Diferència entre revisions de la pàgina «A2. Fibra òptica»
(Es crea la pàgina amb «torna M7 - Planificació i administració de xarxes == <font>Mitjans de fibra</font> == === <font>Nocions d’òptica</font> === <font>La llum és energia elect...».) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
torna [[M7 - Planificació i administració de xarxes ]] | torna [[M7 - Planificació i administració de xarxes ]] | ||
| − | == | + | == Mitjans de fibra == |
| − | === | + | === Nocions d’òptica === |
| − | + | La llum és energia electromagnètica que es produeix en la transició dels electrons entre els diferents nivells dels àtoms. Aquestes transicions generen uns “corpuscles” anomenats fotons que '''''no tenen massa''''' i es desplacen a la '''''velocitat de la llum'''''. | |
| − | + | Com no tenen massa a vegades també s’entenen com '''''ones''''' que es desplacen a la velocitat de la llum. Les seves mesures característiques són la '''''longitud d’ona (λ)''''' i la '''''freqüència (ν)'''''. | |
| − | |||
| − | + | http://es.wikipedia.org/wiki/Onda_%28f%C3%ADsica%29 | |
| − | |||
| − | < | + | Aquestes dues quantitats es relacionen mitjançant la velocitat de la llum que és constant i val c = 2,998 x 10<sup>8</sup> km/s en el buit. |
| − | + | '''''c = ν· λ''''' | |
| − | + | '''''λ es mesura en metres''''' | |
| − | + | '''''ν es mesura en Hertz (1/s) ''''' | |
| − | |||
| − | + | L’espectre electromagnètic ordena els diferents tipus d’ones en funció de la seva longitud d’ona, (inversament proporcional a la seva energia). Així tenim des de les ones més energètiques com els raigs gamma i els raigs X, passant per les ultravioletes la llum visible, els infrarojos fins les ones de televisió i radio que són les menys energètiques. | |
| − | + | Per exemple les ones de l’espectre visible més energètiques amb una freqüència al voltant de 10<sup>15</sup> Hz, en el buit quina longitud d’ona tindran? | |
| − | |||
| − | < | + | c = ν• λ, aleshores λ = c / ν = (3 · 10<sup>8</sup> m/s) / (10<sup>15</sup> Hz)= 3 · 10<sup>-7</sup> m = 0,0000003 m = 300 nm |
| − | |||
| − | + | És important destacar que de tot l’espectre l’ull humà només és capaç de detectar la part de l’espectre visible comprés entre les ones ultravioletes i els infrarojos. Així l’espectre visible que comprèn els colors segueix els següent ordre de més a menys energètics. | |
| − | |||
| − | + | Violeta (400nm) / Blau / Verd / Groc / Taronja / Vermell (700nm) | |
| − | < | + | |
| + | La fibra òptica per exemple utilitza longituds d’ona entre els 850 nm i els 1550 nm (Infraroig). | ||
| + | |||
| + | |||
| + | Una altra propietat important de la llum és que la seva velocitat de propagació que depèn del medi per on viatja. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | Així la velocitat màxima de la llum és en el buit, i és menor en qualsevol altre material, la relació entre aquestes dues velocitats és una propietat característica del material anomenada '''''índex de refracció'''''. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | Índex de refracció material n<sub>X</sub> > 1. | ||
| + | |||
| + | Alguns exemple són : | ||
{| cellspacing="0" cellpadding="5" border="1" | {| cellspacing="0" cellpadding="5" border="1" | ||
| − | | bgcolor="#c0c0c0" | | + | | bgcolor="#c0c0c0" | '''Material''' |
| − | | bgcolor="#c0c0c0" | | + | | bgcolor="#c0c0c0" | '''Índex de refracció''' |
|- | |- | ||
| − | | | + | | Aire |
| − | | | + | | 1,000 |
|- | |- | ||
| − | | | + | | Vidre |
| − | | | + | | 1,523 |
|- | |- | ||
| − | | | + | | Diamant |
| − | | | + | | 2,419 |
|- | |- | ||
| − | | | + | | Aigua |
| − | | | + | | 1,333 |
|} | |} | ||
