Diferència entre revisions de la pàgina «A2. Adreçament IP»
(→Direccionament lògic) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
torna [[M7 - Planificació i administració de xarxes]] | torna [[M7 - Planificació i administració de xarxes]] | ||
| − | == | + | == Adreçament lògic == |
| − | + | L'adreçament lògic és el que trobem a nivell de xarxa i la seva funció principal és portar la informació d’un punt a un altre a través d’una sèrie de nodes intermedis, per tant s’encarrega de | |
| − | * Localitzar | + | * '''Localitzar''' un destinatari en una xarxa |
| − | * Escollir | + | * '''Escollir''' la millor ruta |
| − | === Dominis de | + | === Dominis de Difusió (Broadcast) === |
| − | |||
| − | |||
| − | + | A nivell d'enllaç la xarxa es dividia en segments anomenats dominis de col·lisió | |
| − | + | De manera similar a nivell de xarxa, existeix el concepte de '''dominis de difusió''', els dispositius que separen aquests dominis són els routers o altres dispositius de nivell superior. | |
El domini de broadcast el componen el conjunt de tots els dispositius d’una xarxa que rebran una comunicació broadcast. | El domini de broadcast el componen el conjunt de tots els dispositius d’una xarxa que rebran una comunicació broadcast. | ||
| − | Una comunicació broadcast porta MAC destí FF:FF:FF:FF:FF | + | Una comunicació broadcast porta MAC destí FF:FF:FF:FF:FF, quan aquesta arriba a un router no passa més enllà. |
| − | |||
| − | |||
[[Fitxer:dominidifusio.png | 400px]] | [[Fitxer:dominidifusio.png | 400px]] | ||
Revisió del 20:32, 5 ago 2011
torna M7 - Planificació i administració de xarxes
Contingut
Adreçament lògic
L'adreçament lògic és el que trobem a nivell de xarxa i la seva funció principal és portar la informació d’un punt a un altre a través d’una sèrie de nodes intermedis, per tant s’encarrega de
- Localitzar un destinatari en una xarxa
- Escollir la millor ruta
Dominis de Difusió (Broadcast)
A nivell d'enllaç la xarxa es dividia en segments anomenats dominis de col·lisió
De manera similar a nivell de xarxa, existeix el concepte de dominis de difusió, els dispositius que separen aquests dominis són els routers o altres dispositius de nivell superior.
El domini de broadcast el componen el conjunt de tots els dispositius d’una xarxa que rebran una comunicació broadcast.
Una comunicació broadcast porta MAC destí FF:FF:FF:FF:FF, quan aquesta arriba a un router no passa més enllà.
Direccionament IP (Versió 4)
És el més important protocol a nivell de xarxa. És el que utilitza la arquitectura TCP/IP (Internet)
- No orientat a connexió
- No fiable (El control d’errors es realitza en capes superiors)
Notació decimal puntejada
Les direccions IP tenen 32 bits, dividits en 4 grups de 8 bits. Cadascun d’aquests 8 bits s’escriu en decimal (0 al 255) i es separen per punt.
Per exemple
11000001010011000000101100100000
11000001 .01001100 .00001011 .00100000
193 76 11 32
193.76.11.32
La direcció IP de cada dispositiu que està a Internet ha de ser única, amb aquest mètode es poden nombrar 232 = 4.294.967.296 dispositius. En el seu moment es va pensar que ja seria suficient, però donat el creixement a hores d’ara ja és insuficient.
Classes de direccions IP
Les direccions IP es classifiquen en classes
- Per adaptar-se a les xarxes de diferents mides
- Cada direcció es divideix en un inici que indica la classe, una part de xarxa i una altra part de host.
| Classe | 1er byte | ||
| Inici | Rang decimal | Rang binari | |
| A | 0 | 1 al 127 | 00000001 al 01111111 |
| B | 10 | 128 al 191 | 10000000 al 10111111 |
| C | 110 | 192 al 223 | 11000000 al 11011111 |
| D | 1110 | 224 al 239 | 11100000 al 11101111 |
| E | 11110 | 240 al 255 | 11110000 al 11111111 |
- Classe A : Xarxes grans.
- Classe B : Xarxes mitjanes
- Classe C : Xarxes petites
- Classe D : Per a missatges de difusió (broadcast). Per enviar un mateix missatge a moltes estacions (Independentment de la xarxa on estiguin)
- Classe E : Reservades per a investigació.
