Diferència entre revisions de la pàgina «UF3-NF1. Introducció als tallafocs»

De Wiki IES Marianao. Departament Informàtica
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(→‎Tallafocs de Xarxa)
 
(Hi ha 9 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 6: Línia 6:
  
 
Firewall és un dispositiu que té un conjunt de regles que especifiquen el tràfec de xarxa que s'accepta i el que es denega ('''Filtre'''), addicionalment poden tenir una tercera regla per indicar si es registre el tràfec ('''Log''').
 
Firewall és un dispositiu que té un conjunt de regles que especifiquen el tràfec de xarxa que s'accepta i el que es denega ('''Filtre'''), addicionalment poden tenir una tercera regla per indicar si es registre el tràfec ('''Log''').
 +
 +
Existeixen dos '''paradigmes de seguretat''':
 +
*''Tot allò que no es prohibeix expressament està permès''  --> Permissiu (Naïf).
 +
*''Tot allò que no està permès expressament es prohibeix''  --> Restrictiu - Paranoic (Recomanat).
 +
  
 
El funcionament bàsic d'un tallafocs és
 
El funcionament bàsic d'un tallafocs és
−
# Examinar els paquets que rep o envia. Informació de xarxa, protocols, adreces, ports, interfases, estat de la connexió ...
+
# Examinar els paquets que rep o envia. Informació de xarxa, protocols, adreces, ports, interfases, estat de la connexió, dades d'aplicació ...
 
# Aplicar les regles definides
 
# Aplicar les regles definides
 
# Decidir si el paquet passa o no
 
# Decidir si el paquet passa o no
Línia 21: Línia 26:
 
** Programari
 
** Programari
 
** Maquinari
 
** Maquinari
 +
 +
* Segons el filtratge que realitzen
 +
** De paquets o de capa de xarxa, no miren informació de protocols d'aplicació (Estàtics). Són ràpids, p.e. iptables
 +
*** Sense estat (Stateless).
 +
*** Amb estat (StateFul Filtering i StateFull Packet Inspection).
 +
** De capa d'aplicació, més complexos doncs entenen els diferents protocols d'aplicació, més específics però més lents (Dinàmics). Generalment s'implementen en proxys i s'enfoquen a protocols concrets com HTTP, p.e. DansGuardian + SQUID, ISA Server
  
  
Línia 47: Línia 58:
 
[[Fitxer: firewall.png]]
 
[[Fitxer: firewall.png]]
  
−
 
−
Filtren:
 
−
* Connexions d'entrada, seguretat del propi firewall. Molt important, el firewall és un punt calent de la xarxa, si la seva seguretat es veu compromesa el perímetre es trenca.
 
−
* Connexions de sortida, en general no cal controlar la sortida.
 
−
* Connexions reenviades (xarxa interna <-> Internet), tant d'entrada com de sortida
 
−
** Entrada, control de l'accés als serveis de xarxa que ofereix la LAN.
 
−
** Sortida, accés a dels ordinadors de la zona de confiança a recursos externs (no confiables)
 
  
 
=== Implementacions ===
 
=== Implementacions ===
Línia 111: Línia 115:
 
* <font>Firewall i proxy caché</font>
 
* <font>Firewall i proxy caché</font>
 
|}
 
|}
−
 
−
 
−
== Filtre d'informació. Regles ==
 
−
 
−
Existeixen dos paradigmes de seguretat:
 
−
*Tot allò que no es prohibeix expressament està permès  --> Naïf. Política per defecte ACCEPTAR
 
−
*Tot allò que no està permès expressament es prohibeix  --> Paranoic (Recomanat). Política per defecte NEGAR
 
−
 
−
 
−
Els filtres s'implementen amb '''política per defecte''' + '''Llista de Regles'''
 
−
 
−
Una regla simplement és una condició sobre el paquet, origen, destí, port, protocol, etc... i una acció associada (ACCEPT, DENY, DROP).
 
−
 
−
En general per a cada paquet, es repassa la llista de regles seqüencialment, si una compleix s'executa l'acció associada. Si no compleix cap s'executa la política per defecte.
 
−
 
−
Tipus de Filtres:
 
−
* De paquets o de capa de xarxa, no miren informació de protocols d'aplicació (Estàtics). Són ràpids, p.e. iptables
 
−
** Sense estat (Stateless).
 
−
** Amb estat (StateFul Filtering i StateFull Packet Inspection).
 
−
* De capa d'aplicació, més complexos doncs entenen els diferents protocols d'aplicació, més específics però més lents (Dinàmics). Generalment s'implementen en proxys i s'enfoquen a protocols concrets com HTTP, p.e. DansGuardian + SQUID, ISA Server
 
−
 
−
 
−
=== iptables ===
 
−
 
−
En Linux la majoria de tallafocs es basen en ''iptables''.
 
−
 
−
Es basa en cadenes (Chains) que són les regles que s'apliquen als paquets que passen pel tallafocs.
 
