | |
+ | An la capa de '''transport''' | ||
+ | * '''TCP''': Servei orientat a connexió ('''CONS'''), fiable però lent. Per aplicacions complexes | ||
+ | * '''UDP''': Servei No orientat a connexió ('''CLNS'''), menys fiable però més ràpid. Per aplicacions més lleugeres | ||
+ | |||
+ | A la capa '''Internet''' | ||
+ | * '''IP''': Servei No orientat a connexió ('''COLS'''), garanteix que les comunicacions arribin encara que falli algun node. Paquets autosuficients inclouen les adreces. | ||
+ | |||
+ | El cas concret d'una connexió TCP (CONS) transportada per un servei IP (CLNS). | ||
+ | |||
+ | '''A nivell de transport TCP crea una connexió lògica''' (no una connexió real a través d'un sol cable) entre origen i destí, i manté l'estat d'aquesta connexió, propietats com els ports que intervenen, la mida óptima de la finestra de dades amb la que poden treballar els dos extrems, recull les confirmacions de rebuda (ACK) de les dades enviades per anar consolidant parts de la comunicació i en cas d'error no haver de tornar a començar des de l'inici, etc... | ||
+ | |||
+ | En aquest nivell de Transport '''la comunicació és directament entre origen i destí''', i no hi ha constància de l'existència dels Routers o Conmutadors que hi ha pel camí. Es pot veure amb l'eina '''netstat''' | ||
+ | |||
+ | <pre> | ||
+ | alex@pc-casa:~$ netstat -nt | ||
+ | Active Internet connections (w/o servers) | ||
+ | Proto Recv-Q Send-Q Local Address Foreign Address State | ||
+ | tcp 0 32 192.168.1.200:42978 163.172.74.110:3306 ESTABLISHED | ||
+ | tcp 0 0 192.168.1.200:40995 91.213.30.140:443 ESTABLISHED | ||
+ | tcp 32 0 192.168.1.200:53922 162.125.65.3:443 CLOSE_WAIT | ||
+ | tcp 32 0 192.168.1.200:51270 162.125.68.7:443 CLOSE_WAIT | ||
+ | tcp 0 0 192.168.1.200:58626 162.125.32.135:443 ESTABLISHED | ||
+ | tcp 0 0 192.168.1.200:59935 87.106.143.229:80 TIME_WAIT | ||
+ | tcp 0 0 192.168.1.200:42730 217.76.132.238:21 ESTABLISHED | ||
+ | tcp 0 0 192.168.1.200:41415 216.58.201.161:443 ESTABLISHED | ||
+ | tcp 32 0 192.168.1.200:35513 162.125.68.4:443 CLOSE_WAIT | ||
+ | tcp 0 0 192.168.1.200:53571 198.252.206.25:443 ESTABLISHED | ||
+ | tcp 0 0 192.168.1.200:59933 87.106.143.229:80 TIME_WAIT | ||
+ | tcp 0 0 192.168.1.200:40540 87.106.143.229:222 ESTABLISHED | ||
+ | tcp6 1 0 ::1:43206 ::1:631 CLOSE_WAIT | ||
+ | |||
+ | |||
+ | </pre> | ||
+ | |||
+ | |||
+ | '''TCP li dona les dades d'aquesta comunicació a IP (nivell de xarxa)''', aquest protocol a nivell de xarxa és no orientat a connexió, recull les dades del segment TCP, si cal les divideix en parts més petites, li afegeix a cada part les dades per arribar al destinatari i la seva adreça (un paquet), i les envia cadascuna pel seu compte. '''Cada paquet IP és autosuficient i independent''', '''cada vegada que arriba a un Router aquest decideix''' cap a un enviar-lo per intentar que arribi al seu destinatari. | ||
+ | |||
+ | El nivell '''TCP del receptor va recollint tots els paquets que pertanyen a una connexió TCP i els va ensamblant''', si li falta un per exemple i passa massa temps, torna a demanar totes les dades de la última comunicació altra vegada. | ||
+ | |||
+ | És important entendre que això ho fa TCP (per això es diu que és fiable) i no pas IP. '''IP és un protocol dels anomenats Best Effort (millor esforç)''', que vol dir que intentarà que els paquets arribin a destí, però si algun es perd no fa res per impedir-ho ni per recuperar-lo. | ||
+ | |||
+ | ===Documentació tècnica=== | ||
+ | |||
