Diferència entre revisions de la pàgina «A6. Protocols Sense Classe»

Revisió del 17:59, 8 ago 2011

torna M7 - UF3 Administració avançada de Xarxes

Protocols sense classe

RIP Versió 2

Característiques RIP v1:

• Protocol IGP (Interior Sistemes Autònoms, xarxes no massa grans)
• Vector distància. Coneix els veïns, però no la resta de la xarxa
• Mètrica de salts. (Màxim 15). Algoritme de mínim cost de Bellman-Ford
• Utilitza temporització d’espera 180 segons per evitar bucles.
• Implementa Horitzó dividit (També evita bucles). Split Horizon, Split Horizon with Poison Reverse.
• Actualitzacions automàtiques cada 30 segons. Envia la taula completa broadcast.

Limitacions

• No envia màscares
• No permet tractament de VLSM o CIDR
• No admet autenticació

Millores RIP v2:

• Transmet la màscara, i per tant permet VLSM i CIDR
• Permet transmetre text xifrat (MD5), autenticació.
• No envia broadcast sinó 224.0.0.9 (Classe D multicast) evitant que siguin processades per la resta de màquines que no usen RIP
• Utilitza 16 salts per indicar distància infinita (Xarxa no accessible)

Canvis a la topologia

RIP envia missatges de refresc cada T = 30 s. Té una temporització d’espera, si en 6*T = 180 s. no rep missatge del veí marca la ruta cap aquest com invàlida. (Mètrica = 16 salts).

Problema: Counting to infinite (comptatge a infinit). .

Es tracta d'un efecte ping-pong després d’una falla de xarxa, es creuen missatges fins que tots els Routers tenen distància infinita (16 salts).

	Router 1 falla Router 2 no ha detecta perquè encara no ha passat TimeOut.
	Expira TimeOut Router 2 envia Token Ring a 16 salts Router 3 envia Token Ring a 3 salts Router 2 selecciona la millor ruta resulta 4 salts
valign="TOP" colspan="2"	Router 2 envia Token Ring a 4 salts, Router 3 actualitza Token Ring a 5 salts. Router 2 envia Token Ring a 4 salts, Router 3 actualitza Token Ring a 5 salts. El procés segueix fins que els dos Routers marquen a Token Ring a 16 salts. El procés segueix fins que els dos Routers marquen a Token Ring a 16 salts.

Solucions: Split horizon i Poison Reverse

Horitzó dividit (Split horizon) consisteix en NO enviar informació a un Router de les rutes comunicades per aquest

Enverinament invers (Poisson Reverse) consisteix en enviar les rutes anteriors però amb cost infinit (16 salts). Augmenta la mida dels missatges.

Triggered updates (Disparadors d’actualitzacions) és una tècnica que consisteix en enviar les taules tant aviat com es produeixi un canvi a la xarxa sense esperar els 30 segons. Millora la convergència.

Exercici

Indica la informació que es comunicarien els Routers en els següents casos

a) Sense split-horizon ni poisson reverse

b) Split-horizon però sense poisson reverse

c) Sense split-horizon. Hi ha poisson reverse i la xarxa 8.0 cau

Fitxer:Exercicirip2.png

Comandes d’exemple de configuració IOS Cisco.

Router(config-if)#no ip split-horizon

Router(config-router)#timers basic update invalid holddown flush // timers basic 10 30 40 40

Router(config-router)#passive-interface [interface] //Evita que altres Routers connectats aprenguin les xarxes dinàmicament

name="1.1.2.Verificaci%252525C3%252525B3%2" Verificació de RIP v2

Per configurar RIP v2 només cal indicar la versió del protocol. Les xarxes es marquen sense màscara igual que a la versió 1, aquesta s’agafa de la configuració de les interfases, els canvis interns però són múltiples.

Les següents comandes permeten comprovar els valors de la configuració de RIP v2.

Exemple

Router#show ip protocol // Mostra temps espera 180 s. No PT

Router#show ip route rip

Router#show ip route

També hi ha una comanda que de depuració que mostra el contingut dels missatges rip.

