Diferència entre revisions de la pàgina «UF2-NF2. Seguretat perimètrica»

Revisió del 09:39, 20 ago 2011

tornar M11 - UF2 Seguretat activa i accés remot

Elements bàsics de la seguretat perimètrica

La seguretat perimètrica és el conjunt de maquinari, programari o protocols (normes) destinades a protegir una xarxa de confiança (Interna) d'altres que no són de confiança (Internet). Es tracta d'establir recursos de seguretat al perímetre de la xarxa de confiança.

• Mantenir els intrusos a l'exterior.
• Permetre la transparència per als usuaris a l'interior.
• Oferir uns serveis fiables a l'exterior.

En general la seguretat perimètrica s'encarrega d'accions ocultar els dispositius de a xarxa interna, redireccionar peticions als dispositius corresponents, rebutjar connexions no permeses.

Xarxes públiques <--> Xarxes Internes. Separades per un perímetre.

Per coherència amb la documentació existent cal fer algunes definicions:

• Un gate (porta), fa referència a un host fortament protegit que connecta als usuaris de les xarxes internes amb l'exterior. En el sentit de connexió física.
• Filtrar (screening), significa denegar o acceptar el flux de paquets entre dues xarxes.
• Un choke (verb estrangular), fa referència a un host que implementa el filtrat. Pot ser el mateix gate.
• Un proxy (Servidor intermediari), fa referència a un programa que permet o denega l'accés a aplicacions de xarxa.

Els elements que cal tenir en compte

• Xarxa Externa (No segura).
• Dispositius de filtre: Routers, Firewalls, Proxys, Gateways (passarel·les).
• Xarxa Interna (Confiança).
• Sistemes de detecció i prevenció (IDS, IPS).
• Xarxes privades Virtuals.
• DMZ (zones desmilitaritzades) o subxarxes controlades.

Violacions del perímetre

• Realitzar una connexió a Internet (personal) des de la xarxa Interna
• Moure un host entre diferents zones

Arquitectures

Router amb filtre de paquets

Un router amb funciones de filtre, choke. Pot ser una màquina amb el IP forwarding actiu. No hi ha gate, el tallafocs no està especialment protegit.

http://www.textoscientificos.com/redes/firewalls-distribuidos/firewalls/convencionales

Dual-Homed Host

Màquina amb 2 o més targetes de xarxa. Aquesta màquina és alhora gate i choke. IP forwarding inactiu (Enrutament directe inactiu, per evitar la comunicació entre xarxa interna i externa, només permeses a través del proxy) i un Proxy per a cada servei necessari.

http://www.textoscientificos.com/redes/firewalls-distribuidos/firewalls/convencionales

Screened Host

Es separen les funcionalitats en dispositius diferents, el choke (router) és la connexió física amb l'exterior, i realitza el filtre de xarxa. El gate és la única màquina accessible des de l'exterior, tot i que els dispositius de la xarxa interna poden sortir directament a través del router o usant proxies a través del gate.

http://www.textoscientificos.com/redes/firewalls-distribuidos/firewalls/convencionales

En aquesta arquitectura si al xarxa interna ofereix serveis aquests hi estan integrats físicament (sense separacions) i accessibles des de l'exterior només a través del gate.

Screened Subnet (DMZ. Zones desmilitaritzades)

Es crea un subxarxa separada per al gate i per a la xarxa interna.

DMZ (Zones desmilitaritzades De-Militarized Zone o Screened Subnet), els serveis es troben separades de la xarxa interna normal pel firewall. Part de la xarxa interna amb serveis accessibles des de l'exterior.

La separació a la DMZ entre la xarxa interna i els serveis, permet fer una divisió molt més estricte (més segura) de les regles (restriccions) que s'apliquen al tràfec des de i cap a fora. Si la seguretat d'una de les zones es veu compromesa, l'amenaça no es propaga a la resta.

Possibles implementacions:

• Dos dispositius (Extern i Intern). Major nivell de seguretat.
• Un dispositiu vàries interfases (3 mínim). Només una única barrera de seguretat.

http://www.mmc.igeofcu.unam.mx/LuCAS/Manuales-LuCAS/doc-unixsec/unixsec-html/node239.html

Els dispositius poden ser

• Router implementa tècniques de seguretat i adreçament (Per exemple ACL's, NAT)
• Host amb programari específic (iptables, IP Cop, Zentyal, ISA Server)
• Host amb maquinari específic (Firewall físic, CISCO PIX per exemple)