Diferència entre revisions de la pàgina «UF1-NF1. Control d'accés»

Revisió del 17:02, 12 ago 2011

tornar M11 - Seguretat i alta_disponibilitat

Control d'accés

El control d’accés d’un sistema s’engloba dins d’un context més gran en què hi ha involucrades les funcions següents:

• Identificació i autenticació: verificació de la identitat d’un usuari o d’una altra entitat

del sistema.

• • Identificació. Qui és? NOm d'usuari. Unic.
  • Autenticació. Confirma que ho és de veritat.
    • Per coneixement. Contrasenya
    • Per possessió.
    • Per característiques físiques
    • Combinació de les anteriors
• Autorització: la concessió d’un dret o d’un permís a una entitat del sistema

per accedir a un recurs del sistema.l’usuari només podrà fer determinades accions o accedir als recursos als quals se li ha donat permís.

• • Permisos. Què es pot fer amb un determinat recurs
  • Rols. Conjunt de permisos
  • Grups. Conjunt d'usuaris amb característiques semblants
  • Localització. Els permisos depenen d'on està l'usuari físicament (davant del terminal només), o lògicament (IP o xarxa concreta)
  • Horari

Establiment de polítiques de contrasenyes (Autenticació).

Les contrasenyes són el mètode més estès per impedir accessos no autoritzats vers sistemes o continguts dins un sistema

Una contrasenya no és més que un conjunt de caràcters secrets que s’utilitzen com a procés d’autenticació.

Una política de contrasenyes és un document que regula quines són les normes de creació de les contrasenyes, les normes de protecció de les contrasenyes i la freqüència de renovació de les contrasenyes.

Les contrasenyes es consideren febles si compleixen alguna d’aquestes característiques: • Tenen menys de 10 caràcters. • La contrasenya és una paraula que apareix en algun diccionari (sigui de l’idioma que sigui). • La contrasenya és el nom d’algun familiar, amic, company de treball, mascota, personatge famós... • La contrasenya és alguna dada personal com la data de naixement, adreça postal on es viu... • La contrasenya segueix algun patró numèric o alfanumèric com aaabbb, 1234, qwerty... Per tal que una contrasenya es consideri robusta ha de complir les característiques següents: • Contenir tant majúscules com minúscules. • Tenir text, valors numèrics i alfanumèrics. • Tenir com a mínim 10 caràcters de longitud. • No ha d’aparèixer a cap diccionari. • No s’ha de basar en informació personal.

La política de contrasenyes ha d’establir de quina manera els usuaris han de protegir les contrasenyes i aplicar les regles. Les normes bàsiques de protecció de les contrasenyes són: • No escriure mai la contrasenya en un correu electrònic. • No dir la contrasenya per telèfon a ningú. • No dir la contrasenya als companys d’empresa ni que siguin superiors directes. • No parlar sobre les contrasenyes davant d’altres persones. • No posar pistes de la contrasenya per fer-la més fàcil de recordar i alhora d’esbrinar. • No escriure mai la contrasenya en formularis ni que siguin formularis del departament de seguretat. • No dir la contrasenya a amics ni familiars. • No dir a ningú la contrasenya quan es marxa de vacances. • No escriure en cap paper la contrasenya per si de cas s’oblida. • Canviar la contrasenya cada sis mesos com a mínim.

Atacs:

• Phishing ???
• tècniques d'enginyeria social en els fraus informàtics.
• Programari: john de ripper,

Llistes de control d'accés (Autorització).

LEs llistes de control d'accés (ACL'S) http://en.wikipedia.org/wiki/Access_control_list

Objecte -> Què? Recurs, fitxer, accés a la xarxa... Subjecte -> Qui? Usuari, procés Dret -> Si o no? permès, impedit, llegir, escriure, executar...

Les llistes de control d'accés és un concepte genèric que es pot aplicar per exemple

• Sistemes de fitxers
• Xarxes: Routers, Tallafocs

NTFS

Usuaris i grups

Directori, fitxers i volums?

Permisos

• Lectura
• Escriptura
• Lectura i execució
• Modificació
• Control total
• Fer una llista del contingut del directori.

També hem de tenir en compte altres conceptes com la propietat dels objectes, l’herència de permisos i les auditories.

La propietat d’un objecte (directori, arxiu) permet que el propietari doni permisos a altres usuaris

Finalment, l’auditoria permet que els administradors monitorin els canvis a fitxers o directoris.

UNIX

arxiu normal (–), directori (d), enllaç simbòlic (l)

nou caràcters que representen els permisos d’accés

Tres caràcters per a l’usuari propietari de l’arxiu o directori (user). • Tres caràcters per al grup d’usuaris de l’arxiu o directori (group). Tres caràcters per a la resta d’usuaris, és a dir, que no són ni l’usuari propietari ni pertanyen al grup de l’arxiu o directori (others).

En cada grup de tres caràcters, el primer correspon al permís de lectura (r, read), el segon al permís d’escriptura (w, write) i el tercer al permís d’execució (x, execution).

Si un caràcter conté un guió significa que no es té el permís corresponent activat.

chmod

chmod u=rwx freebsd.pdf chmod ugo-r materials chmod o+w freebsd.pdf

Només l’administrador del sistema o l’usuari propietari pot modificar els permisos d’un arxiu o directori

chown

Quan es crea un arxiu, s’hi assigna automàticament un usuari i un grup propietaris. L’usuari és el que ha creat l’arxiu i el grup és el grup principal al qual pertany.

Habilitar les llistes de control d’accés a serveis i fitxers. Les llistes de control d’accés permeten assignar permisos a més d’un usuari per a un fitxer o directori determinat, la qual cosa millora i flexibilitza la gestió de permisos i accessos a un determinat recurs o fitxer del sistema.

Registres (Log)

Referents a la seguretat

Qui? Quan? Què?

• Del SO
  • Registre de Windows (Configurable)
  • Log de UNIX
• Del programari de seguretat
  • Antivirus
  • Routers
  • Tallafocs
  • Servidors Intermediaris. Proxies
  • Altres: Programari d'accés remot

Aquesta informació ha d'estar protegida per evitar manipulació.

UNIX

Habilitar el sistema de seguretat millorada de Linux (SELinux: security enhanced Linux). SELinux ofereix una sèrie de polítiques de seguretat (implementades al Departament de Defensa dels EUA) i fa servir mòduls de seguretat específics (Linux security modules), implementats en el nucli de Linux. Amb SELinux podem gestionar i auditar millor els accessos als diferents recursos i fitxers del sistema.