La estructura de les direccions IP és la següent
Classe A : El primer byte indica la xarxa i els tres següents el Host
Classe B : Els 2 primers bytes indiquen la xarxa i els dos següents el Host
Classe C : Els 3 primers bytes indiquen la xarxa i l’últim el Host
La màscara de subxarxa per defecte es crea posant la part de xarxa a 1’s binari i la part de host a 0’s
| Classe | Rang decimal del primer octet | Bits ordre superior 1er octet | Estructura
Xarxa/Host |
Màscara subxarxa per defecte | Quantitat de xarxes | Quantitat de Hosts |
| A | 1-126 | 0 | X.H.H.H | 255.0.0.0 | 27 - 2 = 126 | 224 - 2 =16.777.214 |
| B | 128-191 | 10 | X.X.H.H | 255.255.0.0 | 214 - 2 =16.382 | 216 - 2 = 65.534 |
| C | 192-223 | 110 | X.X.X.H | 255.255.255.0 | 221 - 2 =2.097.150 | 28 - 2 = 254 |
Direccions IP reservades
- La direcció 0.0.0.0 es reserva per l’estació en el moment d’arrencar (Per tant no es fa servir cap xarxa que comenci amb 0)
- Les direccions 127.0.0.1 es reserven per a loopback, direcció local referencia a la propia estació (tampoc es fa servir cap xarxa que comenci amb 127)
- Direcció de xarxa : Les direccions amb 0’s a la part que indica el Host es reserven per identificar la xarxa
- Direcció de broadcast : Les direccions amb 1’s a la part que identifica el Host es reserven per a identificar la direcció de difusió (broadcast) de la xarxa.
Per exemple : 150.15.4.3 és una IP vàlida de dispositiu, però la 150.15.0.0 i 150.15.255.255, no per que són les direccions de xarxa i de broadcast.
Direccions IP públiques i privades. ICANN
ICANN : Internet Corporation for Assigned Names and Numbers.
IANA : Internet Assigned Numbers Authority http://www.iana.org/
Un dels mètodes per evitar l’esgotament de direccions IP assignables és la reserva de direccions per a xarxes privades.
Cada classe té unes direccions reservades per aquest ús:
Clase A 10.0.0.0 a 10.255.255.255
Clase B 172.16.0.0 a 172.31.255.255
Clase C 192.168.0.0 a 192.168.255.255
Així per conveni s’estableix que internament les xarxes han de treballar amb aquestes direccions.
Per connectar-se a Internet aquestes xarxes necessiten un dispositiu (Router o proxy) que segueixi el protocol NAT (Network address Translation) que s’encarrega de substituir les direccions internes per direccions externes vàlides.
A més els paquets que porten aquestes direccions no s’enruten a l’exterior, ja que s’entén que van dirigits a dispositius interns de la xarxa.
Si fem un gràfic percentual de les possibles assignacions de direccions IP, veiem que hi ha moltes més direccions de classe A disponibles que no pas de classe C, en canvi hi ha moltes més xarxes de classe C
Aquest sistema és clarament ineficient, les adreces de classe A inclouen el 50% d'adreces i en canvi les xarxes d'aquesta classe són molt poques (Xarxes de fins a 16 milions de hosts). Per contra les xarxes de classe C (petites fins a 256 hosts) només disposen del 12,5% d'adreces.
La solució mitjançant NAT, permet que per exemple les xarxes de classe C treballin internament amb direccions 192.168.0.X (Classe C), però externament tinguin assignada una direcció de classe A que els subministra el proveïdor de serveis d’Internet.
Tots els paquets que surten de la xarxa tenen com a IP origen la externa, el dispositiu NAT s’encarrega de gestionar les diferents comunicacions
Subxarxes
La divisió en subxarxes consisteix en dividir una xarxa gran en segments més petits i fàcils d’administrar.
- Permet reduir la mida de les taules dels Routers
- En cas que a l’administrador se li quedi petita una xarxa hauria de demanar una altra diferent. Amb les subxarxes pot tenir una xarxa més gran i dividir-la en subxarxes
- Disminueix el tràfec de broadcast (ARP, DNS). Cada subxarxa és un domini de broadcast diferent.
Conseqüències
- Crear segments independents (No es veuen)
- Introdueix un nou nivell de seguretat
- Externament es segueix veient com una única xarxa
Per crear una subxarxa s’agafen prestats bits del número de Host.
