A6. VLSM i CIDR
torna M7 - UF3 Administració avançada de Xarxes
name="1.Introducci%252525C3%252525B3 a%2" Introducció a l’enrutament sense Classe
name="1.1.VLSM|outline" VLSM
VLSM (Variable Length Subnet Mask) s’utilitza per crear esquemes d’adreçament eficients i escalables. Els objectius són:
- Permetre el creixement
- Estalviar adreces IP
- Disminuir la mida de les taules d’enrutament a Internet
Internet ha tingut un creixement exponencial en el nombre de hosts i el conjunt d’adreces aviat es va veure insuficient.
Existeixen múltiples mètodes d’estalvi d’adreces, per exemple:
- Divisió en subxarxes
- NAT / PAT i adreçament privat (Traducció dinàmica)
- VLSM (subxarxes de longitud variable) i CIDR (Enrutament interdomini sense classe, Classless Inter-Domain Routing).
- IPv6 (Adreces 128 bits, inesgotable)
Exercici
Calcula el nombre d’adreces disponibles a IPv6
També els protocols d’enrutament de les xarxes es veuen afectats pels diferents mecanismes d’adreçament.
Així per exemple RIP v1 no accepta tractament de subxarxes, i per tant és inservible si s’utilitza VLSM.
Alguns dels protocols que admeten VLSM són:
- OSPF
- RIP v2
- EIGRP
- Enrutament estàtic
Protocols que no ho admeten: RIP v1 i IGRP.
name="1.1.1.Distribuci%252525C3%252525B3%2" Distribució d’adreces
Classfull addresses. Mètode clàssic, distribució d’adreces amb classes, A, B, C, D, E.
Exercici 1
Xarxa 192.168.0.0
Subxarxa 1 10 màquines
Subxarxa 2 100 màquines
Subxarxa 3 50 màquines
Indica la màscara que millor s’ajusta a cadascuna
Indica la que cal escollir usant l’adreçament en subxarxes clàssic
Exercici 2
En una xarxa amb enllaços serial, quina màscara és òptima?
Dels exercicis anteriors és pot intuir la utilitat de l’ús del VLSM per a xarxes grans i/o amb enllaços serial, respecte a l’adreçament clàssic, prou eficient per a LAN’s petites.
Una altra dels avantatges de l’ús de VLSM és poder fer servir la primera (Subnet Zero) i la últimes (Broadcast Subnet) subxarxes de l’esquema.
VSLM consisteix en dividir subxarxes en mides diferents. En general:
- Subxarxes grans per a LAN’s amb màscares ajustades (Respectant l'escalabilitat)
- Subxarxes petites per a enllaços WAN
name="1.1.2.C%252525C3%252525A0lcul de%2" Càlcul de subxarxes VLSM
Per exemple suposem el següent exemple, IANA proporciona l’adreça CIDR 192.168.24.0 /22
Aquest sistema és clarament ineficient, les adreces de classe A inclouen el 50% d'adreces i en canvi les xarxes d'aquesta classe són molt poques (Xarxes de fins a 16 milions de hosts). Per contra les xarxes de classe C (petites fins a 256 hosts) només disposen del 12,5% d'adreces.
Classfull addresses. La realitat
IANA proporciona als ISP's adreces CIDR, que consisteix en assignar blocs d’adreces sense els límits dels octets (Classes de xarxes). Per exemple 172.16.32.0/20
http://es.wikipedia.org/wiki/CIDR
L’administrador utilitzant VSLM o classless subnetting pot, dins d’una mateixa xarxa interna (SA, Sistema Autònom), utilitzar diferents mides de màscares en funció del nombre de màquines de cada subxarxa (D’aquesta manera desaprofita el mínim d'adreces).
Exemple de distribució d'adreces classless subnetting
Exercici 1
Xarxa 192.168.0.0
Subxarxa 1 10 màquines
Subxarxa 2 100 màquines
Subxarxa 3 50 màquines
Indica la màscara que millor s’ajusta a cadascuna
Indica la que cal escollir usant l’adreçament en subxarxes clàssic
Exercici 2
En una xarxa amb enllaços serial, quina màscara és òptima?
Dels exercicis anteriors és pot intuir la utilitat de l’ús del VLSM per a xarxes grans i/o amb enllaços serial, respecte a l’adreçament clàssic, prou eficient per a LAN’s petites.
Una altra dels avantatges de l’ús de VLSM és poder fer servir la primera (Subnet Zero) i la últimes (Broadcast Subnet) subxarxes de l’esquema.
VSLM consisteix en dividir subxarxes en mides diferents. En general:
- Subxarxes grans per a LAN’s amb màscares ajustades (Respectant l'escalabilitat)
- Subxarxes petites per a enllaços WAN
name="1.1.2.C%252525C3%252525A0lcul de%2" Càlcul de subxarxes VLSM
Per exemple suposem el següent exemple, IANA proporciona l’adreça CIDR 192.168.24.0 /22
LAN 1: 400 Hosts
LAN 2: 200 Hosts
LAN 3: 50 Hosts
LAN 4: 50 Hosts
Enllaços Serial : 3
El rang d’adreces disponibles és 192.168.24.1 - 192.168.27.254 (Total 2^10 – 2 = 1022)
LAN 1 necessita 2^9 hosts = 512 (9 bits) Necessita màscara /23
LAN 2 necessita 2^8 hosts = 256 (8 bits) Necessita màscara /24
LAN 3 i 4 necessiten 2^6 hosts = 64 (6 bits) Necessita màscara /26
Cada enllaç Serial 2^2 hosts = 4 (2 bits) Necessita màscara /30
Per a un major estalvi d’adreces s’agrupen no necessàriament de manera contigua.
Les LAN's per ordre de grandària
LAN 1: 192.168.24.0 /23 Rang 192.168.24.1 - 192.168.25.254
LAN 2: 192.168.26.0 /24 Rang 192.168.26.1 - 192.168.26.254
LAN 3: 192.168.27.0 /26 Rang 192.168.27.1 - 192.168.27.62
LAN 4: 192.168.27.64 /26 Rang 192.168.27.65 - 192.168.27.126
Els enllaços serial pel final per deixar adreces disponibles entremig
Serial 1: 192.168.27.244/30 Rang 192.168.27.245 - 192.168.27.246
Serial 2: 192.168.27.248/30 Rang 192.168.27.249 - 192.168.27.250
Serial 3: 192.168.27.252/30 Rang 192.168.27.253 - 192.168.27.254
Exercici 1
Accedeix a la calculadora on-line de subnetting i comprova la distribució d'adreces
Exercici 2
Indica quins rangs d’adreces queden disponibles
Entrades a la taula de ruta
Les entrades a una taula d’enrutament poden ser de tres tipus
Rutes estàtiques. Entrades per l’administrador. Indica següent salt a un destí.
Rutes per defecte. Entrades per l’administrador. Rutes que cal seguir quan no s’ha trobat cap entrada coincident a la taula. Són les últimes.
Rutes dinàmiques. Apreses de la informació de les comunicacions dels altres Routers.
Exemple
Router(config)#ip route [ip] [màscara] [gateway] // Estàtica
Router(config)#ip route 0.0.0.0 0.0.0.0 [iface] // Default estàtic
Router(config)#ip default-network [xarxa] // Default enrutament dinàmic. Aquesta es propaga amb el protocol.
Exercici 1
Instal·la Packet Tracer i configura la xarxa anterior indicant les entrades estàtiques a les taules
