Diferència entre revisions de la pàgina «UF1-NF1. Informació i dades»

De Wiki IES Marianao. Departament Informàtica
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(→‎Xifratge. Criptografia.)
(→‎Còpies de seguretat)
 
(Hi ha 47 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 3: Línia 3:
  
  
−
=== Informació i dades ===
+
== Informació i dades ==
  
  
−
==== Xifratge. Criptografia.====
+
=== Xifratge. Criptografia (Confidencialitat i Integritat) ===
  
 
La criptografia consisteix en modificar un text (informació, dades) usant un algorisme, aquest algorisme també permet recuperar el text inicial. El text inicial es converteix en un text xifrat (criptograma). Es tracta d'aconseguir que la informació només sigui accessible als usuaris autoritzats.
 
La criptografia consisteix en modificar un text (informació, dades) usant un algorisme, aquest algorisme també permet recuperar el text inicial. El text inicial es converteix en un text xifrat (criptograma). Es tracta d'aconseguir que la informació només sigui accessible als usuaris autoritzats.
Línia 20: Línia 20:
 
* Criptografia asimètrica (de clau pública)
 
* Criptografia asimètrica (de clau pública)
  
 +
Els atacs als sistemes de xifratge amb clau es basen en tècniques de '''força bruta''', comprovar totes les possibles combinacions fins trobar la clau, així en gran mesura la mida de la clau té relació directa amb la fortalesa del mètode de xifratge. Tot i això la longitud de la clau no serveix per comparar algorismes simètric i asimètrics, donat que les claus d'aquest últim són més grans.
  
−
http://acacha.org/mediawiki/index.php/Criptografia
 
  
−
http://acacha.org/mediawiki/index.php/Criptografia_de_clau_p%C3%BAblica._PKI
+
==== Criptografia simètrica (de clau privada) ====
  
−
http://acacha.org/mediawiki/index.php/Xifrar_el_sistema_de_fitxers
+
Els sistemes de clau simètrica, l'emissor i el receptor comparteixen una única clau. Aquesta clau ha de ser privada donat que qualsevol que hi tingui accés també pot accedir a la informació.
  
 +
Els inconvenients principals són:
 +
*La transferència de la clau és crítica, si és interceptada es compromet la informació
 +
*Es necessita una clau per cada parella emissor i receptor, si el grup que s'ha de comunicar és gran es complica el procés
  
  
 +
Així doncs, aquesta tècnica s'usa principalment per a l'emmagatzematge xifrat. Informació a la que només té accés un únic usuari (qui té la clau).
  
 +
Exemples d'algorismes són:
 +
*DES (data encryption standard), clau de 65 bits, considerat feble actualment.
 +
*3DES (Triple DES), clau de 112 bits.
 +
*BlowFish
 +
*AES (Advanced Encryption Standard), clau de 128, 192 o 256 bits.
 +
*IDEA (International Data Encryption Algorithm), clau de 128.
  
−
1) Criptosistemes de clau privada o simètrics
+
==== Criptografia asimètrica (de clau pública) ====
−
L’algorisme més representatiu dels criptosistemes de clau privada és
 
−
el data encryption standard (DES), que data de l’any 1977. Actualment
 
−
es troba en desús, ja que no és segur. En lloc del DES s’utilitza
 
−
una variant anomenada Triple DES, o altres algorismes com, per exemple,
 
−
IDEA, CAST, Blowfish, etc. No obstant això, l’estàndard actual (des
 
−
de l’any 2002), adoptat com a tal pel Govern dels Estats Units, és l’anomenat
 
−
advanced encryption standard (AES), representat per l’algorisme
 
−
Rijndael.
 
−
Lector d’empremtes dactilars incorporat en un
 
−
ordinador portàtil.
 
−
Una xifra o criptosistema és un mètode secret d’escriptura, mitjançant
 
−
el qual un text en clar es transforma en un text xifrat o criptograma.
 
−
El procés de transformar un text en clar en text xifrat s’anomena xifratge,
 
−
i el procés invers, és a dir, la transformació del text xifrat en text
 
−
en clar, s’anomena desxifratge. Tant el xifratge com el desxifratge són
 
−
controlats per una o més claus criptogràfiques.
 
−
Els criptosistemes de clau privada o compartida (o simètrics) són
 
−
aquells en els quals emissor i receptor comparteixen una única clau.
 
−
És a dir, el receptor podrà desxifrar el missatge rebut si i només si
 
−
coneix la clau amb la qual l’emissor ha xifrat el missatge.
 
−
Podeu trobar un exemple
 
−
excel·lent i divertit de criptoanàlisi
 
−
en el relat “L’escarabat d’or”
 
−
d’Edgar Allan Poe.
 
−
Seguretat informàtica 29 Legislació de seguretat i protecció de dades
 
  
  
−
2) Criptosistemes de clau pública. A diferència dels criptosistemes de
+
En aquests sistemes existeixen 2 claus, una és pública i l'altre és privada, cada parella de claus pertanyen al mateix usuari, només que ell pot compartir la pública amb altres usuaris amb qui es vulgui comunicar.
−
clau privada, molt intuïtius i amb força desavantatges, els de clau pública
 
−
són conceptualment molt enginyosos, elegants i aporten més funcionalitats
 
−
que els asimètrics. No obstant això, són força lents, comparats amb
 
−
els simètrics i moltes vegades no s’utilitzen per xifrar, sinó per intercanviar
 
−
claus criptogràfiques en els protocols de comunicacions. La criptografia
 
−
de clau pública va ser introduïda per Diffie i Hellman l’any 1976.
 
−
Quan un usuari A vol enviar un missatge a un usuari B, xifra el missatge
 
−
fent servir la clau pública de B (recordeu que aquesta clau és coneguda per
 
−
tots els usuaris del criptosistema). Quan el receptor rebi el missatge, únicament
 
−
el podrà desxifrar ell mateix, utilitzant la seva pròpia clau privada
 
−
(la qual es troba exclusivament en el seu poder). Podeu veure aquest mecanisme
 
−
descrit en la figura 1.
 
