Diferència entre revisions de la pàgina «A2. Sense fils»
(Es crea la pàgina amb «torna M7 - Planificació i administració de xarxes == Mitjans Sense Fils == Els mitjans inalàmbrics utilitzen la propagació d’ones electromagnètiques a l...».) |
(→Modulació de les ones.) |
||
| Línia 49: | Línia 49: | ||
[[Fitxer: wifiones.png]] | [[Fitxer: wifiones.png]] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Revisió del 17:35, 15 set 2011
torna M7 - Planificació i administració de xarxes
Mitjans Sense Fils
Els mitjans inalàmbrics utilitzen la propagació d’ones electromagnètiques a l’aire per comunicar-se. No necessita cap cablejat entre emissor i receptor.
Segons la freqüència de les ones trobem diferents utilitats.
Ones de ràdio : Fàcils de generar, viatgen llargues distàncies en totes direccions i poden travessar obstacles (Això genera greus problemes de seguretat). Les xarxes Wi-Fi actuals funcionen amb ones de ràdio de 2,4 Ghz. (És una banda de freqüència oberta i d’ús públic).
- Bluetooth, funciona en la mateixa freqüència (Xarxes més petites 10m, menor velocitat 1 Mbps). Les versions actuals permeten la coexistència amb Wi-Fi sense interferències
- AM : 500 – 1600 khz
- FM : 88 – 108 Mhz
- WiFI / Bluetooth : 2.4 GHz
Microones : Viatgen en línea recta (Ex. Satèl·lits) i es poden enfocar direccionalment, l’emissor i el receptor han d’estar ben enfocats (Això les diferència de les ones de ràdio). Utilitzen freqüències entre 1 i 10 Ghz. Per comunicacions via satèl·lit es produeixen retards que no les fan aptes per transmetre dades.
Infrarojos : Per comunicacions de curt abast (controls remots). Alguns ordinadors portàtils utilitzen ports de comunicació infraroja. No travessen edificis ni es poden usar a l’exterior (El sol genera molta radiació infraroja), això pot ser una avantatja en la seguretat.
Ones de llum : Comunicació mitjançant un làser (Llum molt polaritzada) entre un emissor i un receptor a través de l’aire. (Per exemple dos edificis amb emissors i receptors al terrat). S’obtenen velocitats altes, però és delicat d’instal·lar i no travessa obstacles i té problemes d’interferències (aire calent, pluja)
Modulació de les ones.
Els aparells electrònics generen senyals de dades (elèctriques) i els transmissors inalàmbrics les converteixen en senyals de ràdio. El receptor fa el procés invers.
Les ones de ràdio són de baixa freqüència (baixa potència) i s’atenuen ràpidament, per tant per poder transportar-les s’utilitza la modulació.
La modulació consisteix en una senyal forta (senyal portadora) que és alterada per la senyal amb les dades que es volen transmetre. Aquesta senyal portadora que és de gran potència ens assegura que les nostres dades arribaran al receptor, i aquest s’encarregarà de separar les dues senyal per obtenir la informació.
Existeixen tres formes bàsiques de modulació:
AM (Amplitud modulada) : Altera l’amplitud de la senyal portadora.
FM (Freqüència modulada) : Altera la freqüència de la senyal portadora
PM (Modulació de fase): Altera la fase de la senyal portadora. Aquesta és la que s’utilitza en les xarxes WLAN. (Un 0 manté la fase i un 1 la canvia).