| − | + | En general la velocitat de propagació de la llum en un material és menor quan major sigui l’índex de refracció del material. Podríem pensar que aquest indica la resistència del material a la propagació de la llum. | |
| − | + | '''''Reflexió i refracció''''' | |
| − | + | La transmissió en la fibra òptica es basa en els principis de reflexió i refracció. | |
| − | + | Un feix de llum que canvia de medi, pensem per exemple en un feix de llum solar que incideix a al mar en un cert angle θ<sub>1</sub>, es divideix en dues parts que anomenarem feix reflectit i feix refractat. | |
[[Fitxer:optica01.png]] | [[Fitxer:optica01.png]] | ||
| Línia 72: | Línia 78: | ||
| − | + | Les lleis de la òptica ens diuen: | |
| − | * | + | * ''Llei de la reflexió '': L’angle de reflexió és igual a l’angle d’incidència |
| − | * | + | * ''Llei de la refracció'' : L’angle de refracció depèn dels índex de refracció dels materials. Si n<sub>2</sub> > n<sub>1</sub> aleshores θ<sub>1</sub> > θ<sub>2</sub>. (Llei d’Snell n<sub>1 </sub>sin θ<sub>1</sub> = n<sub>2 </sub>sin θ<sub>2</sub> ) |
| − | + | Si ara fem l’esquema pensant en un feix que ve d’un material amb un índex major, la desviació de l’angle refractat serà inversa, s’allunyarà de l’eix. | |
[[Fitxer:optica02.png]] | [[Fitxer:optica02.png]] | ||
| Línia 83: | Línia 89: | ||
| − | + | En aquest cas, a mesura que el feix incident s’allunyi de l’eix, el feix refractat també s’allunyarà i arribarà un moment que estarà a 90º, o el que és el mateix es refractarà per la superfície que separa els dos materials. | |
| − | + | Aquest angle, s’anomena '''''angle crític''''', i per a feixos amb angle d’incidència superior, no hi ha refracció, tot el feix es reflexa totalment no hi ha pèrdua d’energia. | |
| − | + | Aquest és el fet que aprofita la transmissió per fibra òptica, la llum que hi viatja no es refracta per evitar que es perdi energia i pugui arribar a l’altre extrem: | |
| − | + | Exercici : Que facin el dibuix i marquin en cada cas els angles d’incidència, de reflexió, de refracció, i que intentin pensar quin material té major índex de refracció. | |
[[Fitxer:optica03.png]] | [[Fitxer:optica03.png]] | ||
| Línia 95: | Línia 101: | ||
| − | + | Els feixos incidents amb un angle igual a l’angle crític es divideixen en dos, el feix refractat està a un angle exacte de 90º de l’eix, o sigui paral·lel a la superfície | |
| − | + | Els feixos incidents amb un angle superior a l’angle crític es reflecteixen totalment. | |
| − | + | Així el cable de fibra òptica consta d’un nucli per on viatja la llum envoltat d’un revestiment, i s’han de complir dues condicions: | |
| − | * | + | * El nucli ha de tenir un índex de refracció major que el revestiment que l’envolta |
| − | * | + | * L’angle d’incidència del feix (o dels feixos) ha de ser major que l’angle crític per al nucli i el revestiment. |
| − | + | '''''Obertura numèrica''''' : És el rang d’angles incidents que són reflectits totalment | |
| − | + | '''''Modes''''' : Són els diferents trajectes que pot recórrer la llum quan viatja per la fibra. | |
[[Fitxer:optica04.png]] | [[Fitxer:optica04.png]] | ||
| − | === | + | === Cable de fibra òptica === |
[[Fitxer:optica05.png]] | [[Fitxer:optica05.png]] | ||
| Línia 116: | Línia 122: | ||
| − | + | El cable de fibra òptica es composa dels següents elements | |
| − | * | + | * '''''El nucli ''''': De sílice, quars fos o plàstic. És la zona per on es propaga la llum. Té un diàmetre que pot ser de 9, 50, 62,5 micròmetres. (Un cabell humà té un diàmetre entre 10 i 300 micròmetres) |
| − | * | + | * '''''Revestiment òptic''''' : Generalment dels mateixos materials amb additius per tal de reduir l’índex de refracció i no permetre que les ones es refractin. 125 micròmetres de diàmetre. |
| − | * | + | * '''''Revestiment de protecció ''''': Generalment de plàstic, serveix per protegir els elements òptics. |