  
 +
 +
* Usant les claus del receptor (destinatari). L'emissor xifra el missatge amb a clau pública del destinatari, només aquest té accés a la clau privada i per tant al missatge (Confidencialitat).
 +
 +
* Usant les claus de l'emissor (remitent). Usa la seva clau privada per xifrar el missatge, qualsevol que tingui la clau pública pot desxifrar-lo, però es garanteix la identitat de l'emissor donat que és l'únic que té la clau privada. (identificació i autenticació). Aquesta és la base de la firma electrònica.
 +
 +
 +
 +
Els inconvenients principals són:
 +
* La lentitud (1/1000 estimació)
 +
* La clau és més gran
 +
* El missatge també ocupa més
 +
 +
 +
Exemples d'algorismes són:
 +
* RSA (Rivest, Shamir y Adleman)
 +
* DSA (Digital Signature Algorithm)
  
−
A més, l’usuari A podrà signar el seu missatge mitjançant la seva clau privada
+
==== Criptografia Híbrida ====
−
(només coneguda per ell), que acredita la seva identitat davant de
 
−
l’usuari receptor del missatge. En el procés de verificació, el receptor
 
−
(l’usuari B) emprarà la clau pública de l’usuari A, coneguda per tots els
 
−
usuaris del criptosistema.
 
−
El criptosistema de clau pública més conegut és l’anomenat RSA, però
 
−
n’hi ha d’altres com, per exemple, el criptosistema digital signature algorithm
 
−
(DSA).
 
  
−
Un avantatge molt important del criptosistema de clau pública és
+
Donats els inconvenients del xifratge asimètric, alguns sistemes de transmissió de la informació que implementen seguretat utilitzen un sistema híbrid.
−
que permet la incorporació de signatura digital. Cada usuari podrà
 
−
signar digitalment el seu missatge amb la seva clau privada i aquesta
 
−
signatura podrà ser verificada més tard, de manera que l’usuari
 
−
que l’ha originat no pugui negar que s’ha produït (propietat de norepudiació).
 
  
−
Certificat digital
 
−
A l’hora d’utilitzar la clau pública d’un usuari, com podem saber que és autèntica? Per resoldre
 
−
aquest problema es requereix la participació d’una tercera part (anomenada autoritat de certificació)
 
−
que confirmi l’autenticitat de la clau pública d’un usuari amb l’expedició d’un certificat digital.
 
−
Aquest document, signat digitalment per un prestador de serveis de certificació, vincula unívocament
 
−
unes dades de verificació de signatura al titular, que en confirma la identitat en qualsevol transacció
 
−
telemàtica que es pugui fer.
 
  
 +
* Informació codificada amb xifratge simètric (clau privada)
 +
* Intercanvi de claus privades amb xifratge asimètric.
  
  
 +
==== Emmagatzemar dades xifrades ====
  
  
−
The simple solution to these problems is file encryption. But this solution is flawed for several reasons:
+
Existeixen diferents possibilitats alhora de xifrar la informació emmagatzemada en el sistema de fitxers.
  
−
Encryption within programs is generally weak to the point of uselessness due to U.S. export regulations.
+
* '''Eines''' de xifratge que ofereixen les pròpies '''aplicacions''', Paquets d'office o Compressors per exemple. En general aquests xifratges són febles.
  
−
Encryption outside programs requires explicit actions to decrypt and to re-encrypt. This problem may be manageable if a file needs to be accessed only by a single user, but it's a much more difficult problem if several people need to share access.
+
Per exemple
  
−
Explicit encryption requires sharing the password, and the more people who have the password, the more likely it becomes that someone will jot it down in an obvious location.
+
http://rarcrack.sourceforge.net/
  
−
Explicit encryption may enable a disgruntled employee to encrypt the files with a different password.
+
Els documents OpenOffice també es poden encriptar (desar amb contrasenya).
  
−
Decrypting a file increases the risk that unencrypted versions will remain on the disk or on backup media.
+
* '''Eines específiques''' de xifratge que permeten codificar fitxers i directoris. Inconvenients són que cal indicar la clau cada vegada que es vol accedir a la informació, si es vol compartir cal compartir també la clau. Inclús un pot pensar que si xifra tot el seu directori d'usuari està segur, però molta informació es guarda en altres ubicacions, directoris temporals, cachés, etc...
−
Our solution is to encrypt the entire file system. User programs see a regular file system—perhaps even a file system that natively supports encryption. An attacker who can only see the physical disk sees garble.
 
  
−
This approach is not perfect. Most notably, some implementations could leave decrypted data visible in the disk cache. That is a minor problem with the cache in core (if an attacker has compromised root, you have more serious problems), but a major problem if these pages get written to swap.
+
http://www.truecrypt.org/
  
−
On the other hand, the kernel ensures that disk sectors are decrypted during reads and re-encrypted during writes. The impact on users is minimal. In one practical scenario, a “responsible individual” will mount the encrypted file system in the morning. (This requires the encryption key.) In the evening, the last person to leave could unmount the file system, or it could be automatically unmounted by a cron job.
 
  
 +
* Xifrar '''tot el el Sistema de Fitxers'''. Aquests mecanisme permet que el xifratge sigui transparent a l'usuari, mentre que la informació del disk està codificada, qualsevol que accedeixi físicament al disc no podrà obtenir-ne informació. El SO és l'encarregat del procés de codificació - decodificació entre usuari i hardware.
  
  
 
https://help.ubuntu.com/community/EncryptedFilesystemHowto
 
https://help.ubuntu.com/community/EncryptedFilesystemHowto
  
−
Apartats
+
http://tldp.org/HOWTO/Encrypted-Root-Filesystem-HOWTO/
−
How many bits should the key used by the algorithm have?
+
 
 +
Atenció als apartats
 +
* How many bits should the key used by the algorithm have?
 +
* So How Do I Encrypt My Home Directory?
 +
 
 +
 
 +
Els sistemes Windows (NTFS) permeten el xifratge a través del servei EFS (Encrypting File System). Aquesta funcionalitat és transparent a l'usuari.
 +
 
 +
http://www.evidalia.es/trucos/index_v2-290-10.html
 +
 
 +
 
 +
A Linux també existeixen eines integrades en els navegadors d'arxius que permeten xifrar carpetes o fitxer de manera ràpida i senzilla.
 +
 
 +
http://www.liberiangeek.net/2010/10/create-encrypted-files-folders-ubuntu-10-0410-10-maverick-meerkat-seahorse/
 +
 
 +
 
 +
Altres eines són: cryptkeeper, EncFS, Crypt Manager
 +
 
 +
==== Transmetre dades xifrades ====
 +
 
 +
 
 +
 
 +
'''SSL i TLS'''
 +
 
 +
Secure Sockets Layer (SSL) i Transport Layer Security (TLS) són una parella de protocols de xifratge de comunicacions de xarxa. TLS és el successor de SSL.
  
