A1. Elements

torna M7 - Planificació i administració de xarxes

La comunicació

http://es.wikipedia.org/wiki/Comunicaci%C3%B3n

Mitjà

Es realitza entre un emissor i un receptor, codificant la informació a través d’un mitja.

Els elements que intervenen en una comunicació en una xarxa són:

• Connexió física
• Connexió lògica
• Aplicacions

Connexió física (Maquinari)

La connexió física es realitza connectant un adaptador de xarxa des de un PC a una xarxa.

• Adaptadors de xarxa : Mòdems (Modulador-demodulador: Conversió senyal analògica en digital), Targetes de xarxa (NIC: Network interface card).
• Sistema de cablatge. Mitjans de transmissió: Xarxa telefònica, xarxa inalàmbrica, xarxa de fibra òptica (cable).
• Dispositius de xarxa

Per identificar l’adaptador de xarxa cal fixar-se en el connector del cable.

Adaptador de xarxa	Connector
Mòdem	RJ-11 (Telèfon)
Targeta Ethernet	RJ-45 o coaxial BNC
Adaptador inalàmbric	(No en té, però té una antena)
Adaptador FDDI	Connector Fibra Òptica (Semblant antena televisió)

Connexió lògica (Protocols)

La connexió lògica aplica una sèrie de regles estandarditzades anomenades protocols.

Aquestes regles permeten que els diferents dispositius d’una xarxa es puguin comunicar. (Per exemple una llengua, el codi Morse, les senyals de fum...)

De protocols hi ha de molts tipus, i defineixen des de l’estructura que ha de tenir la informació, la velocitat a la que pot anar, la codificació, l’ordre de torns de paraula.

Exemples

TCP/IP : Protocol de control de transport / Protocol d’Internet

FTP : Protocol de transferència de fitxers

Aplicacions

Per últim les aplicacions interpreten i mostren la informació de manera entenedora per als usuaris.

Exemples

Navegadors web : Explorer, Firefox

Programes de correu : Outlook, Thunderbird, Mozilla, Eudora

Programes d’intercanvi de fitxers : FileZilla, Torrent