+ | * '''''TCP''''' : Transmission Control Protocol. Orientat a connexió. | ||
+ | [https://tools.ietf.org/html/rfc793 https://tools.ietf.org/html/rfc793] | ||
+ | |||
+ | * '''''UDP''''': User Datagram Protocol. No orientat a connexió. | ||
+ | [https://tools.ietf.org/html/rfc768 https://tools.ietf.org/html/rfc768] | ||
+ | |||
+ | * '''''IP''''': Internet Protocol. | ||
+ | [https://tools.ietf.org/html/rfc791 https://tools.ietf.org/html/rfc791] | ||
+ | |||
+ | * '''''DNS''''': Domain Name System (Sistema de noms de domini). | ||
+ | [https://tools.ietf.org/html/rfc1035 https://tools.ietf.org/html/rfc1035] | ||
+ | [https://tools.ietf.org/html/rfc1034 https://tools.ietf.org/html/rfc1034] | ||
+ | |||
+ | * '''''FTP''''' : File Transfer Protocol. [https://tools.ietf.org/html/rfc959 https://tools.ietf.org/html/rfc959] | ||
* '''''HTTP''''' : Hiper Text Transfer Protocol. | * '''''HTTP''''' : Hiper Text Transfer Protocol. | ||
+ | [https://tools.ietf.org/html/rfc7231 https://tools.ietf.org/html/rfc7231] | ||
+ | [https://tools.ietf.org/html/rfc7232 https://tools.ietf.org/html/rfc7232] | ||
+ | [https://tools.ietf.org/html/rfc7233 https://tools.ietf.org/html/rfc7233] | ||
+ | [https://tools.ietf.org/html/rfc7234 https://tools.ietf.org/html/rfc7234] | ||
+ | [https://tools.ietf.org/html/rfc7235 https://tools.ietf.org/html/rfc7235] | ||
* '''''SMTP''''': Simple Mail Transfer Protocol. | * '''''SMTP''''': Simple Mail Transfer Protocol. | ||
+ | [https://tools.ietf.org/html/rfc5321 https://tools.ietf.org/html/rfc5321] | ||
+ | |||
+ | * '''''TFTP''''': Trivial File Transfer Protocol. | ||
+ | [https://tools.ietf.org/html/rfc1350 https://tools.ietf.org/html/rfc1350] | ||
+ | |||
+ | |||
+ | ===Encapsulació=== | ||
+ | |||
+ | '''L'encapsulació''' consisteix en la manera com '''les dades travessen verticalment les diferents capes''', i on cada capa afegeix o treu la seva informació de control (Com si fos una ceba o una matrioska). | ||
+ | |||
+ | El '''model TCP/IP''' és bàsicament l'únic que funciona actualment. Aquesta arquitectura té 4 capes: '''Aplicació, Transport, Internet i Accés al medi'''. | ||
+ | |||
+ | L'encapsulació consisteix en que '''l'emissor genera unes dades des d'algun programa/aplicació''' del Sistema Operatiu que requereixi l'ús de la xarxa, aquestes dades entren per la capa superior, la més propera a l'usuari: Aplicació, i '''són gestionades pel protocol d'Aplicació''' corresponent: HTTP, FTP, DHCP, DNS ... | ||
+ | |||
+ | A partir de les dades del programa/aplicació del S.O. i de les modificacions que faci el protocol de la '''capa d'Aplicació''' es generen les dades d'aplicació que se li envien al protocol de Transport corresponent. | ||
+ | |||
+ | Cada protocol d'Aplicació treballa sobre un protocol de Transport TCP o UDP. '''El protocol de Transport recull les dades d'aplicació i afegeix la seva informació de control''' (capçalera). | ||
+ | La capçalera de transport més les dades d'aplicació són les dades de Transport ('''Protocol Data Unit o PDU Segment''') que se li envien al protocol de la capa d'Internet. A la capa d'Internet bàsicament només hi ha un únic protocol que és IP. | ||
+ | |||
+ | '''El protocol IP de la capa d'Internet afegeix la seva informació de control''' (capçalera, la PDU en aquesta capa s'anomena '''Packet o Paquet''') i li envia tot al protocol de la capa d'Accés al Medi, en aquest cas Ethernet. | ||
+ | |||
+ | '''El protocol de la capa d'Accés al medi afegeix la seva informació de control''' (capçalera i pel cas d'Ethernet també una cua, la PDU en aquesta capa s'anomena '''Frame o Trama'''). | ||