−
So How Do I Encrypt My Home Directory?
+
Aquests protocols funcionen entre la capa de transport i aplicació (Pila [[UF1-NF1._Model_TCP/IP | TCP/IP]]), xifrant els segments generats per les aplicacions. Així del nivell de xarxa fins al nivell físic tota la informació està xifrada i així es transmet. El procés de codificació / decodificació només té lloc en emissor / receptor respectivament.
  
−
NTFS
+
El funcionament bàsic comença amb la negociació entre client i servidor (protocols que suporten els dos per exemple), després intercanvien claus publiques (clau pública '''asimètrica'''), amb la clau pública del servidor el client xifra un número que servirà per codificar (clau privada '''simètrica''') les dades transmeses.
  
  
−
L’encriptació sobre sistemes de fitxers NTFS funciona a partir de l’execució
+
Addicionalment donat que el servidor gestiona les claus, aquest també pot garantir la seva identitat (identificació i autenticació). En alguns casos el servidor pot demanar també identificació al client i aquest li envia la seva clau pública o certificat digital. ( [[UF2-NF1._Atacs_i_contramesures_en_sistemes_personals#Seguretat_en_la_connexi.C3.B3_amb_xarxes_p.C3.BAbliques | Seguretat en la connexió amb xarxes públiques]])
−
del servei EFS (encriptació del sistema de fitxers), CryptoAPI (una API
 
−
d’encriptació de Microsoft) i una llibreria en temps d’execució del sistema
 
−
de fitxers encriptat (FSRTL).
 
−
El sistema de fitxers encriptat encripta els fitxers mitjançant una clau simètrica
 
−
(clau d’encriptació de fitxer), que implica que es fan servir claus
 
−
semblants tant per a l’encriptació com per a la desencriptació, la qual cosa
 
−
permet l’encriptació i la desencriptació de grans quantitats de dades en
 
−
menys temps que en el cas que féssim servir claus asimètriques.
 
−
La clau simètrica que es fa servir per encriptar el fitxer s’encripta mitjançant
 
−
una clau pública, que està associada amb l’usuari que ha encriptat el
 
−
fitxer, i aquestes dades encriptades es desen en un flux de dades alternatiu
 
−
associat al fitxer encriptat.
 
−
Per tal de desencriptar el fitxer, el sistema de fitxers fa servir una clau privada
 
−
de l’usuari, per tal de desencriptar la clau simètrica que està desada en la
 
−
capçalera de l’arxiu. Després, fa servir la clau simètrica per desencriptar el fitxer.
 
−
Com que això es fa en el nivell del sistema de fitxers, és transparent a
 
−
l’usuari, és a dir, aquest no ha de controlar ni conèixer el funcionament
 
−
d’aquest procés. A més a més, en cas que l’usuari perdi l’accés a la clau, el sistema
 
−
de fitxers encriptat suporta més claus d’encriptació, de manera que encara
 
−
es poden recuperar les dades emmagatzemades.
 
  
  
 +
Aquests protocols s'integren a d'altres protocols d'aplicació per integrar-ne seguretat, mail (pop3, imap, smtp), navegació (http://es.wikipedia.org/wiki/Hypertext_Transfer_Protocol_Secure https).
  
−
UNIX
 
  
 +
'''SSH (Secure SHell)'''
  
−
Encriptar les dades crítiques del sistema. Es pot encriptar un fitxer, un
 
−
conjunt de fitxers, directoris o un disc dur sencer, per evitar que altres
 
−
persones no autoritzades puguin accedir a la informació que hi ha en el
 
−
disc. Es poden triar diferents algorismes d’encriptació, però el més popular
 
−
és l’AES, que es fa servir en organismes governamentals. En un
 
−
sistema basat en UNIX, això es pot fer mitjançant l’especificació d’un
 
−
conjunt de paràmetres a l’hora de muntar el sistema de fitxers arrel si
 
−
encriptem el sistema de fitxers sencer, o bé fent servir eines específiques
 
−
per encriptar un conjunt d’arxius i/o directoris. També hi ha la
 
−
possibilitat de fer servir sistemes de fitxers específics optimitzats per
 
−
a l’encriptació de totes les dades del sistema
 
  
 +
Fa referència tant al protocol com al programa, i inicialment serveix per a connexions remotes segures (terminal remota) en contraposició a '''telnet'''. També permet copiar fitxers (SCP -> Secure Copy i SFTP -> SSH File Transfer Protocol) inclús executar aplicacions gràfiques (paràmetre -X).
  
 +
Treballa a través del port 22 TCP. Utilitza xifratge asimètric RSA. El programa SSH està integrat en els intèrprets de comandes de Linux, existeixen clients per a Sistemes Windows com [http://www.chiark.greenend.org.uk/%7Esgtatham/putty PuTTY]. La implementació lliure OpenSSH és l'estàndard de facto.
  
 +
[[Fitxer: ssh01.png]]
  
  
 +
[[Fitxer: ssh02.png]]
  
−
Encriptar Carpetas Ubuntut
+
El client es connecta al servidor usant un dels comptes d'usuari d'aquest i manté els mateixos privilegis. Una vegada connectat es pot fer qualsevol comanda del sistema operatiu, el protocol es treballa a base de comandes, per exemple
  
−
Instalamos ecryptfs:
+
<pre>
−
$ sudo apt-get install ecryptfs-utils
+
$ssh hostname // Connexió amb el mateix usuari / password local
−
Configuramos:
+
$ssh username@hostname // Connexió amb un usuari concret
−
$ ecryptfs-setup-private
+
$ssh -p port username@hostname  // Connexió a un port diferent
 +
// Copiar des de el servidor a la màquina local
 +
$scp usuari@adreça_servidor:ruta_fitxer_origen ruta_fitxer_local
 +
// Copiar des de la màquina local al servidor
 +
$scp ruta_fitxer_local usuari@adreça_servidor:ruta_fitxer_desti
 +
$ssh -X username@hostname aplicacio // Executar aplicació gràfica al servidor
 +
$exit
 +
</pre>
  
−
Leer más:  http://www.laconsolablog.com/2008/10/29/carpeta-encriptada-en-ubuntu-810/#ixzz1UuYP6zaa
 
−
Under Creative Commons License: Attribution Share Alike
 
  
 +
'''Tunneling protocol'''
  
  
−
Re: nautilus encrypt folder
+
S'anonema ''tunneling'' quan un protocol encapsula les dades d'un altre. Algunes aplicacions i protocols no integren l'ús de protocols segurs (xifrats) i en aquests casos es poden fer servir tècniques de ''tunneling'' per transportar  la informació. Les VPN's també utilitzen aquest mecanisme.
  