Per exemple en una xarxa de classe B agafem prestats 8 bits de host.
| 1er Byte | 2n byte | 3er byte | 4rt byte |
| Xarxa | Xarxa | Subxarxa | Host |
| 150 | 10 | 11 | 15 |
L’exemple indica el Host 15 de la subxarxa 150.10.11.0 de la xarxa 150.10.0.0
La màscara de subxarxa es construeix posant a 1’s la part de xarxa i la part de subxarxa, i deixant a 0’s la part de Host.
En l’exemple la subxarxa és la 255.255.255.0
Mentre que recorda que la subxarxa per defecte de la classe B era (255.255.0.0)
Per saber en quina subxarxa es troba un host, haurem d’aplicar la operació AND binaria a la direcció del host i la màscara de subxarxa.
Per poder fer la operació binària cal posar en binari els diferents valors
| 150.10.11.15 | 10010110 | 00001010 | 00001011 | 00001111 |
| AND 255.255.255.0 | 11111111 | 11111111 | 11111111 | 00000000 |
| 150.10.11.0 | 10010110 | 00001010 | 00001011 | 00000000 |
El format de barra diagonal consisteix en indicar el nombre de bits de xarxa i subxarxa i és equivalent a indicar la màscara de subxarxa.
En el nostre cas : /24
La direcció de broadcast de la subxarxa seguirà sent amb la part de Host a 1’s.
150.10.11.255
En general podem agafar tants bits de la part de Host com vulguem, sempre que en quedin 2 per identificar el host com a mínim (Si només quedés un bit estaria ocupat per identificar 0 subxarxa i 1 Broadcast)
Per saber com construir la estructura en subxarxes, hem de preguntar-nos les següents qüestions.
Quantes subxarxes necessitem?
Quants hosts tindrà cada subxarxa com a mínim (o màxim)?
Per exemple. Tenim la xarxa 198.10.10.0 /24 de classe C amb 55 dispositius, i volem distribuir-los en els diferents departaments d’una empresa, a cadascun li assignarem una subxarxa.
| Departament 1 | 10 |
| Departament 2 | 12 |
| Departament 3 | 13 |
| Departament 4 | 10 |
| Administració | 5 |
| Gerència | 5 |
Opció 1: 6 subxarxes. Necessito 3 bits, queden 5 bits pel Host.
De les 256 possibilitats faig 8 grups de 32 hosts (30 + 2)
| Xarxa | 198.10.10.0 /27 | |||
| Màscara de subxarxa | 255.255.255.224 | |||
| Subxarxa | ID | Rang Hosts | Broadcast | |
| 0 | 198.10.10.0 | 198.10.10.1 al 198.10.10.30 | 198.10.10.31 | |
| 1 | 198.10.10.32 | 198.10.10.33 al 198.10.10.62 | 198.10.10.63 | |
| 2 | 198.10.10.64 | 198.10.10.65 al 198.10.10.94 | 198.10.10.95 | |
| 3 | 198.10.10.96 | 198.10.10.97 al 198.10.10.126 | 198.10.10.127 | |
| 4 | 198.10.10.128 | 198.10.10.129 al 198.10.10.158 | 198.10.10.159 | |
| 5 | 198.10.10.160 | 198.10.10.161 al 198.10.10.190 | 198.10.10.191 | |
| 6 | 198.10.10.192 | 198.10.10.193 al 198.10.10.222 | 198.10.10.223 | |
| 7 | 198.10.10.224 | 198.10.10.225 al 198.10.10.254 | 198.10.10.255 | |
Anàlisis opció 1:
- Queden 2 subxarxes sense utilitzar
- Cada subxarxa admet fins a 30 Hosts
- En alguns casos (Depèn del protocol del Router la subxarxa 0 i la 7 no es poden utilitzar) Per tant si podem escollir millor fem servir les altres.
Per identificar a quina subxarxa està un Host podem aplicar la màscara de subxarxa a la IP.
Per exemple : 198.10.10.100 /27
| 198.10.10.100 | 11000110 | 00001010 | 00001010 | 01100100 |
| AND 255.255.255.224 | 11111111 | 11111111 | 11111111 | 11100000 |
| 198.10.10.96 | 11000110 | 00001010 | 00001010 | 01100000 |
Opció 2: 13 Host per subxarxes mínim. Necessito 4 bits, queden 4 bits per la subxarxa.