Exemple

Router#debug ip rip // Mostra els missatges rip

Router#no debug all // Mostra els missatges rip

name="1.1.3.Rutes per defecte|outline"

name="1.2.OSPF d%252525E2%25252580%252" OSPF d’una única àrea

Característiques

• Protocol d’estat d’enllaç IGP. Millor que vector distància per a xarxes més complexes
• Algoritme de la ruta més curta (Dijkstra)
• Mètrica de cost dels enllaços que reflexa la capacitat abstracta d’aquests. La pot definir l’administrador. Pot fer referència per exemple a l’ample de banda.
• Cada node manté una imatge de la xarxa (Limitada) completa. Les decisions d’enrutament són més fiables.
• Tècnica d’inundació (flooding). Envia informació per tots els ports excepte el d’entrada.
• No utilitza enviaments periòdics sinó només en cas de canvis a la topologia. Consumeix menys ample de banda.
• Codi obert. (Original RFC 1131)
• Millora la convergència del RIP però és més difícil de configurar i requereix més recursos (Memòria i CPU)
• Permet autentificació (MD5)
• Accepta adreçament sense classe.

Funcionament

• Envia missatges periòdics (hello, cada 10 s.) en multicast per comprovar els veïns. Conté informació de les xarxes connectades al Router.
• Envia missatges LSA (Link State Advertisements, inundació) en cas de canvis de topologia
• Manté una base de dades amb la topologia de la xarxa
• Implementa algoritme SPF (Dijkstra) per calcular les rutes.
• Manté una taula d’enrutament

Protocol d’activació dels Routers o en resposta a esdeveniments:

• Descobrir veïns OSPF (Missatges Hello)
• Escollir el DR
• Formar adjacències (Multiaccés tot router és adjacent amb DR i BDR, en punt a punt són adjacents els veïns)
• Sincronitzar bases de dades (Missatges LSR request i LSU update)
• Calcular la taula d’encaminament (Executa algoritme)
• Anunciar els estat d’enllaç

Les xarxes OSPF es divideixen en àrees que són agrupacions lògiques de Routers que externament és veuen com una unitat. Redueix el tràfec donat que la topologia dins una àrea és desconeguda des de fora.

El nombre de Routers dins una àrea està limitat perquè els missatges LSA que inunden la xarxa impliquen l’actualització de taules i bases de dades.

Tipus d’àrees:

• Backbone: Nucli OSPF, Manté connexió física o lògica amb la resta d’àrees. Estructura jeràrquica. Sempre ha d’existir una. Els routers que connecten l’àrea backbone amb les altres àrees s’anomenen “area-border routers”
• Stub: No rep rutes externes, però si rutes entre àrees. Per accedir a l’exterior cal especificar una ruta per defecte.
• Transit: Àrees que permeten el trànsit entre d’altres àrees, per exemple per connectar (lògicament) l’àrea backbone i una stub (Topologia virtual)

Els Routers que connecten àrees s’anomenen ABR (Area Border Routers).

• Un Router amb totes les interfaces a la mateixa àrea és un Router Intern.
• Un Router amb interfaces a múltiples àrees és un ABR.

En les xarxes multiaccés (P.E. Ethernet) amb varis Routers per evitar que el procés d’inundació col·lapsi la xarxa es selecciona un dels Routers (DR, Router designat) com a representant i la resta només envien els LSA en aquest, és aquest l’únic que fa la inundació. Això representa un únic punt de fallada i per tant també és selecciona un altre de recolzament (BDR)

En xarxes punt a punt no existeix aquest problema.

Una única àrea multiaccés

Vàries àrees multiaccés

Per accedir d’una àrea a una altre cal passar per la backbone.

• Rutes internes a una àrea (Marcades O a la taula de ruta)
• Rutes entre àrees (Marcades O IA a la taula de ruta)
• Rutes externes (Injectades des de fora del sistema, marcades amb O EX a la taula de ruta)

name="1.2.1.Algoritme SPF (Shortest Path" Algoritme SPF (Shortest Path First)

Un enllaç fa referència a cadascuna de les interfases d’un Router, l’algoritme de Dijkstra treballa sobre un enllaç, creant un arbre on l’arrel és aquest, que permet calcular les millors rutes a la resta de xarxes per afegir-les a la taula.

Exemple

A la taula de ruta es manté tots els possibles destins des de tots els nodes, l’algoritme de Dijkstra consisteix en el següent:

• La xarxa és un conjunt de nodes connectats per enllaços punt a punt.
• Cada enllaç té un cost (Menor cost, millor camí).
• Cada node té un nom
• Cada node té una base de dades amb la informació de tots els enllaços (totes dins l’àrea són iguals)

Exemple

La base de dades d’enllaços és igual per a tots els nodes, indica cada node quins enllaços té i el cost.