+ | |||
+ | [[Fitxer:tcp_ip_encapsulation.png]] | ||
+ | |||
+ | |||
+ | El protocol d'Accés al medi '''codifica la informació a binari segons el tipus de medi i la transmet'''. | ||
+ | |||
+ | '''Les capes del receptor fan el procés invers''', rep les dades i cada capa extreu la informació de control de la seva capa homònima de l'emissor que conté la informació rellevant i li dona la part de dades a la capa superior. | ||
+ | |||
+ | |||
+ | Veure exemple '''Wireshark''' | ||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | ===Exemple Packet Tracer=== | ||
+ | |||
+ | Amb el Packet Tracer es poden treballar també els models de capes, els protocols i les estructures de dades. | ||
+ | |||
+ | Una manera d'anar ubicant cada cosa al seu lloc és aprenent a identificar en quina capa està cada protocol, o quins protocols intervenen en una determinada comunicació i quina informació, dades o adreces fan servir. | ||
+ | |||
+ | Un primer exemple pot ser l'aplicació '''PING''', aquesta utilitza un protocol anomenat '''ICMP''', aquest protocol en realitat serveix per l'enviament de missatges de control entre dispositius (Encaminadors generalment), però s'identifica normalment amb la comanda PING. | ||
+ | |||
+ | Aquest protocol, '''ICMP Internet Control Message Protocol''', funciona a nivell de xarxa (Model OSI) o a l'equivalent nivell de Internet (Model TCP/IP). Utilitza adreces IP. | ||
+ | |||
+ | |||
+ | [[Fitxer:packetTracer_models_01_simple_pdu.png]] | ||
+ | |||
+ | Amb aquesta icona ('''PDU simple''', on PDU indica Protocol Data Unit) es poden enviar paquets ICMP (PING) entre dos dispositius qualsevol | ||
+ | |||
+ | A més si s'activa '''el mode de simulació es pot fer el seguiment pas a pas del paquet''' i inclús clicar per obrir-lo. A l'exemple següent es mostra la informació d'un paquet PDU en plena transmissió. Podeu observar que Packet Tracer mostra la informació per capes | ||
+ | |||
+ | La trama arriba al commutador que el desencapsula ('''In Layers'''), aquest dispositiu treballa només fins a capa 2 (Adreces MAC) i després l'encapsula i el reenvia per un altre port ('''Out Layers'''). | ||
+ | |||
+ | |||
+ | [[Fitxer:packetTracer_models_03_icmp.png]] | ||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | [[Fitxer:packetTracer_models_02_complex_pdu.png]] | ||
+ | |||
+ | Amb aquesta icona ('''PDU complexe''') es poden '''enviar paquets de múltiples protocols''' entre dos dispositius qualsevol. Packet Tracer permet simular múltiples serveis que podeu utilitzar per fer proves, per exemple: http, dns, telnet, ssh, tftp, radius ... tots aquests són serveis d'aplicació, i justament fan això, ofereixen serveis al programari de xarxa del SO. | ||
+ | |||
+ | |||
+ | Un bon segon exemple pot ser el protocol HTTP, aquest és el típic protocol d'aplicació (Model OSI i model TCP/IP). Primerament cal crear el PDU complex que requereix algunes dades més. A l'exemple següent s'envia una comunicació HTTP (port 80) al Servidor Web. | ||
+ | |||
+ | |||
+ | [[Fitxer:packetTracer_models_04_pdu_complex.png]] | ||
+ | |||
+ | |||
+ | Si s'observa el paquet quan arriba al servidor, només hi ha dades fins la capa de transport (Els dispositius d'usuari final treballen a totes les capes però el PDU complexe no permet afegir informació d'aplicació, només fins a transport) | ||
+ | |||
+ | Si es selecciona una de les capes es mostra una '''breu descripció dels fets més rellevants''' que hi tenen lloc. | ||