| − | * | + | * '''''Altres revestiments de protecció''''' |
| − | + | Generalment en xarxes s’utilitzen cables amb dos fibres òptiques envoltades per un mateix revestiment. Una s’utilitza per la comunicació en un sentit i l’altre per la comunicació en l’altre. Això s’anomena comunicació '''''full-duplex''''' (Es pot transmetre i rebre alhora). Cada cable individualment realitza una comunicació '''''simplex.''''' | |
| − | + | (Fer dibuix Tx – Rx, emissor – receptor) | |
| − | + | Com el cable de fibra no té problemes d’interferències entre diferents cables propers, es poden agrupar molts cables de fibra en un sol cable (2, 12 ...48), això és una millora d’espai important respecte al cable de coure. | |
| − | === | + | === Components Òptics === |
| − | + | Tot i que la senyal que es transmet per la fibra siguin polsos de llum, els dispositius de xarxa treballen amb senyals elèctriques, així que en una instal·lació de fibra sempre necessitarem en cada extrem elements per convertir electricitat en llum. | |
| − | + | ''Components transmissors'' : Converteixen la senyal elèctrica en polsos de llum encenent-se i apagant-se molt ràpidament. | |
| − | * | + | * '''''LED''''' (Diode emissor de llum): llum infraroja de longitud d’ona de 850 nm o 1310 nm. |
| − | * | + | * '''''LASER''''' (Amplificació de la llum per radiació per emissió estimulada): Llum infraroja més intensa que permet transportar la llum més lluny. Longituds d’ona de 1310 nm o 1550 nm. |
| − | + | Important : No mirar mai un extrem d’un cable de fibra òptica en funcionament! | |
| − | + | ''Components receptors'' | |
| − | * | + | * '''''Fotodíodes '''''(díodes semiconductors PIN) : Sensibles a la llum, generen voltatge quan reben un pols de llum. Estan fabricats per ser sensibles a les longituds d’ona anteriors. |
| − | + | Les capacitats de transmissió de la fibra arriben a superar els Tbps, les limitacions es produeixen en aquests components a l’hora de fer la conversió polsos de llum – senyals elèctriques. | |
| − | === | + | === Fibra multimode === |
| − | + | En aquestes fibres existeixen varis modes (recorreguts) que pot seguir la llum a través de la fibra. El nucli pot tenir diàmetres de 50 o 62,5 μm. El revestiment 125 micròmetres. | |
[[Fitxer:optica06.png]] | [[Fitxer:optica06.png]] | ||
| Línia 154: | Línia 160: | ||
| − | + | '''''Fibra multimode d’índex gradual''''' | |
| Línia 160: | Línia 166: | ||
| − | + | També tenen varis modes (recorreguts), i tenen una mida igual. La diferència és que l’índex de refracció que augmenta des de el centre als extrems (gradualment). | |
[[Fitxer:optica07.png]] | [[Fitxer:optica07.png]] | ||
| Línia 168: | Línia 174: | ||
| − | + | La fibra multimode és la que s’utilitza per les xarxes locals. Segons l’estàndard ANSI/EIA/TIA-568 s’ha d’utilitzar els color beige per als connectors. | |
| Línia 174: | Línia 180: | ||
| − | + | El connector que s’utilitza generalment és el SC. | |
| − | === | + | === Fibra monomode === |
| − | + | És molt més fina (9 micròmetres de diàmetre el nucli) i la llum només té un mode en línea recta. | |
| Línia 188: | Línia 194: | ||
| − | + | S’utilitza per distàncies més grans, segons l’estàndard ANSI/EIA/TIA-568 s’ha d’utilitzar els color blau per als connectors. | |
| Línia 194: | Línia 200: | ||
| − | + | El connector que s’utilitza generalment és el ST. | |
Revisió del 17:24, 4 ago 2011
torna M7 - Planificació i administració de xarxes
Contingut
Mitjans de fibra
Nocions d’òptica
La llum és energia electromagnètica que es produeix en la transició dels electrons entre els diferents nivells dels àtoms. Aquestes transicions generen uns “corpuscles” anomenats fotons que no tenen massa i es desplacen a la velocitat de la llum.