−
Go to «Applications -> Accessories -> Passwords and Encryption Keys» and create a PGP-key.
 
−
http://www.liberiangeek.net/2010/10/create-encrypted-files-folders-ubuntu-10-0410-10-maverick-meerkat-seahorse/
 
  
 +
Exemples:
 +
*Nivell d'aplicació (Orientat a connexió, fluxe)
 +
**Tunnels TLS, SSL: aplicacions com [http://www.stunnel.org/ Stunnel], OpenVPN
 +
**Túnels SSH,
 +
*Nivell de xarxa, Internet (Orientat a datagrama)
 +
**IP Sec (Internet Protocol Security). El xifratge es produeix a nivell de xarxa i s'aplica a cadascun dels paquets (datagrames). L'avantatge principal és que és totalment transparent per a les aplicacions, no cal configurar-les. Té dos modes d'operació possible depenent de l'ús que se'n vulgui fer http://en.wikipedia.org/wiki/IPsec#Modes_of_operation.
 +
 +
 +
http://docs.cs.byu.edu/general/ssh_tunnels.html#sending-ssh-through-the-tunnel
 +
 +
http://www.makeuseof.com/tag/how-to-tunnel-traffic-with-ssh/
 +
 +
http://linuxgazette.net/107/odonovan.html
 +
 +
http://www.bl.physik.uni-muenchen.de/rechner/h_ssltunnel.html
 +
 +
http://www.freebsd.org/doc/es/books/handbook/ipsec.html
  
−
Altres: truecrypt, cryptkeeper. EncFS, Crypt Manager
+
http://es.wikipedia.org/wiki/OpenVPN#Comparaci.C3.B3n_entre_OpenVPN_e_IPsec_VPN
  
−
==== Mitjans d'emmagatzematge.====
+
=== Mitjans d'emmagatzematge (Integritat i Disponibilitat) ===
  
−
Enregistren informació de manera permanent
+
Els dispositius d'emmagatzematge permeten enregistrar la informació de manera permanent. Es poden classificar per exemple:
  
 
Segons el tipus
 
Segons el tipus
Línia 206: Línia 198:
 
* Terciaris: Cintes.
 
* Terciaris: Cintes.
 
* Fora de línia: Memòries externes
 
* Fora de línia: Memòries externes
−
* En xarxa o distribuïts:
+
* En xarxa o distribuïts.
 +
 
 +
 
 +
==== Polítiques d'emmagatzematge.====
  
  
−
===== Sistemes de fitxers =====
+
La informació és valuosa i sempre es troba emmagatzemada físicament a un o varis llocs (replicada). Perdre aquesta informació o l'accés temporalment pot suposar un cost important en diners i temps.
  
−
Indicar si admeten encriptació o no
+
Alhora garantir l'accés autoritzat a la informació també és un factor a tenir en compte.
  
  
−
* FAT: No
+
[[ Fitxer: riscos.gif ]]
−
* NTFS: Si
 
−
* EXT2 i 3
 
−
* REISERFS
 
−
*
 
−
* En xarxa: NFS, SMB
 
  
  
−
=====  Sistemes d'emmagatzematge en xarxa =====
+
Unes normes alhora de decidir com i on s'emmagatzema la informació:
 +
* Confiable, minimitzar els riscos. Bons equipaments, en bon estat, revisions, controls, monitoratge.
 +
* Còpies en ubicació remota, o com a mínim allunyada de la ubicació principal.
 +
* Sistemes de recuperació ràpids.
 +
* Definir normes i protocols corporatius respecte l'emmagatzematge d'informació (en local, en xarxa, en dispositius externs, les còpies de seguretat)
  
−
, NAS (network attached storage)
 
  
−
===== Sistemes d'emmagatzematge Redundant =====
 
  
−
RAID
+
A vegades també és necessari eliminar la informació completament del disc. Esborrar fitxers o directoris de la manera convencional no esborra les dades físicament dels discs, només la informació per accedir-hi, l'espai que ocupava es marca com lliure. Així es relativament fàcil recuperar dades esborrades mentre sigui recentment.
  
−
Els sistemes d’emmagatzematge redundant s’implementen mitjançant el
 
−
que s’anomena RAID (redundant array of independent/inexpensive disk)
 
  
−
Quan múltiples discos físics formen part d’un RAID, el sistema operatiu
+
Existeixen programes que permeten esborrar (realment) les dades del disc.
−
els veu com un de sol.
 
  
 +
Recuperació
 +
*[[Media : restoration.rar | Restorarion]]. Molt senzill, recupera arxius esborrats (Windows)
 +
* ddrecue. (Linux)
 +
* Mondo Rescue. (Linux)
 +
* [http://www.piriform.com/recuva Recuva]. (Windows)
 +
* [http://www.cgsecurity.org/wiki/TestDisk TestDisk]. (Multiplataforma)
 +
* R-Linux
 +
* [http://www.webupd8.org/2009/03/recover-deleted-files-in-ubuntu-debian.html Scalpel i Foremost]. (Linux)
 +
* [http://www.symantec.com/connect/articles/data-recovery-linux-and-ext3 Tutorial recuperació linux]
  
−
L’objectiu del RAID consisteix a dividir i replicar la informació entre
 
−
diferents discos durs i, a part d’incrementar la fiabilitat de la
 
−
transferència, també en pot augmentar la velocitat.
 
  
 +
Esborrat
 +
* [http://www.heidi.ie/eraser Eraser] (Windows)
 +
* DeleteOnClick. integrat Explorer (Windows)
 +
* Comanda shred. (Linux)
 +
* Secure-delete. (Linux)
  
 +
http://techthrob.com/2009/03/02/howto-delete-files-permanently-and-securely-in-linux/
  
  
 +
Dos dels mecanismes principals per garantir la integritat i la disponibilitat de la informació són:
 +
*RAID
 +
*Còpies de seguretat
  
−
*Redundància
+
==== Sistemes d'emmagatzematge Redundant ====
−
** Replicació de la informació en varis discs (mirroring)
 
−
** Addició d'informació de paritat
 
  
−
Si falla un disc no hi ha pèrdua de dades
+
RAID. Els sistemes d’emmagatzematge redundant anomenats RAID (redundant array of independent/inexpensive disk), consisteixen en múltiples discos físics que el sistema operatiu veu com un de sol.
  