−
 
−
S'organitza en taules:
 
−
*FILTER
 
−
*NAT
 
−
*MANGLE
 
−
*RAW
 
−
 
−
Per a les funcions de tallafocs interessa principalment el filtrat (FILTER) que té 3 cadenes: INPUT, OUTPUT, FORWARD. També interessa NAT que s'utilitza per traducció i redirecció, cadenes: PREROUTING, POSTROUTING.
 
−
 
−
Registre connexions entrants des de 192.168.1.215 (Inici de connexió, estat sync, es guarden als missatges del nucli)
 
−
#iptables -I INPUT -s 192.168.1.215 -p tcp --syn -j LOG
 
−
 
−
Sintaxi bàsica
 
−
 
−
<pre>
 
−
#iptables -A FILTER -p tcp/udp [options] -j ACTION
 
−
 
−
-A INPUT, OUTPUT, FORWARD: Afegir una regla
 
−
-D INPUT, OUTPUT, FORWARD: Esborrar una regla
 
−
-F INPUT, OUTPUT, FORWARD: Esborrar totes les regles d'un tipus
 
−
 
−
Algunes opcions:
 
−
 
−
-v : (Verbose) Permet veure els paquets tractats per cada regla
 
−
 
−
-Z : Inicialitza els contadors
 
−
 
−
-p tcp/udp: A quin protocol s'aplica: tcp, udp, icmp o all
 
−
-s IP: IP origen (Source)
 
−
-s IP/MASK: 0.0.0.0/0 per qualsevol xarxa
 
−
-d IP: IP destí
 
−
-j DROP/ACCEPT/MASQUERADE # (Jump) Acció que cal fer si el paquet compleix les especificacions
 
−
-o eth0: Output
 
−
-i eth0: Input
 
−
--dport numero
 
−
-t nat -A POSTROUTING .... -o eth0 -j MASQUERADE # NAT de sortida
 
−
-t nat -A PREROUTING ... -j DNAT --to IP:port # PAT d'entrada, redirecció
 
−
 
−
Exemple 1. NAT
 
−
 
−
## Nota: eth0 es el interfaz conectado al router y eth1 a la LAN
 
−
 
−
# Al firewall tenemos acceso desde la red local
 
−
 
−
iptables -A INPUT -s 192.168.10.0/24 -i eth1 -j ACCEPT
 
−
 
−
# Ahora hacemos enmascaramiento de la red local
 
−
 
−
# y activamos el BIT DE FORWARDING (imprescindible!!!!!)
 
−
 
−
iptables -t nat -A POSTROUTING -s 192.168.10.0/24 -o eth0 -j MASQUERADE
 
−
Exemple 2. tallar ports bàsics sortida
 
−
 
−
# Aceptamos que vayan a puertos 80
 
−
iptables -A FORWARD -s 192.168.10.0/24 -i eth1 -p tcp --dport 80 -j ACCEPT
 
−
# Aceptamos que vayan a puertos https
 
−
iptables -A FORWARD -s 192.168.10.0/24 -i eth1 -p tcp --dport 443 -j ACCEPT
 
−
 
−
# Aceptamos que consulten los DNS
 
−
iptables -A FORWARD -s 192.168.10.0/24 -i eth1 -p tcp --dport 53 -j ACCEPT
 
−
iptables -A FORWARD -s 192.168.10.0/24 -i eth1 -p udp --dport 53 -j ACCEPT
 
−
 
−
# Y denegamos el resto. Si se necesita alguno, ya avisaran
 
−
iptables -A FORWARD -s 192.168.10.0/24 -i eth1 -j DROP
 
−
 
−
Exemple 3. Obrir ports exemple d'entrada i una ip específica d'entrada a la màquina on estem
 
−
 
−
# Abrimos el puerto 25, hay que configurar bien el relay del servidor SMTP
 
−
iptables -A INPUT -s 0.0.0.0/0 -p tcp --dport 25 -j ACCEPT
 
−
# Abrimos el pop3
 
−
iptables -A INPUT -s 0.0.0.0/0 -p tcp --dport 110 -j ACCEPT
 
−
 
−
# Y abrimos el puerto pptpd para la ip del adsl de casa del jefe
 
−
iptables -A INPUT -s 211.45.176.24 -p tcp --dport 1723 -j ACCEPT Redireccion a màquina internes de la xarxa
 
−
## REDIRECCIONES
 
−
 
−
# Todo lo que venga por el exterior y vaya al puerto 80 lo redirigimos
 
−
# a una maquina interna
 
−
iptables -t nat -A PREROUTING -i eth0 -p tcp --dport 80 -j DNAT --to 192.168.10.12:80
 
−
 
−
# Los accesos de un ip determinada a Terminal server se redirigen e esa
 
−
# maquina
 
−
iptables -t nat -A PREROUTING -s 221.23.124.181 -i eth0 -p tcp --dport 3389 -j DNAT --to 192.168.10.12:3389
 