Com no tenen massa a vegades també s’entenen com ones que es desplacen a la velocitat de la llum. Les seves mesures característiques són la longitud d’ona (λ) i la freqüència (ν).
http://es.wikipedia.org/wiki/Onda_%28f%C3%ADsica%29
Aquestes dues quantitats es relacionen mitjançant la velocitat de la llum que és constant i val c = 2,998 x 108 km/s en el buit.
c = ν· λ
λ es mesura en metres
ν es mesura en Hertz (1/s)
L’espectre electromagnètic ordena els diferents tipus d’ones en funció de la seva longitud d’ona, (inversament proporcional a la seva energia). Així tenim des de les ones més energètiques com els raigs gamma i els raigs X, passant per les ultravioletes la llum visible, els infrarojos fins les ones de televisió i radio que són les menys energètiques.
Per exemple les ones de l’espectre visible més energètiques amb una freqüència al voltant de 1015 Hz, en el buit quina longitud d’ona tindran?
c = ν• λ, aleshores λ = c / ν = (3 · 108 m/s) / (1015 Hz)= 3 · 10-7 m = 0,0000003 m = 300 nm
És important destacar que de tot l’espectre l’ull humà només és capaç de detectar la part de l’espectre visible comprés entre les ones ultravioletes i els infrarojos. Així l’espectre visible que comprèn els colors segueix els següent ordre de més a menys energètics.
Violeta (400nm) / Blau / Verd / Groc / Taronja / Vermell (700nm)
La fibra òptica per exemple utilitza longituds d’ona entre els 850 nm i els 1550 nm (Infraroig).
Una altra propietat important de la llum és que la seva velocitat de propagació que depèn del medi per on viatja.
Així la velocitat màxima de la llum és en el buit, i és menor en qualsevol altre material, la relació entre aquestes dues velocitats és una propietat característica del material anomenada índex de refracció.
Índex de refracció material nX > 1.
Alguns exemple són :
| Material | Índex de refracció |
| Aire | 1,000 |
| Vidre | 1,523 |
| Diamant | 2,419 |
| Aigua | 1,333 |
En general la velocitat de propagació de la llum en un material és menor quan major sigui l’índex de refracció del material. Podríem pensar que aquest indica la resistència del material a la propagació de la llum.
Reflexió i refracció
La transmissió en la fibra òptica es basa en els principis de reflexió i refracció.
Un feix de llum que canvia de medi, pensem per exemple en un feix de llum solar que incideix a al mar en un cert angle θ1, es divideix en dues parts que anomenarem feix reflectit i feix refractat.
Les lleis de la òptica ens diuen:
- Llei de la reflexió : L’angle de reflexió és igual a l’angle d’incidència
- Llei de la refracció : L’angle de refracció depèn dels índex de refracció dels materials. Si n2 > n1 aleshores θ1 > θ2. (Llei d’Snell n1 sin θ1 = n2 sin θ2 )
Si ara fem l’esquema pensant en un feix que ve d’un material amb un índex major, la desviació de l’angle refractat serà inversa, s’allunyarà de l’eix.
En aquest cas, a mesura que el feix incident s’allunyi de l’eix, el feix refractat també s’allunyarà i arribarà un moment que estarà a 90º, o el que és el mateix es refractarà per la superfície que separa els dos materials.
Aquest angle, s’anomena angle crític, i per a feixos amb angle d’incidència superior, no hi ha refracció, tot el feix es reflexa totalment no hi ha pèrdua d’energia.
Aquest és el fet que aprofita la transmissió per fibra òptica, la llum que hi viatja no es refracta per evitar que es perdi energia i pugui arribar a l’altre extrem:
Exercici : Que facin el dibuix i marquin en cada cas els angles d’incidència, de reflexió, de refracció, i que intentin pensar quin material té major índex de refracció.