+ | |||
+ | [[Fitxer:packetTracer_models_05_HTTP.png]] | ||
+ | |||
+ | |||
+ | A part del PDU simple i el complex, el simulador ofereix diverses '''eines que permeten generar algunes comunicacions bàsiques''': per exemple tots els hostes tenen un navegador web, el CMD i d'altres. Als servidors se'ls pot configurar bastants serveis: Servei Web, Servei DNS, Servei DHCP, ... | ||
+ | |||
+ | Per exemple la simulació completa d'una comunicació Web. | ||
− | + | [[Fitxer:packetTracer_models_06_web_browser.png]] | |
− | |||
− | + | Finalment comentar que els protocols d'aplicació interaccionen directament amb els usuaris de la xarxa. '''Els usuaris de la xarxa estan fora de les capes dels models''', i quan es parla d'aquests usuaris no s'està fent referència a ninguna persona, sinó a aplicacions de xarxa. | |
+ | |||
+ | Les aplicacions de xarxa formen part del programari del SO i es diu que són de xarxa perquè utilitzen els serveis de xarxa, o sigui algun dels protocols d'aplicació disponibles. Per exemple els usuaris del protocol HTTP són el navegador web, un servidor Apache, o la comanda «wget» de Linux. | ||
+ | |||
+ | |||
+ | [[Media:exemple_simulacio_web.pkt]] | ||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | === Recurs on-line === | ||
+ | |||
+ | Un recurs que us pot ser interessant per practicar els conceptes de la primera Unitat Formativa de manera amena. | ||
+ | |||
+ | [http://quizlet.com/doogie966 http://quizlet.com/doogie966] | ||
− | + | Es tracta de varis jocs on-line on podeu practicar els conceptes de la primera unitat alhora que treballeu el vostre '''anglès'''. | |
− | + | Podeu trobar diferents jocs per temàtiques: '''Models de capes, OSI, TCP/IP, dispositius, cablejat, adreçament IP i ports''' |
Revisió de 02:38, 21 ago 2024
torna M7 - Planificació i administració de xarxes
Contingut
[amaga]Model TCP/IP
Aquest és el model històric d’Internet. L'origen és un prijecte del Departament de Defensa dels Estats Units (DoD) que necessitava dissenyar una xarxa que pogués sobreviure inclús a una guerra nuclear.
|
Model TCP/IP | Model OSI |
4 | Aplicació | Aplicació |
Presentació | ||
Sessió | ||
3 | Transport | Transport |
2 | Internet | Xarxa |
1 | Accés al medi | Enllaç de dades |
Física |
IAB : Consell d’Arquitectura d’Internet. Normes RFC defineixen els estàndards i protocols d’Internet
RFC’s (Request for Comment) informes tècnics que descriuen el funcionament d’Internet. La definició dels estàndards del model es publiquen en aquests documents.
www.rfc-es.org => Traducción RFC’s
Exemples Protocols del model TCP/IP
An la capa de transport
- TCP: Servei orientat a connexió (CONS), fiable però lent. Per aplicacions complexes
- UDP: Servei No orientat a connexió (CLNS), menys fiable però més ràpid. Per aplicacions més lleugeres
A la capa Internet
- IP: Servei No orientat a connexió (COLS), garanteix que les comunicacions arribin encara que falli algun node. Paquets autosuficients inclouen les adreces.
El cas concret d'una connexió TCP (CONS) transportada per un servei IP (CLNS).
A nivell de transport TCP crea una connexió lògica (no una connexió real a través d'un sol cable) entre origen i destí, i manté l'estat d'aquesta connexió, propietats com els ports que intervenen, la mida óptima de la finestra de dades amb la que poden treballar els dos extrems, recull les confirmacions de rebuda (ACK) de les dades enviades per anar consolidant parts de la comunicació i en cas d'error no haver de tornar a començar des de l'inici, etc...
