M7 - Planificació i administració de xarxes
Contingut
Que és una xarxa? Per a què serveix?
Conjunt d'equips connectats entre si per mitjans (físics) per enviar i rebre dades.
La finalitat principal és compartir informació i recursos.
Origen i evolució històrica de les xarxes
Cronologia
Cronologia
1836
Morse inventa el telègraf
1876
Bell inventa el telèfon
1920
Radio AM
1939
Radio FM
1950
Circuits integrats
1957
El departament de defensa dels EEUU crea la red ARPA
1970
La Universitat de Hawaii desenvolupa ALOHANET
1973
ARPANET es connecta internacionalment, i es comença a treballar amb el TCP/IP
1974
Apareix TELNET. La primera versió comercial d’ARPANET
1980
Es generalitza l’ús dels ordinadors personals
1981
El terme Internet s’utilitza per referir-se a un conjunt de xarxes interconnectades.
1982
ISO crea el model OSI
1983
TCP/IP es converteix en el llenguatge universal d’Internet
1984
Més de 1.000 Hosts a Internet
1987
Més de 10.000 Hosts a Internet
1989
Més de 100.000 Hosts a Internet
1990
ARPANET es transforma en Internet
1991
Es crea WWW (World Wide Web)
1992
Més de 1.000.000 Hosts a Internet
1994
Es presenta el navegador web Netscape Navigator
2001
Més de 110.000.000 Hosts a Internet
Normalització
Importància dels estàndards
Definir uns estàndards que segueixi tothom (Fabricants, proveïdors, programadors...) Per comunicar diferents xarxes de diferents fabricants i proveïdors Estàndards de fet : S’han imposat tot i no estar regulats PC de IBM UNIX en SO Estàndards de llei : Formalment establerts Establerts per organismes que regulen la normalització
Discussió estàndards que coneguin De llei. Conduir per la dreta, 220 V o 125 V (Diferent a EEUU) De fet. VHS, Anar a la plaça St Jaume quan guanya el Barça, utilitzar : ) ; ) en els missatges. , utilitzar www.google.es per buscar a Internet. El format de les pàgines web (Situació del logo, link per tornar, cercador global...), funcionalitats del Word Qué passaria si no existissin els estàndards? S’aturaria el progrés Cada fabricant la seva tecnologia incompatible amb la resta Els proveïdors haurien d’escollir entre les tecnologies dels diferents fabricants Apareixerien monopolis Els programadors serien especialistes
Organismes
Han d’existir alguns organismes acceptats per tothom que s’encarreguin de definir els estàndards. A continuació se’n detallen alguns relacionats amb el crèdit:
Internacionals
ISO : Organisme Internacional de normalització
IAB : Consell d’Arquitectura d’Internet. Normes RFC defineixen els estàndards i protocols d’Internet RFC’s informes tècnics que descriuen el funcionament d’Internet
IEEE : Institut d’enginyers elèctrics i electrònics. Estàndards de baix nivell, xarxes locals, connexions i cablatge.
Americans
ANSI : Institut Americà de Normes Nacionals. Semblant al ISO però d’àmbit americà
EIA (Electronic Industries Alliance), TIA (Telecommunications Industry Association) : Normativa de cables, instal·lacions de xarxa
Europeus
CENELEC (European Committee for Electrotechnical Standardization) Estàndards elèctrics. Cables connexions.
Espanyols
AENOR : Asociación espanyola de normalización i certificación. Adapta molts dels estàndards internacionals, americans i europeus. Equivalent a la ISO espanyola [[Media:Media:Exemple.ogg]]