−
RAID es divideix en nivells
+
El RAID divideix i replica la informació entre aquests discs augmentant la integritat (Errors en les dades), la tolerància a fallades (Trencaments físics dels dispositius), el rendiment (velocitat d'accés) i la capacitat. Respecte a consideracions de seguretat només interessen les dues primeres característiques.
  
−
RAID 0. Stripping
+
Les principals tècniques del RAID són:
−
...
+
* Striping. Divideix la informació en varis discs. Millora el rendiment però no té tolerància a errors.
 +
* Mirroring. La informació es replica ''idèntica'' en varis discs. Si un disc falla existeix una còpia idèntica per recuperar la informació. Es desaprofita  capacitat d'emmagatzematge.
 +
* Parity. Par de la capacitat d'emmagatzematge s'utilitza per informació de paritat que permet la correcció d'errors en temps d'execució i en cas de fallada d'un dels discs.  
  
  
 +
Nivells de RAID comuns:
  
 +
*RAID 0 (Striping)
 +
*RAID 1 (Mirroring)
 +
*RAID 5 (Distributed parity). La informació de paritat es distribueix entre tots els discs.
  
−
Inconvenients
+
 
 +
Els inconvenients
 
* Augmenta el temps de procés de la informació
 
* Augmenta el temps de procés de la informació
 
* No substitueixen la necessitat de fer còpies de seguretat
 
* No substitueixen la necessitat de fer còpies de seguretat
Línia 266: Línia 275:
  
  
 +
RAID Software (Ubuntu)
  
−
Hi ha utilitats com Without a Trace
+
https://help.ubuntu.com/community/Installation/SoftwareRAID
−
o Zero Trace (programari gratuït)
 
−
que esborren tota la informació
 
−
residual del disc dur.
 
  
−
==== Polítiques d'emmagatzematge.====
+
http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=Crear_una_Software_RAID
  
 +
==== Còpies de seguretat ====
  
  
 +
Les còpies de seguretat són còpies addicionals de la informació del sistema informàtic. L'objectiu és poder restaurar aquesta informació en cas pèrdua. Són indispensables i alhora pot ser que no es facin servir mai.
  
 +
Alhora de planificar les còpies de seguretat els requeriments són molt importants, no es pot tenir guardada tota la informació en qualsevol instant, així cal arribar a un equilibri i assumir que part de la informació es pot perdre. A tenir en compte:
  
 +
*Rendiment. El procés de còpia de seguretat en general consumeix bastant recursos del sistema.
 +
*Cost: maquinari, programari i feina de gestió.
 +
*Finestra temporal. En quin moment s'executa. Cal minimitzar l'impacte a usuari, escollint els moments de menor utilització del sistema.
 +
*Altres consideracions com per exemple si es distribuiex per xarxa ja que en farà un ús intensiu.
  
−
==== Còpies de seguretat i imatges de suport.====
 
  
 +
Recomanacions
 +
*Discriminar les dades prescindibles, importants i indispensables.
 +
*Ubicar les còpies lluny de les dades.
 +
*Automatitzar el procés.
 +
*Establir estratègies de control: Monitoratge i validació.
  
−
En informàtica, les còpies de seguretat consisteixen en la creació de
 
−
còpies addicionals de les dades importants del sistema informàtic.
 
  
 +
A més a més de preservar les còpies d’accessos no autoritzats. Això es pot fer mitjançant xifratge i/o implementant protocols respecte la manipulació dels suports físics en resideixen les còpies.
  
−
l’objectiu del qual és restaurar les dades copiades del sistema informàtic
 
−
després d’un desastre, o bé restaurar un nombre determinat de
 
−
fitxers en cas que s’hagin esborrat accidentalment o s’hagin corromput.
 
  
 +
Es poden classificar els sistemes de còpies de seguretat de múltiples maneres. Per exemple
  
−
Els requeriments pel que fa als sistemes d’emmagatzematge per desar les còpies
+
*En relació a la periodicitat
−
de seguretat poden ser molt importants, tot i que també va en funció de
+
**Asíncrones
−
l’usuari i de les seves necessitats concretes.
+
**Periòdiques
 +
***Completes. Tot
 +
***Incrementals. Només els arxius canviats des de la darrera còpia (Inicia sempre la primera vegada completa). Per restaurar calen totes les còpies
 +
***Diferencials. Tots els arxius canviats des de la darrera còpia total, per la restauració només cal la còpia total i la darrera diferencial.
 +
**Contínues
 +
*** Desen els canvis del Sistema de Fitxers (A escala física no lògica). Permet restaurar sistema a un estat anterior. Journal?? Punts de restauració??
  
  
−
Seguretat de les dades: a més a més de preservar les dades dels usuaris
+
*En relació a les dades que es guarden
−
del sistema informàtic, també les hem de protegir d’accessos no autoritzats
+
**Còpia de Fitxers
−
d’altres persones. Les còpies de seguretat s’han de portar a terme
+
**Còpia parcial de fitxers. Només còpia la part dels fitxers modificada
−
de manera que, en cas que els fitxers originals tinguin assignats uns
+
**Identificació dels canvis
−
permisos determinats, es mantinguin. Això es pot fer mitjançant l’encriptació
+
**Mirror. Manté els mateixos fitxers a origen i destí (Eliminar objectes esborrats)
−
i utilitzant una política adequada per a la manipulació dels suports
+
**Imatges del sistema de fitxers. Clonezilla, Ghost, etc...
−
físics en què hem fet la còpia de seguretat.
 
  
−
===== Classificació de còpies de seguretat =====
+
*En relació a la ubicació
−
 
+
**En línia. Local. Disc dur intern
−
 
+
**Fora de línia. Emmagatzematge extern
−
En relació a la periodicitat
+
**En xarxa: Local o ubicació llunyana de les dades originals, Internet, SMTP (Correu). [[Bacula]], Amanda
−
*No estructurades (Asíncrones)
+
**En centres de recuperació de desastres. (Data center) Protecció molt alta en cas de desastre.
−
 
 
−
*Periòdiques
 
−
**Completes
 
−
**Incrementals
 
−
 
 
−
*Contínues
 
−
** Desen els canvis del Sistema de Fitxers (A escala física no lògica). Permet restaurar sistema a un estat anterior. Journal?? Punts de restauració??
 
−
 
 
−
 
 
−
En relació a la ubicació
 
−
*En línia. Local. Disc dur intern
 
−
*Fora de línia. Emmagatzematge extern
 
−
*En xarxa: Local ubicació llunyana de les dades originals, Internet. Bacula, Amanda
 
−
*Centre de recuperació de desastres. (Data center) Protecció molt alta en cas de desastre.
 
