A2. Paràmetres de mesura
torna M7 - Planificació i administració de xarxes
Contingut
Transmissió de la informació
Tipus de transmissió
- Segons la naturalesa de la senyal:
- Analògica (senyal sinusoidal continua, ràdio)
- Digital (senyal polsos, discontinua, Ethernet)
- Segons el sentit de la transmissió:
- Símplex (En un sentit, TV)
- Half-Dúplex (En ambdós sentits però no alhora, walky-talky)
- Full-Dúplex (Simultàniament en ambdós sentits, telèfon)
- Segons el nombre de senyals simultànies:
- Sèrie (Només una senyal a cada moment, USB)
- Paral·lel (Vàries senyals a la vegada, Música, més difícil de gestionar llargues distàncies per a que totes arribin a la vegada)
- Segons el medi:
- Guiades (La informació viatge dins un mitjà, cable de coure o fibra òptica)
- No guiades (No hi ha mitjà, aire, Wi-Fi, telefonia)
Temps. Retard. Latència
Qualsevol comunicació en una xarxa triga un cert temps des de que l'emissor comença a transferir les dades fins que li arriben al receptor
En una transferència de dades entre un emissor i un receptor en una xarxa es poden diferenciar 3 tipus diferents de retards:
- Retard de transmissió: El temps que triga la interfície de xarxa a senyalitzar les dades al mitjà. Depèn de la velocitat de transferència de la interfície i de la quantitat de dades
Temps (Trans.) = Dades (bits) / velocitat interfície (bps)
- Retard de propagació: El temps que triguen les dades a propagar-se pel mitjà. Depèn de la velocitat de la senyal al mitjà (60% ~ 70% de la velocitat de la llum: 2·10^8 m/s) i de la longitud del mitjà. Aquest temps només és significatiu per a enllaços molt llargs, a les comunicacions a les xarxes locals és menyspreable en molts casos
Temps (Prop.) = Distància / Velocitat de propagació
- Retard de processament: El temps que cada dispositiu necessita per processar les dades
La latència a una comunicació de xarxa és la suma dels diferents retards fins arribar al seu destí o també el temps que triguen les dades a transferir-se fins al destí. Un dels objectius clau és minimitzar aquesta latència.
Cada dispositiu de xarxa que s'afegeix entre emissor i receptor d'una comunicació incrementa la latència (afegeix un retard).
Medició
Velocitat de transferència
Per a transmissions digitals, també anomenada capacitat de transferència, es defineix com la quantitat d’informació que pot fluir (Important : No la que flueix realment) a través d’una connexió en un període de temps determinat.
Es mesura en bits per segon (bps) o múltiples.
El factor de les unitats de mesura de la velocitat és en base 10 (10^3 = 1.000) a diferència de l'emmagatzematge de dades que és en base 2 (2^10 = 1.024).
Aspectes a destacar:
- És finita
- No és gratuïta
- La demanda augmenta ràpidament
Alguns factors que poden influir en la velocitat són:
- El nombre d’usuaris.
- Els dispositius de xarxa. (Per exemple targetes de xarxa ràpides en una instal·lació amb cablejat que no les suporta o al revés, usar concentradors enlloc de commutadors).
- El tipus de dades que es transfereixin. (Per exemple una xarxa on s’intercanviïn documents de vídeo anirà més carregada que una altra igual on els usuaris només transfereixin textos).
Analogia 1. Sistema de canonades d’aigua.
Podem dir que la capacitat de transferència és similar a l’amplada d’una canonada. A més amplada més aigua pot transportar.
Exemple. Aleshores la els següents elements de xarxa els podríem associar així
Informació -> Aigua
Host -> Les cases dels usuaris
Repetidor -> Una vàlvula
Un Hub -> Una canonada que es divideix en vàries que van a una casa
Un switch -> Idem però amb claus de pas
Analogia 2. Autopistes i carreteres.
També podríem dir que la capacitat de transferència és similar a una carretera. A més carrils més cotxes hi poden circular.
Exemple. Aleshores la els següents elements de xarxa els podríem associar així
Informació -> Cotxes
Host -> Els destins dels conductors
Internet -> Autopistes (Més capacitat i velocitat)
LAN -> Els carrers de cada poble o ciutat
Protocols -> Normes de circulació
La unitat bàsica de la capacitat de transferència és el bit per segon (bps).
Unitat | Equivalència | Exemple |
bits per segon (bps) | | |
Kilobits per segon (Kbps) | 1 kbps = 103 = 1.000 bps | Mòdem 56kbps |
Megabits per segon (Mbps) | 1 Mbps = 106 = Mega (Milió) bps | ADSL 4Mbps, Ethernet i FastEthernet (10/100 Mbps) |
Gigabits per segon (Gbps) | 1 Gbps = 109 = mil Giga (1000 milions) bps | Gigabit Ethernet (1000Mbps = 1Gbps) |
Terabits per segon (Tbps) | 1 Tbps = 1012 = Tera (Milió milions, bilió) bps | |
Tassa de reenviament. Forwarding rate
A vegades als commutadors i encaminadors s'indica un paràmetre anomenat tassa de reenviament (forwarding rate), i es mesura en paquets per segon (pps)
En realitat és una mesura poc indicativa de la capacitat del dispositiu perquè s'obté de la suma de la capacitat de reenviament de tots els ports prenent com a unitat de dades (paquet), el paquet més petit possible (Ethernet, 46bytes de dades).
Càlcul de transferències
Temps de transferència teòric Tt = Mida del fitxer / Ample de banda
Temps real de transferència Tr = Mida del fitxer / Tassa de transferència
Sempre Tr > Tt
És molt important anar amb compte amb les unitats per realitzar els càlculs.
Exemple: Quan de temps trigaríem a transferir la informació d’un disquet (1,44 MB) en una xarxa Ethernet de 10 Mbps amb una tassa de transferència de 4,6 Mbps?
Primer cal unificar unitats calculant el mida en bits del fitxer
1,44 MB = 1,44 MB * (1024 * 1024 B / 1 MB) = 1509950 B * (8 b / 1 B) = 12.079.595 bits
I ara ja podem calcular el temps
T = 12.079.595 b / 4,6 Mbps = 12.079.595 b / 4.600.000 bps = 2,6 s
I el temps mínim teòric que podríem trigar si la xarxa funcionés al màxim de la seva capacitat?
T = 12.079.595 b / 10 Mbps = 12.079.595 b / 10.000.000 bps = 1,2 s