En aquest nivell de Transport la comunicació és directament entre origen i destí, i no hi ha constància de l'existència dels Routers o Conmutadors que hi ha pel camí. Es pot veure amb l'eina netstat
alex@pc-casa:~$ netstat -nt Active Internet connections (w/o servers) Proto Recv-Q Send-Q Local Address Foreign Address State tcp 0 32 192.168.1.200:42978 163.172.74.110:3306 ESTABLISHED tcp 0 0 192.168.1.200:40995 91.213.30.140:443 ESTABLISHED tcp 32 0 192.168.1.200:53922 162.125.65.3:443 CLOSE_WAIT tcp 32 0 192.168.1.200:51270 162.125.68.7:443 CLOSE_WAIT tcp 0 0 192.168.1.200:58626 162.125.32.135:443 ESTABLISHED tcp 0 0 192.168.1.200:59935 87.106.143.229:80 TIME_WAIT tcp 0 0 192.168.1.200:42730 217.76.132.238:21 ESTABLISHED tcp 0 0 192.168.1.200:41415 216.58.201.161:443 ESTABLISHED tcp 32 0 192.168.1.200:35513 162.125.68.4:443 CLOSE_WAIT tcp 0 0 192.168.1.200:53571 198.252.206.25:443 ESTABLISHED tcp 0 0 192.168.1.200:59933 87.106.143.229:80 TIME_WAIT tcp 0 0 192.168.1.200:40540 87.106.143.229:222 ESTABLISHED tcp6 1 0 ::1:43206 ::1:631 CLOSE_WAIT
TCP li dona les dades d'aquesta comunicació a IP (nivell de xarxa), aquest protocol a nivell de xarxa és no orientat a connexió, recull les dades del segment TCP, si cal les divideix en parts més petites, li afegeix a cada part les dades per arribar al destinatari i la seva adreça (un paquet), i les envia cadascuna pel seu compte. Cada paquet IP és autosuficient i independent, cada vegada que arriba a un Router aquest decideix cap a un enviar-lo per intentar que arribi al seu destinatari.
El nivell TCP del receptor va recollint tots els paquets que pertanyen a una connexió TCP i els va ensamblant, si li falta un per exemple i passa massa temps, torna a demanar totes les dades de la última comunicació altra vegada.
És important entendre que això ho fa TCP (per això es diu que és fiable) i no pas IP. IP és un protocol dels anomenats Best Effort (millor esforç), que vol dir que intentarà que els paquets arribin a destí, però si algun es perd no fa res per impedir-ho ni per recuperar-lo.
Documentació tècnica
- TCP : Transmission Control Protocol. Orientat a connexió.
https://tools.ietf.org/html/rfc793
- UDP: User Datagram Protocol. No orientat a connexió.
https://tools.ietf.org/html/rfc768
- IP: Internet Protocol.
https://tools.ietf.org/html/rfc791
- DNS: Domain Name System (Sistema de noms de domini).
https://tools.ietf.org/html/rfc1035 https://tools.ietf.org/html/rfc1034
- FTP : File Transfer Protocol. https://tools.ietf.org/html/rfc959
- HTTP : Hiper Text Transfer Protocol.
https://tools.ietf.org/html/rfc7231 https://tools.ietf.org/html/rfc7232 https://tools.ietf.org/html/rfc7233 https://tools.ietf.org/html/rfc7234 https://tools.ietf.org/html/rfc7235
- SMTP: Simple Mail Transfer Protocol.
https://tools.ietf.org/html/rfc5321
- TFTP: Trivial File Transfer Protocol.
https://tools.ietf.org/html/rfc1350
Encapsulació
L'encapsulació consisteix en la manera com les dades travessen verticalment les diferents capes, i on cada capa afegeix o treu la seva informació de control (Com si fos una ceba o una matrioska).
El model TCP/IP és bàsicament l'únic que funciona actualment. Aquesta arquitectura té 4 capes: Aplicació, Transport, Internet i Accés al medi.
L'encapsulació consisteix en que l'emissor genera unes dades des d'algun programa/aplicació del Sistema Operatiu que requereixi l'ús de la xarxa, aquestes dades entren per la capa superior, la més propera a l'usuari: Aplicació, i són gestionades pel protocol d'Aplicació corresponent: HTTP, FTP, DHCP, DNS ...
A partir de les dades del programa/aplicació del S.O. i de les modificacions que faci el protocol de la capa d'Aplicació es generen les dades d'aplicació que se li envien al protocol de Transport corresponent.
Cada protocol d'Aplicació treballa sobre un protocol de Transport TCP o UDP. El protocol de Transport recull les dades d'aplicació i afegeix la seva informació de control (capçalera). La capçalera de transport més les dades d'aplicació són les dades de Transport (Protocol Data Unit o PDU Segment) que se li envien al protocol de la capa d'Internet. A la capa d'Internet bàsicament només hi ha un únic protocol que és IP.
El protocol IP de la capa d'Internet afegeix la seva informació de control (capçalera, la PDU en aquesta capa s'anomena Packet o Paquet) i li envia tot al protocol de la capa d'Accés al Medi, en aquest cas Ethernet.