  
 
Les ubicacions anteriors incrementen el temps de recuperació, però disminueixen la probabilitat de pèrdua de la informació
 
Les ubicacions anteriors incrementen el temps de recuperació, però disminueixen la probabilitat de pèrdua de la informació
  
−
 
+
A més els sistemes de còpies de seguretat poden proporcionar altres funcionalitats addicionals com:
−
En relació a les dades que es guarden
 
−
*Còpia de Fitxers
 
−
*Còpia parcial de fitxers. Només la part dels fitxers modificada
 
−
*Identificació dels canvis
 
−
*Imatges del sistema de fitxers. Clonezilla, Ghost, etc...
 
−
 
 
−
 
−
 
 
−
===== Funcionalitats addicionals =====
 
  
 
*Compressió
 
*Compressió
 
*Encriptació
 
*Encriptació
−
*Multiplexació: Vàries còpies al mateix mitjà
+
*Multiplexació (Vàries còpies de diferents clients al mateix lloc)
−
*Refactorització??
+
*Notificació
  
  
 +
http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_backup_software
  
−
===== Planificació =====
 
  
 +
Esquemes habituals de còpia en xarxa
  
−
A tenir en compte
+
 
−
*Finestra temporal. Quan s'executa. Poc impacte usuari, utilització del sistema baix
+
Programari en els clients, a una unitat en xarxa centralitzada
−
*Rendiment del sistema mentre fa la còpia baixa
+
* La unitat pot HW - NAS (LaCie, D-Link, Western Digital ....). Permeten connectar múltiples disks, raid, extracció en calent, sistema de fitxers en xarxa (SMB), interface de xarxa
−
*Cost: maquinari, programari i feina de gestió.
+
* La unitat pot SW, un servidor d'arxius (SAMBA, NFS...)
−
*Xarxa: Si es distribueixen a través de la xarxa pot fer-ne un ús intensiu
+
* Cobian, syncBack
  
  
−
Recomanacions
+
Programari centralitzat en un servidor comunica amb els clients
−
*Discriminar les dades prescindibles, importants i indispensables
+
* La localització física on es guarden les dades pot ser externa (ni en client ni en servidor)
−
*Ubicar les còpies lluny de les dades
+
* L'administració és centralitzada, control d'errors, monitoratge, programació de còpies, restauració
−
*Automatitzar el procés
+
* Amanda, [[Bacula]], BackupPC
−
*Establir estratègies de control: Monitoratge i validació
 

Revisió de 11:09, 28 set 2013

tornar M11 - Seguretat i alta_disponibilitat


Informació i dades

Xifratge. Criptografia (Confidencialitat i Integritat)

La criptografia consisteix en modificar un text (informació, dades) usant un algorisme, aquest algorisme també permet recuperar el text inicial. El text inicial es converteix en un text xifrat (criptograma). Es tracta d'aconseguir que la informació només sigui accessible als usuaris autoritzats.

Normalment l'algorisme de xifrat es basa en una clau. Per a més informació http://es.wikipedia.org/wiki/Criptograf%C3%ADa.

Les tècniques de xifratge es fan servir en dos contexts diferents:

  • Emmagatzematge
  • Transmissió

En els sistemes d'informació s'utilitzen dos tipus de xifratge principalment:

  • Criptografia simètrica (de clau privada)
  • Criptografia asimètrica (de clau pública)

Els atacs als sistemes de xifratge amb clau es basen en tècniques de força bruta, comprovar totes les possibles combinacions fins trobar la clau, així en gran mesura la mida de la clau té relació directa amb la fortalesa del mètode de xifratge. Tot i això la longitud de la clau no serveix per comparar algorismes simètric i asimètrics, donat que les claus d'aquest últim són més grans.


Criptografia simètrica (de clau privada)

Els sistemes de clau simètrica, l'emissor i el receptor comparteixen una única clau. Aquesta clau ha de ser privada donat que qualsevol que hi tingui accés també pot accedir a la informació.

Els inconvenients principals són:

  • La transferència de la clau és crítica, si és interceptada es compromet la informació
  • Es necessita una clau per cada parella emissor i receptor, si el grup que s'ha de comunicar és gran es complica el procés


Així doncs, aquesta tècnica s'usa principalment per a l'emmagatzematge xifrat. Informació a la que només té accés un únic usuari (qui té la clau).

Exemples d'algorismes són:

  • DES (data encryption standard), clau de 65 bits, considerat feble actualment.
  • 3DES (Triple DES), clau de 112 bits.
  • BlowFish
  • AES (Advanced Encryption Standard), clau de 128, 192 o 256 bits.
  • IDEA (International Data Encryption Algorithm), clau de 128.

Criptografia asimètrica (de clau pública)

En aquests sistemes existeixen 2 claus, una és pública i l'altre és privada, cada parella de claus pertanyen al mateix usuari, només que ell pot compartir la pública amb altres usuaris amb qui es vulgui comunicar.


  • Usant les claus del receptor (destinatari). L'emissor xifra el missatge amb a clau pública del destinatari, només aquest té accés a la clau privada i per tant al missatge (Confidencialitat).
  • Usant les claus de l'emissor (remitent). Usa la seva clau privada per xifrar el missatge, qualsevol que tingui la clau pública pot desxifrar-lo, però es garanteix la identitat de l'emissor donat que és l'únic que té la clau privada. (identificació i autenticació). Aquesta és la base de la firma electrònica.


Els inconvenients principals són:

  • La lentitud (1/1000 estimació)
  • La clau és més gran
  • El missatge també ocupa més


Exemples d'algorismes són:

  • RSA (Rivest, Shamir y Adleman)
  • DSA (Digital Signature Algorithm)

Criptografia Híbrida

Donats els inconvenients del xifratge asimètric, alguns sistemes de transmissió de la informació que implementen seguretat utilitzen un sistema híbrid.


  • Informació codificada amb xifratge simètric (clau privada)
  • Intercanvi de claus privades amb xifratge asimètric.


Emmagatzemar dades xifrades

Existeixen diferents possibilitats alhora de xifrar la informació emmagatzemada en el sistema de fitxers.

  • Eines de xifratge que ofereixen les pròpies aplicacions, Paquets d'office o Compressors per exemple. En general aquests xifratges són febles.

Per exemple

http://rarcrack.sourceforge.net/

Els documents OpenOffice també es poden encriptar (desar amb contrasenya).