−
 
−
En general aquestes comandes les posarem dins un script de linux amb els permisos adequats
 
−
 
−
#chmod 750 firewall1.sh
 
−
Per verificar la configuració
 
−
 
−
#iptables -L –n
 
−
</pre>
 
−
 
−
Tutorial molt complet
 
−
 
−
http://www.frozentux.net/iptables-tutorial/iptables-tutorial.html
 
−
 
−
Alguns exemples per a protocols concrets
 
−
 
−
http://ocw.uv.es/ingenieria-y-arquitectura/seguridad/3Seguridad_perimetrica.pdf
 
−
 
−
http://www.mmc.igeofcu.unam.mx/LuCAS/Manuales-LuCAS/doc-unixsec/unixsec-html/node252.html
 

Revisió de 19:45, 10 gen 2012

tornar M11_-_Seguretat_i_alta_disponibilitat#UF3_-_Tallafocs_i_servidors_intermediaris


Tallafocs

Firewall és un dispositiu que té un conjunt de regles que especifiquen el tràfec de xarxa que s'accepta i el que es denega (Filtre), addicionalment poden tenir una tercera regla per indicar si es registre el tràfec (Log).

Existeixen dos paradigmes de seguretat:

  • Tot allò que no es prohibeix expressament està permès --> Permissiu (Naïf).
  • Tot allò que no està permès expressament es prohibeix --> Restrictiu - Paranoic (Recomanat).


El funcionament bàsic d'un tallafocs és

  1. Examinar els paquets que rep o envia. Informació de xarxa, protocols, adreces, ports, interfases, estat de la connexió, dades d'aplicació ...
  2. Aplicar les regles definides
  3. Decidir si el paquet passa o no


Els tallafocs es poden classificar

  • Segons el seu objectiu
    • Personals
    • De xarxa
  • Com s'implementen
    • Programari
    • Maquinari
  • Segons el filtratge que realitzen
    • De paquets o de capa de xarxa, no miren informació de protocols d'aplicació (Estàtics). Són ràpids, p.e. iptables
      • Sense estat (Stateless).
      • Amb estat (StateFul Filtering i StateFull Packet Inspection).
    • De capa d'aplicació, més complexos doncs entenen els diferents protocols d'aplicació, més específics però més lents (Dinàmics). Generalment s'implementen en proxys i s'enfoquen a protocols concrets com HTTP, p.e. DansGuardian + SQUID, ISA Server


Tallafocs Personals

Són sol·lucions de programari que filtren el tràfec entre un ordinador personal i la xarxa.

  • Firewall de Windows
  • Firestarter, Linux Firewall
  • Gufw, interfase de ufw (Uncomplicated Firewall), interface per a iptables

Filtren:

  • Connexions d'entrada, només útil en cas de servidors
  • Connexions de sortida, control de la navegació dels usuaris, possibles connexions de programari maliciós, p2p, etc...


Tallafocs de Xarxa

Implementen seguretat perimètrica a nivell de xarxa però no són sistemes alternatius als altres elements de la seguretat activa i passiva. En general els tallafocs més bàsics no comproven el contingut dels paquets (la informació), només comproven dades de xarxa.


El tallafoc es situa en el punt de connexió amb altres xarxes i analitza i filtra el tràfec de xarxa en ambdues direccions, entrant i sortint. Centralitza la seguretat en les comunicacions de la xarxa interna. També pot mantenir un registre (Log). La xarxa interna és el perímetre de seguretat.


Firewall.png


Implementacions

Programari, el tallafocs es pot implementar amb un ordinador i el programari necessari.

  • En general serà un ordinador dedicat sense gaires serveis addicionals per temes de rendiment.
  • Programari gratuït, existeixen múltiples distribucions de linux a tal efecte, en general GUI per a iptables
  • Programari propietari, en cas de fer servir sistemes Windows Server per exemple

Maquinari, amb un router o amb maquinari i programari específic

  • CISCO té famílies de Routers - Firewalls, CISCO ASA (successor CISCO PIX). Que a més inclouen moltes altres funcionalitats, VPN, IPS
  • http://www.checkpoint.com empresa desenvolupadora de FireWall-1


En qualsevol cas és normal que el tallafocs faci funcions d'encaminador també, donat la situació física on es troba (punt de sortida de la xarxa).

Exemples de programari per a Tallafocs de xarxa


IPcop


http://ipcop.org/

Linux
  • Firewall i proxy caché
Zentyal


http://www.zentyal.com/



Ubuntu

  • Firewall
  • Proxy caché
  • Servidor d'arxius
  • Servidor Domini
  • VPN
ISA Server Windows


Server

  • Firewall i proxy caché
Obtingut de «https://mediawiki.institutmarianao.cat/index.php?title=UF3-NF1._Introducció_als_tallafocs&oldid=998»