Amb aquesta informació, cada node munta el seu arbre de rutes més curtes (Sense bucles i aquest a l’arrel)

A partir del node B s’indica com accedir a la resta de nodes, amb quin cost i a través d’on.

Més exemples de l’algoritme:

http://www-b2.is.tokushima-u.ac.jp/~ikeda/suuri/dijkstra/Dijkstra.shtml

Configuració i verificació (IOS Cisco)

Configuració RIP

El protocol RIP és molt senzill de configurar, només cal indicar-li la versió i les xarxes directament connectades al router (Xarxes que es vulgui propagar als veïns).

Router(config)#router rip

Router(config-Router)#version 2

Router(config-Router)#network ... // Indicar les xarxes connectades

name="1.2.2.Configuraci%252525C3%252525B3%" Configuració OSPF d’una àrea

Cada Router es troba a una àrea, aquestes s’identifiquen per un nombre de 0 a 65.535.

Una de les àrees serà la 0 (backbone) i estarà connectada a la resta.

Les adreces de xarxa es configuren amb màscares wildcard.

Es pot calcular fent la resta entre 255.255.255.255 i la màscara de xarxa, per exemple

255. 255. 255. 255

-255. 255. 224. 0

= 0. 0. 31. 255 WildCard

Exemple

Router(config)#router ospf process-id // proces 1

Router(config-Router)#network address wildcard-mask area area-id // Xarxes connectades

Informació

Router#show ip protocols

Router#show ip route [ospf]

Router#show ip ospf interface // Info. Designats DR, i BackUp BDR

Router#show ip ospf //Nombre de vegades executat SPF

Router#show ip ospf neighbor

Router#show ip ospf database

Interface Loopback

Cada Router OSPF té una ID que correspon a la interfase amb IP més alta, si no existeix o es desactiva OSPF no funciona. Per la estabilitat de OSPF es pot configurar una interface loopback (Lògica)

Router(config)#interface loopback 0

Router(config-if)#ip address IP Mask

Mètrica

Cisco calcula el cost com 10^8/ample de banda (Més cost per a rutes més lentes), però l’administrador pot assignar el valor que cregui a cada ruta.

Router(config)#interface serial 0/0

Router(config-if)#bandwidth 56 // Cisco

Router(config-if)#ip ospf cost number //General

Autentificació

Exemple autentificació simple

Router(config-if)#ip ospf authentication-key password // Clau compartida entre Routers

Router(config-Router)#area area-number authentication // Activa autenticació

En el cas anterior la clau viatja en text pla. Es pot configurar per a encriptar-la

Exemple autentificació xifrada

Router(config-if)#ip ospf message-digest-key key-id encryption-type md5 key

Router(config-Router)#area area-id authentication message-digest

Key-id [1-255]

Key fins a 16 caràcters

Amb el missatge i la clau es genera un message-digest que es comprova per veure si s’ha modificat el paquet.

Temporitzadors

Router(config-if)#ip ospf hello-interval seconds

Router(config-if)#ip ospf dead-interval seconds

Per defecte 10 / 40

Tots els Routers han de tenir el mateixos intervals

Si es supera el dead-interval sense rebre un hello el Router es declara caigut

Propagació d’una ruta per defecte.

Router(config)#ip route 0.0.0.0 0.0.0.0 S1

Router(config)#ip route 0.0.0.0 0.0.0.0 192.168.1.3

Sortida per als paquets amb destí inexistent a la taula de ruta

Cal especificar-ne una per les xarxes fora del domini OSPF

S’indica al Router que connecta amb l’exterior i es propaga als altres

S’anomena ruta quad-zero

Router(config-Router)#default-information originate // Propaga la ruta als altres

Exemple de comandes per a verificar OSPF

Router(config)#show ip protocol // Paràmetres Router

Router(config)#show ip route // Taula de ruta

Router(config)#show ip ospf interface // Informació configuració ospf a les interfaces

Router(config)#show ip ospf // ÚS del SPF

Router(config)#show ip ospf neighbour detail // Informació veïns

Router(config)#show ip ospf database // bbdd topològica