UF2-NF2. Seguretat perimètrica

De Wiki IES Marianao. Departament Informàtica
Dreceres ràpides: navegació, cerca

tornar M11 - UF2 Seguretat activa i accés remot


Elements bàsics de la seguretat perimètrica

La seguretat perimètrica és el conjunt de maquinari, programari o protocols (normes) destinades a protegir una xarxa de confiança (Interna) d'altres que no són de confiança (Internet). Es tracta d'establir recursos de seguretat al perímetre de la xarxa de confiança.

  • Mantenir els intrusos a l'exterior.
  • Permetre la transparència per als usuaris a l'interior.
  • Oferir uns serveis fiables a l'exterior.


En general la seguretat perimètrica s'encarrega d'accions ocultar els dispositius de a xarxa interna, redireccionar peticions als dispositius corresponents, rebutjar connexions no permeses.

Xarxes públiques <--> Xarxes Internes. Separades per un perímetre.

Perimetre.png

Els elements que cal tenir en compte

  • Xarxa Externa (No segura).
  • Dispositius de filtre: Routers, Firewalls, proxys, gateways (pasarel·les).
  • Xarxa Interna (Confiança).
  • Sistemes de detecció i prevenció (IDS, IPS).
  • Xarxes privades Virtuals.
  • DMZ (zones desmilitaritzades) o subxarxes controlades.


Perímetres de xarxa. Zones desmilitaritzades

Part de la xarxa interna amb serveis accessibles des de l'exterior.

  • DMZ (Zones desmilitaritzades), els serveis es troben separades de la xarxa interna normal pel firewall
  • Subxarxes controlades, els serveis es troben integrades dins la xarxa interna.

Dmz.png

La separació a la DMZ entre la xarxa interna i els serveis, permet fer una divisió molt més estricte (més segura) de les regles (restriccions) que s'apliquen al tràfec des de i cap a fora.


Arquitectures

Arquitectura feble de subxarxa protegida

Arquitectura forta de subxarxa protegida