Els feixos incidents amb un angle igual a l’angle crític es divideixen en dos, el feix refractat està a un angle exacte de 90º de l’eix, o sigui paral·lel a la superfície
Els feixos incidents amb un angle superior a l’angle crític es reflecteixen totalment.
Així el cable de fibra òptica consta d’un nucli per on viatja la llum envoltat d’un revestiment, i s’han de complir dues condicions:
- El nucli ha de tenir un índex de refracció major que el revestiment que l’envolta
- L’angle d’incidència del feix (o dels feixos) ha de ser major que l’angle crític per al nucli i el revestiment.
Obertura numèrica : És el rang d’angles incidents que són reflectits totalment
Modes : Són els diferents trajectes que pot recórrer la llum quan viatja per la fibra.
Cable de fibra òptica
El cable de fibra òptica es composa dels següents elements
- El nucli : De sílice, quars fos o plàstic. És la zona per on es propaga la llum. Té un diàmetre que pot ser de 9, 50, 62,5 micròmetres. (Un cabell humà té un diàmetre entre 10 i 300 micròmetres)
- Revestiment òptic : Generalment dels mateixos materials amb additius per tal de reduir l’índex de refracció i no permetre que les ones es refractin. 125 micròmetres de diàmetre.
- Revestiment de protecció : Generalment de plàstic, serveix per protegir els elements òptics.
- Altres revestiments de protecció
Generalment en xarxes s’utilitzen cables amb dos fibres òptiques envoltades per un mateix revestiment. Una s’utilitza per la comunicació en un sentit i l’altre per la comunicació en l’altre. Això s’anomena comunicació full-duplex (Es pot transmetre i rebre alhora). Cada cable individualment realitza una comunicació simplex.
(Fer dibuix Tx – Rx, emissor – receptor)
Com el cable de fibra no té problemes d’interferències entre diferents cables propers, es poden agrupar molts cables de fibra en un sol cable (2, 12 ...48), això és una millora d’espai important respecte al cable de coure.
Components Òptics
Tot i que la senyal que es transmet per la fibra siguin polsos de llum, els dispositius de xarxa treballen amb senyals elèctriques, així que en una instal·lació de fibra sempre necessitarem en cada extrem elements per convertir electricitat en llum.
Components transmissors : Converteixen la senyal elèctrica en polsos de llum encenent-se i apagant-se molt ràpidament.
- LED (Diode emissor de llum): llum infraroja de longitud d’ona de 850 nm o 1310 nm.
- LASER (Amplificació de la llum per radiació per emissió estimulada): Llum infraroja més intensa que permet transportar la llum més lluny. Longituds d’ona de 1310 nm o 1550 nm.
Important : No mirar mai un extrem d’un cable de fibra òptica en funcionament!
Components receptors
- Fotodíodes (díodes semiconductors PIN) : Sensibles a la llum, generen voltatge quan reben un pols de llum. Estan fabricats per ser sensibles a les longituds d’ona anteriors.
Les capacitats de transmissió de la fibra arriben a superar els Tbps, les limitacions es produeixen en aquests components a l’hora de fer la conversió polsos de llum – senyals elèctriques.
Fibra multimode
En aquestes fibres existeixen varis modes (recorreguts) que pot seguir la llum a través de la fibra. El nucli pot tenir diàmetres de 50 o 62,5 μm. El revestiment 125 micròmetres.
Fibra multimode d’índex gradual
També tenen varis modes (recorreguts), i tenen una mida igual. La diferència és que l’índex de refracció que augmenta des de el centre als extrems (gradualment).
La fibra multimode és la que s’utilitza per les xarxes locals. Segons l’estàndard ANSI/EIA/TIA-568 s’ha d’utilitzar els color beige per als connectors.
El connector que s’utilitza generalment és el SC.
Fibra monomode
És molt més fina (9 micròmetres de diàmetre el nucli) i la llum només té un mode en línea recta.
S’utilitza per distàncies més grans, segons l’estàndard ANSI/EIA/TIA-568 s’ha d’utilitzar els color blau per als connectors.
El connector que s’utilitza generalment és el ST.