  • Eines específiques de xifratge que permeten codificar fitxers i directoris. Inconvenients són que cal indicar la clau cada vegada que es vol accedir a la informació, si es vol compartir cal compartir també la clau. Inclús un pot pensar que si xifra tot el seu directori d'usuari està segur, però molta informació es guarda en altres ubicacions, directoris temporals, cachés, etc...

http://www.truecrypt.org/


  • Xifrar tot el el Sistema de Fitxers. Aquests mecanisme permet que el xifratge sigui transparent a l'usuari, mentre que la informació del disk està codificada, qualsevol que accedeixi físicament al disc no podrà obtenir-ne informació. El SO és l'encarregat del procés de codificació - decodificació entre usuari i hardware.


https://help.ubuntu.com/community/EncryptedFilesystemHowto

http://tldp.org/HOWTO/Encrypted-Root-Filesystem-HOWTO/

Atenció als apartats

  • How many bits should the key used by the algorithm have?
  • So How Do I Encrypt My Home Directory?


Els sistemes Windows (NTFS) permeten el xifratge a través del servei EFS (Encrypting File System). Aquesta funcionalitat és transparent a l'usuari.

http://www.evidalia.es/trucos/index_v2-290-10.html


A Linux també existeixen eines integrades en els navegadors d'arxius que permeten xifrar carpetes o fitxer de manera ràpida i senzilla.

http://www.liberiangeek.net/2010/10/create-encrypted-files-folders-ubuntu-10-0410-10-maverick-meerkat-seahorse/


Altres eines són: cryptkeeper, EncFS, Crypt Manager

Transmetre dades xifrades

SSL i TLS

Secure Sockets Layer (SSL) i Transport Layer Security (TLS) són una parella de protocols de xifratge de comunicacions de xarxa. TLS és el successor de SSL.

Aquests protocols funcionen entre la capa de transport i aplicació (Pila TCP/IP), xifrant els segments generats per les aplicacions. Així del nivell de xarxa fins al nivell físic tota la informació està xifrada i així es transmet. El procés de codificació / decodificació només té lloc en emissor / receptor respectivament.

El funcionament bàsic comença amb la negociació entre client i servidor (protocols que suporten els dos per exemple), després intercanvien claus publiques (clau pública asimètrica), amb la clau pública del servidor el client xifra un número que servirà per codificar (clau privada simètrica) les dades transmeses.


Addicionalment donat que el servidor gestiona les claus, aquest també pot garantir la seva identitat (identificació i autenticació). En alguns casos el servidor pot demanar també identificació al client i aquest li envia la seva clau pública o certificat digital. ( Seguretat en la connexió amb xarxes públiques)


Aquests protocols s'integren a d'altres protocols d'aplicació per integrar-ne seguretat, mail (pop3, imap, smtp), navegació (http://es.wikipedia.org/wiki/Hypertext_Transfer_Protocol_Secure https).


SSH (Secure SHell)


Fa referència tant al protocol com al programa, i inicialment serveix per a connexions remotes segures (terminal remota) en contraposició a telnet. També permet copiar fitxers (SCP -> Secure Copy i SFTP -> SSH File Transfer Protocol) inclús executar aplicacions gràfiques (paràmetre -X).

Treballa a través del port 22 TCP. Utilitza xifratge asimètric RSA. El programa SSH està integrat en els intèrprets de comandes de Linux, existeixen clients per a Sistemes Windows com PuTTY. La implementació lliure OpenSSH és l'estàndard de facto.

Ssh01.png


Ssh02.png

El client es connecta al servidor usant un dels comptes d'usuari d'aquest i manté els mateixos privilegis. Una vegada connectat es pot fer qualsevol comanda del sistema operatiu, el protocol es treballa a base de comandes, per exemple 

$ssh hostname // Connexió amb el mateix usuari / password local
$ssh username@hostname // Connexió amb un usuari concret
$ssh -p port username@hostname  // Connexió a un port diferent
// Copiar des de el servidor a la màquina local
$scp usuari@adreça_servidor:ruta_fitxer_origen ruta_fitxer_local
// Copiar des de la màquina local al servidor
$scp ruta_fitxer_local usuari@adreça_servidor:ruta_fitxer_desti
$ssh -X username@hostname aplicacio // Executar aplicació gràfica al servidor
$exit


Tunneling protocol


S'anonema tunneling quan un protocol encapsula les dades d'un altre. Algunes aplicacions i protocols no integren l'ús de protocols segurs (xifrats) i en aquests casos es poden fer servir tècniques de tunneling per transportar la informació. Les VPN's també utilitzen aquest mecanisme.


Exemples:

  • Nivell d'aplicació (Orientat a connexió, fluxe)
    • Tunnels TLS, SSL: aplicacions com Stunnel, OpenVPN
    • Túnels SSH,
  • Nivell de xarxa, Internet (Orientat a datagrama)
    • IP Sec (Internet Protocol Security). El xifratge es produeix a nivell de xarxa i s'aplica a cadascun dels paquets (datagrames). L'avantatge principal és que és totalment transparent per a les aplicacions, no cal configurar-les. Té dos modes d'operació possible depenent de l'ús que se'n vulgui fer http://en.wikipedia.org/wiki/IPsec#Modes_of_operation.


http://docs.cs.byu.edu/general/ssh_tunnels.html#sending-ssh-through-the-tunnel

http://www.makeuseof.com/tag/how-to-tunnel-traffic-with-ssh/

http://linuxgazette.net/107/odonovan.html

http://www.bl.physik.uni-muenchen.de/rechner/h_ssltunnel.html

http://www.freebsd.org/doc/es/books/handbook/ipsec.html

http://es.wikipedia.org/wiki/OpenVPN#Comparaci.C3.B3n_entre_OpenVPN_e_IPsec_VPN

Mitjans d'emmagatzematge (Integritat i Disponibilitat)

Els dispositius d'emmagatzematge permeten enregistrar la informació de manera permanent. Es poden classificar per exemple:

Segons el tipus

  • Òptics: CD, DVD, Blu-Ray
  • Magnètics: Cintes, Discs Durs, Memòries

Segons la ubicació

  • Secundaris: HD, CD
  • Terciaris: Cintes.
  • Fora de línia: Memòries externes
  • En xarxa o distribuïts.


==== Polítiques d'emmagatzematge.====


La informació és valuosa i sempre es troba emmagatzemada físicament a un o varis llocs (replicada). Perdre aquesta informació o l'accés temporalment pot suposar un cost important en diners i temps.

Alhora garantir l'accés autoritzat a la informació també és un factor a tenir en compte.