El protocol de la capa d'Accés al medi afegeix la seva informació de control (capçalera i pel cas d'Ethernet també una cua, la PDU en aquesta capa s'anomena Frame o Trama).
El protocol d'Accés al medi codifica la informació a binari segons el tipus de medi i la transmet.
Les capes del receptor fan el procés invers, rep les dades i cada capa extreu la informació de control de la seva capa homònima de l'emissor que conté la informació rellevant i li dona la part de dades a la capa superior.
Veure exemple Wireshark
Exemple Packet Tracer
Amb el Packet Tracer es poden treballar també els models de capes, els protocols i les estructures de dades.
Una manera d'anar ubicant cada cosa al seu lloc és aprenent a identificar en quina capa està cada protocol, o quins protocols intervenen en una determinada comunicació i quina informació, dades o adreces fan servir.
Un primer exemple pot ser l'aplicació PING, aquesta utilitza un protocol anomenat ICMP, aquest protocol en realitat serveix per l'enviament de missatges de control entre dispositius (Encaminadors generalment), però s'identifica normalment amb la comanda PING.
Aquest protocol, ICMP Internet Control Message Protocol, funciona a nivell de xarxa (Model OSI) o a l'equivalent nivell de Internet (Model TCP/IP). Utilitza adreces IP.
Amb aquesta icona (PDU simple, on PDU indica Protocol Data Unit) es poden enviar paquets ICMP (PING) entre dos dispositius qualsevol
A més si s'activa el mode de simulació es pot fer el seguiment pas a pas del paquet i inclús clicar per obrir-lo. A l'exemple següent es mostra la informació d'un paquet PDU en plena transmissió. Podeu observar que Packet Tracer mostra la informació per capes
La trama arriba al commutador que el desencapsula (In Layers), aquest dispositiu treballa només fins a capa 2 (Adreces MAC) i després l'encapsula i el reenvia per un altre port (Out Layers).
Amb aquesta icona (PDU complexe) es poden enviar paquets de múltiples protocols entre dos dispositius qualsevol. Packet Tracer permet simular múltiples serveis que podeu utilitzar per fer proves, per exemple: http, dns, telnet, ssh, tftp, radius ... tots aquests són serveis d'aplicació, i justament fan això, ofereixen serveis al programari de xarxa del SO.
Un bon segon exemple pot ser el protocol HTTP, aquest és el típic protocol d'aplicació (Model OSI i model TCP/IP). Primerament cal crear el PDU complex que requereix algunes dades més. A l'exemple següent s'envia una comunicació HTTP (port 80) al Servidor Web.
Si s'observa el paquet quan arriba al servidor, només hi ha dades fins la capa de transport (Els dispositius d'usuari final treballen a totes les capes però el PDU complexe no permet afegir informació d'aplicació, només fins a transport)
Si es selecciona una de les capes es mostra una breu descripció dels fets més rellevants que hi tenen lloc.
A part del PDU simple i el complex, el simulador ofereix diverses eines que permeten generar algunes comunicacions bàsiques: per exemple tots els hostes tenen un navegador web, el CMD i d'altres. Als servidors se'ls pot configurar bastants serveis: Servei Web, Servei DNS, Servei DHCP, ...
Per exemple la simulació completa d'una comunicació Web.
Finalment comentar que els protocols d'aplicació interaccionen directament amb els usuaris de la xarxa. Els usuaris de la xarxa estan fora de les capes dels models, i quan es parla d'aquests usuaris no s'està fent referència a ninguna persona, sinó a aplicacions de xarxa.
Les aplicacions de xarxa formen part del programari del SO i es diu que són de xarxa perquè utilitzen els serveis de xarxa, o sigui algun dels protocols d'aplicació disponibles. Per exemple els usuaris del protocol HTTP són el navegador web, un servidor Apache, o la comanda «wget» de Linux.
Media:exemple_simulacio_web.pkt
Recurs on-line
Un recurs que us pot ser interessant per practicar els conceptes de la primera Unitat Formativa de manera amena.
Es tracta de varis jocs on-line on podeu practicar els conceptes de la primera unitat alhora que treballeu el vostre anglès.
Podeu trobar diferents jocs per temàtiques: Models de capes, OSI, TCP/IP, dispositius, cablejat, adreçament IP i ports