Diferència entre revisions de la pàgina «A1. Model OSI»

De Wiki IES Marianao. Departament Informàtica
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia 46: Línia 46:
 
| Física
 
| Física
 
|}
 
|}
 +
 +
  
 
{| cellspacing="0" cellpadding="5" border="1"
 
{| cellspacing="0" cellpadding="5" border="1"

Revisió del 16:08, 4 ago 2011

torna M7 - Planificació i administració de xarxes

Modelo OSI

L’any 1984 la ISO (Organització mundial de normalització) llença el model de xarxes OSI (Interconnexió de sistemes oberts) per estandarditzar el desenvolupament de la tecnologia de Networking .

Consta de 7 capes. El següent esquema mostra el nom de les capes, les PDU (Protocol Data Unit) de cadascuna i organitza els dispositius que s’han estudiat en cadascun d’elles.

OSI.png

En el procés de transmissió cada capa rep la PDU de la capa superior, li afegeix la seva informació i la passa a la capa inferior fins arribar a la capa física i la transmissió bit a bit pel medi.

En el procés de recepció es reconstrueix el missatge, es fa la recepció bit a bit i cada capa fa el tractament de la PDU de la capa inferior, treu la informació que ha afegit la seva capa homònima i li passa la seva PDU a la capa superior fins obtenir el missatge original.

Host A
Host B
Aplicació Dades Aplicació
Presentació Dades Presentació
Sessió Dades Sessió
Transport Segments Transport
Xarxa Paquets Xarxa
Enllaç de dades Trames Enllaç de dades
Física Bit Física


7 Aplicació Serveis de xarxa a les aplicacions : Mail, transferència de dades, emulació de terminals, etc...
6 Presentació Presentació de dades : Gestiona el format i la estructura de les dades. Escull la representació (ASCII, EBCDIC, complement a 1, a 2), compressió de dades, criptografia.
5 Sessió Comunicació entre Hosts : Gestiona les sessions entre aplicacions i gestiona el flux.


Si la transmissió es en les dues direccions alhora, si només és en una a qui li toca el torn.


Pot establir punts de verificació per si falla transferència no s’hagi de repetir sencera.

4 Transport Connexions d’extrem a extrem : És el primer nivell directament entre origen i destí (Començant pel nivell 1), transporta la informació d’un a l’altre. (Fer dibuix, dues LAN’s, un host d’una transmet a un host d’una altra passant pels routers)


S’ecarrega d’acceptar les dades de les diferents comunicacions (Aplicacions) i enviar-les a través d’un única canal.

3 Xarxa Adreçament i determinació de la millor ruta : Gestiona la interconnexió de xarxes de diferents tipus. Per exemple aquí trobem el protocol IP d’Internet.
2 Enllaç de dades Control d’enllaços i accés al medi : Controla que la transmissió sigui fiable i el flux a una velocitat correcta.
1 Física Transmissió binaria : Si s’envia un 0 s’ha de rebre un 0. S’inclouen els diferents mitjans de transmissió binària.


Exemples

Per exemple la capa d’enllaç rep els paquets de la capa de xarxa, els trenca en varies trames, i les envia. La capa d’enllaç del receptor s’ha d’encarregar de rebre’ls enllaçar-los altra vegada i reconstruir el paquet per donar-li a la seva capa de xarxa tal com el va enviar la capa de xarxa de l’emissor.


La capa d’enllaç pot fer servir diferents polítiques (serveis) per realitzar la seva feina, però en qualsevol cas això no li interessa a la capa de xarxa.


Suposem una capa de xarxa que envia un paquet, li dona a la seva capa d’enllaç i aquesta el divideix en 10 trames.


Exemple 1: Capa enllaç que utilitzi un servei orientat a connexió.


Emissor

  • La capa d’enllaç envia una trama inicial per establir la connexió
  • Després envia les 10 trames d’informació
  • Finalment envia una última trama per tancar la connexió.

Receptor

  • La capa d’enllaç del receptor rebrà la primera trama on li demanen establir una connexió
  • Esperarà rebre les següents trames ordenades que anirà muntant fins rebre la trama final
  • Un cop rebuda tancarà la connexió.
  • Aleshores li donarà el paquet muntat a la capa de xarxa receptora.

En el cas que alguna trama es perdi o arribi desordenada s’haurà de tornar a realitzar la connexió des del inici. Els errors es solucionen a nivell de capa d’enllaç, ja el paquet arribarà sencer a la capa de xarxa independentment dels cops que hagi anat malament la connexió.


També poden estar limitats el nombre d’intents de connexió, en aquest cas si que l’error escalaria a la capa de xarxa si s’esgoten els intents de connexió.


Exemple 2: Capa enllaç que utilitzi un servei no orientat a connexió amb requeriment de confirmació.


Emissor

  • La capa d’enllaç envia les trames d’informació no necessàriament ordenades però si amb tota la informació necessària per poder arribar al destinatari
  • Espera confirmació de rebuda de cada paquet
  • Si alguna confirmació no arriba, torna a enviar la trama.

Receptor

  • La capa d’enllaç del receptor rebrà les trames i anirà muntant el paquet.
  • Per cada trama rebuda envia confirmació de rebuda.
  • Un cop rebuts totes les trames i muntat el paquet li dona a la capa de xarxa.

En aquest cas la capa de xarxa també és transparent als possibles errors de les capes inferiors.


Exemple 3: Capa enllaç que utilitzi un servei no orientat a connexió sense requeriment de confirmació.


Emissor

  • La capa d’enllaç envia les trames d’informació no necessàriament ordenades però si amb tota la informació necessària per poder arribar al destinatari

Receptor

  • La capa d’enllaç del receptor rebrà les trames.
  • Només controla que les trames arribin senceres.
  • Munta el paquet amb les trames que han arribat i li dona a la capa de xarxa.

En aquest cas els errors en el paquet els haurà de controlar la capa de xarxa demanant que es torni a enviar o ignorant-lo.