Riscos.gif


Unes normes alhora de decidir com i on s'emmagatzema la informació:

  • Confiable, minimitzar els riscos. Bons equipaments, en bon estat, revisions, controls, monitoratge.
  • Còpies en ubicació remota, o com a mínim allunyada de la ubicació principal.
  • Sistemes de recuperació ràpids.
  • Definir normes i protocols corporatius respecte l'emmagatzematge d'informació (en local, en xarxa, en dispositius externs, les còpies de seguretat)


A vegades també és necessari eliminar la informació completament del disc. Esborrar fitxers o directoris de la manera convencional no esborra les dades físicament dels discs, només la informació per accedir-hi, l'espai que ocupava es marca com lliure. Així es relativament fàcil recuperar dades esborrades mentre sigui recentment.


Existeixen programes que permeten esborrar (realment) les dades del disc.

Recuperació


Esborrat

  • Eraser (Windows)
  • DeleteOnClick. integrat Explorer (Windows)
  • Comanda shred. (Linux)
  • Secure-delete. (Linux)

http://techthrob.com/2009/03/02/howto-delete-files-permanently-and-securely-in-linux/


Dos dels mecanismes principals per garantir la integritat i la disponibilitat de la informació són:

  • RAID
  • Còpies de seguretat

Sistemes d'emmagatzematge Redundant

RAID. Els sistemes d’emmagatzematge redundant anomenats RAID (redundant array of independent/inexpensive disk), consisteixen en múltiples discos físics que el sistema operatiu veu com un de sol.

El RAID divideix i replica la informació entre aquests discs augmentant la integritat (Errors en les dades), la tolerància a fallades (Trencaments físics dels dispositius), el rendiment (velocitat d'accés) i la capacitat. Respecte a consideracions de seguretat només interessen les dues primeres característiques.

Les principals tècniques del RAID són:

  • Striping. Divideix la informació en varis discs. Millora el rendiment però no té tolerància a errors.
  • Mirroring. La informació es replica idèntica en varis discs. Si un disc falla existeix una còpia idèntica per recuperar la informació. Es desaprofita capacitat d'emmagatzematge.
  • Parity. Par de la capacitat d'emmagatzematge s'utilitza per informació de paritat que permet la correcció d'errors en temps d'execució i en cas de fallada d'un dels discs.


Nivells de RAID comuns:

  • RAID 0 (Striping)
  • RAID 1 (Mirroring)
  • RAID 5 (Distributed parity). La informació de paritat es distribueix entre tots els discs.


Els inconvenients

  • Augmenta el temps de procés de la informació
  • No substitueixen la necessitat de fer còpies de seguretat
  • El hardware (HD) ha de ser similar
  • Pot ser costós


RAID Software (Ubuntu)

https://help.ubuntu.com/community/Installation/SoftwareRAID

http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=Crear_una_Software_RAID

Còpies de seguretat

Les còpies de seguretat són còpies addicionals de la informació del sistema informàtic. L'objectiu és poder restaurar aquesta informació en cas pèrdua. Són indispensables i alhora pot ser que no es facin servir mai.

Alhora de planificar les còpies de seguretat els requeriments són molt importants, no es pot tenir guardada tota la informació en qualsevol instant, així cal arribar a un equilibri i assumir que part de la informació es pot perdre. A tenir en compte:

  • Rendiment. El procés de còpia de seguretat en general consumeix bastant recursos del sistema.
  • Cost: maquinari, programari i feina de gestió.
  • Finestra temporal. En quin moment s'executa. Cal minimitzar l'impacte a usuari, escollint els moments de menor utilització del sistema.
  • Altres consideracions com per exemple si es distribuiex per xarxa ja que en farà un ús intensiu.


Recomanacions

  • Discriminar les dades prescindibles, importants i indispensables.
  • Ubicar les còpies lluny de les dades.
  • Automatitzar el procés.
  • Establir estratègies de control: Monitoratge i validació.


A més a més de preservar les còpies d’accessos no autoritzats. Això es pot fer mitjançant xifratge i/o implementant protocols respecte la manipulació dels suports físics en resideixen les còpies.


Es poden classificar els sistemes de còpies de seguretat de múltiples maneres. Per exemple

  • En relació a la periodicitat
    • Asíncrones
    • Periòdiques
      • Completes. Tot
      • Incrementals. Només els arxius canviats des de la darrera còpia (Inicia sempre la primera vegada completa). Per restaurar calen totes les còpies
      • Diferencials. Tots els arxius canviats des de la darrera còpia total, per la restauració només cal la còpia total i la darrera diferencial.
    • Contínues
      • Desen els canvis del Sistema de Fitxers (A escala física no lògica). Permet restaurar sistema a un estat anterior. Journal?? Punts de restauració??


  • En relació a les dades que es guarden
    • Còpia de Fitxers
    • Còpia parcial de fitxers. Només còpia la part dels fitxers modificada
    • Identificació dels canvis
    • Mirror. Manté els mateixos fitxers a origen i destí (Eliminar objectes esborrats)
    • Imatges del sistema de fitxers. Clonezilla, Ghost, etc...
  • En relació a la ubicació
    • En línia. Local. Disc dur intern
    • Fora de línia. Emmagatzematge extern
    • En xarxa: Local o ubicació llunyana de les dades originals, Internet, SMTP (Correu). Bacula, Amanda
    • En centres de recuperació de desastres. (Data center) Protecció molt alta en cas de desastre.

Les ubicacions anteriors incrementen el temps de recuperació, però disminueixen la probabilitat de pèrdua de la informació

A més els sistemes de còpies de seguretat poden proporcionar altres funcionalitats addicionals com:

  • Compressió
  • Encriptació
  • Multiplexació (Vàries còpies de diferents clients al mateix lloc)
  • Notificació


http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_backup_software


Esquemes habituals de còpia en xarxa


Programari en els clients, a una unitat en xarxa centralitzada

  • La unitat pot HW - NAS (LaCie, D-Link, Western Digital ....). Permeten connectar múltiples disks, raid, extracció en calent, sistema de fitxers en xarxa (SMB), interface de xarxa
  • La unitat pot SW, un servidor d'arxius (SAMBA, NFS...)
  • Cobian, syncBack


Programari centralitzat en un servidor comunica amb els clients

  • La localització física on es guarden les dades pot ser externa (ni en client ni en servidor)
  • L'administració és centralitzada, control d'errors, monitoratge, programació de còpies, restauració
  • Amanda, Bacula, BackupPC
Obtingut de «https://mediawiki.institutmarianao.cat/index.php?title=UF1-NF1._Informació_i_dades&oldid=1583»