De les 256 possibilitats faig 16 grups de 16 hosts (14 + 2)
| Xarxa | 198.10.10.0 /28 | |||
| Màscara de subxarxa | 255.255.255.240 | |||
| Subxarxa | ID | Rang Hosts | Broadcast | |
| 0 | 198.10.10.0 | 198.10.10.1 al 198.10.10.14 | 198.10.10.15 | |
| 1 | 198.10.10.16 | 198.10.10.17 al 198.10.10.30 | 198.10.10.31 | |
| 2 | 198.10.10.32 | 198.10.10.33 al 198.10.10.46 | 198.10.10.47 | |
| 3 | 198.10.10.48 | 198.10.10.49 al 198.10.10.62 | 198.10.10.63 | |
| 4 | 198.10.10.64 | 198.10.10.65 al 198.10.10.78 | 198.10.10.79 | |
| 5 | 198.10.10.80 | 198.10.10.81 al 198.10.10.94 | 198.10.10.95 | |
| 6 | 198.10.10.96 | 198.10.10.97 al 198.10.10.110 | 198.10.10.111 | |
| 7 | 198.10.10.112 | 198.10.10.113 al 198.10.10.126 | 198.10.10.127 | |
| 8 | 198.10.10.128 | 198.10.10.129 al 198.10.10.142 | 198.10.10.143 | |
| 9 | 198.10.10.144 | 198.10.10.145 al 198.10.10.158 | 198.10.10.159 | |
| 10 | 198.10.10.160 | 198.10.10.161 al 198.10.10.174 | 198.10.10.175 | |
| 11 | 198.10.10.176 | 198.10.10.177 al 198.10.10.190 | 198.10.10.191 | |
| 12 | 198.10.10.192 | 198.10.10.193 al 198.10.10.206 | 198.10.10.207 | |
| 13 | 198.10.10.208 | 198.10.10.209 al 198.10.10.222 | 198.10.10.223 | |
| 14 | 198.10.10.224 | 198.10.10.225 al 198.10.10.238 | 198.10.10.239 | |
| 15 | 198.10.10.240 | 198.10.10.225 al 198.10.10.254 | 198.10.10.255 | |
Anàlisis opció 1:
- Queden 10 subxarxes sense utilitzar
- Cada subxarxa admet fins a 14 Hosts
- En alguns casos (Depèn del protocol del Router la subxarxa 0 i la 7 no es poden utilitzar) Per tant si podem escollir millor fem servir les altres.
IPv6 (Internet protocol versió 6)
De totes les solucions vistes per pal·liar l’esgotament de direccions a Internet, aquesta és la més sensata.
- Direccions 128 bits (16 bytes)
- Es representa amb 32 números Hexadecimals, de 4 en quatre separat per dos punts. Ex : 43E0 :0:0: AD33: 67FF : 0: 4500: DF0 (Si hi ha varis 0’s seguits, es posa :: en una d’elles, quedaria 43E0 :: AD33: 67FF : 0: 4500: DF0 )
- Es reserven 48 bits per enumerar les estacions, i es pot utilitzar la direcció MAC dels equips
- Les estacions poden realitzar una configuració automàtica dels seus paràmetres
- És compatible amb IPv4 (El prefix 00 del començament indica que es tracta d’una direcció IPv4), de manera que permet la coexistència durant un període de temps mentre es realitza la implantació.
ARP (Address Resolution Protocol)
El protocol ARP és l’encarregat de mantenir la relació entre el direccionament lògic i el direccionament físic.
Cada dispositiu de la xarxa guarda una taula en memòria RAM que relaciona les direccions IP amb les direccions físiques de la resta de dispositius
Per realitzar qualsevol comunicació primerament es consulta la taula per realitzar l’encasellament de capa d’enllaç. (Obtenir direcció física d’una direcció IP).
Existeixen dues maneres de recol·lectar entrades per a la taula ARP.
- Monitorar el tràfec de xarxa en el seu segment
- Enviar petició Broadcast.
Per qualsevol comunicació que realitzem a un nou dispositiu, es crearà una nova entrada a la taula
Taula ARP
| Dirección Internet | Dirección física | Tipo |
| 68.2.168.1 | 00-50-57-00-76-84 | Dinámica / Estática |
