UF2-NF1. Atacs i contramesures en sistemes personals

De Wiki IES Marianao. Departament Informàtica
La revisió el 16:18, 17 ago 2011 per Alex (Discussió | contribucions) (→‎Tipus d'atacs. Amenaces lògiques)

Dreceres ràpides: navegació, cerca

tornar M11 - UF2 Seguretat activa i accés remot


Tipus d'atacs. Amenaces lògiques

UF1-NF1._Introducció_a_la_seguretat#Atacs


Les amenaces lògiques fan referència a programari que pot atemptar contra la seguretat del nostre sistema (Integritat, disponibilitat, confidencialitat), tant de manera intencionada (software maliciós) com per error (bugs).

  • Backdoors (Portes falses), programari que permet l'accés al sistema sense autorització, pot ser un programari específic (rootkits, eines amagades que permeten l'administració remota normalment amb privilegis de root) o camins que els propis programadors del sistema han deixat oberts durant fases de test per exemple. Alguns tipus de programes maliciosos poden crear o utilitzar aquestes portes falses. Exemple NetCat.
  • Virus, programari maliciós que altera el correcte funcionament i/o la seguretat de l'ordinador. Normalment és codi inserit en un executable (hoste) i s'executa amb aquest (i amb els seus privilegis), després pot seguir executant-se de manera autònoma o replicar-se. Per exemple
    • Bombes Lògiques, parts de codi que resten inactives fins un determinat moment
    • Troians. Ocults dins altres programes amb aparença inofensiva roben informació o permeten l'accés extern no autoritzat.
    • Espies (Spyware). Recopila informació i la transmeten a una entitat externa.
    • Adware. Genera publicitat que es mostra a l'usuari.
    • Cucs. Pot duplicar-se i propagar-se a través de xarxes.
    • Hijacker. Modifiquen configuració del navegador per carregar pàgines no autoritzades.
    • Exploits. Programa que aprofita (explota) una vulnerabilitat.
    • Conills o bactèries. Es repliquen fins esgotar els recursos del sistema.
    • Al correu electrònic. Alguns poden accedir a la llista de contactes i reenviar-se.
  • Canals encoberts, transferència d'informació a destinataris no autoritzats.
  • KeyLoggers, registren les pulsacions de teclat en un fitxer. Alguns programes permeten enviar aquesta informació a un servidor ftp per exemple.
  • Falses Alarmes (Hoaxes), missatges falsos de correu electrònic.
  • Amenaces a pàgines web
    • Cross-site scripting: Execució de codi scripting (Javascript per exemple).
    • SQL injection: Execució de codi SQL amagat.
    • Format Strings
  • Enginyeria Social, contacta amb l'usuari (personalment: per correu o telèfon) per obtenir dades personals.
    • Phishing, orientat a fraus suplantant entitats bancàries
  • Errors en el programari (bugs)
  • Eines de seguretat. De manera paradoxal els atacants poden usar-les per detectar forats de seguretat. Exemples: Nessus, satan, saint


Script Kiddies: Persona (noi) sense coneixements que utilitza eines o tutorials d'altres per atacar sistemes. 


Exercici. Windows

Prova els següents keyloggers: Douglas, rk (Revealer Keylogger)

Utilitza els detectors de keyloggers: KL - detector, I hate keyloggers

Exercici. Linux

Prova els següents keyloggers:lkl (Linux Key Logger), Uberkey

Exercici. Navegació anti key loggers
KeyScrambler http://www.qfxsoftware.com/Download.htm

Exercici.

Carrega i executa [[http://packetstormsecurity.org/files/view/103601/miniphpshell-27.9-2.tgz miniphpshell-27.9-2.tgz]]

Simula terminal via web (php) i altres backdoor, ftp cracking...


http://www.segu-info.com.ar/ataques/ataques.htm

http://www.segu-info.com.ar/ataques/tipos.htm

http://www.segu-info.com.ar/ataques/ataques_dos.htm

http://www.mmc.igeofcu.unam.mx/LuCAS/Manuales-LuCAS/doc-unixsec/unixsec-html/node12.html

http://foro.elhacker.net/tutoriales_documentacion/tutorial_de_netcat_pagravera_newbies-t65764.0.html

http://foro.elhacker.net/hacking_basico/jugando_con_netcat-t159799.0.html

http://stackoverflow.com/questions/6269311/emulating-netcat-e


http://acacha.org/mediawiki/index.php/Hacking_Tools

http://acacha.org/mediawiki/index.php/Seguretat

http://www.iec.csic.es/criptonomicon/articulos/virus.html


http://sectools.org/crackers.html


Anatomia d'atacs i anàlisi de programari maliciós

Evolució dels riscos:

  • Xarxes més grans, complexes i més utilitzades
  • Usuaris amb més coneixements tècnics
  • Eines cada vegada més sofisticades


Cal diferencia quan algú vol entrar al nostre sistema concretament o som víctimes involuntàries (Virus).


http://arco.esi.uclm.es/~david.villa/seguridad/modulo-B-I.2x4.pdf


En general els passos per a realitzar un atac objectiu concret


  1. Identificar l'objectiu (Un ordinador, una xarxa, una informació concreta) i l'atac que es vol realitzar. UF1-NF1._Introducció_a_la_seguretat#Atacs
  2. Obtenir informació de l'objectiu (p.e. enginyeria social o eines per obtenir informació del sistema, la xarxa, els recursos compartits) .
  3. Cercar vulnerabilitats a partir d'aquesta informació
  4. Accedir a l'objectiu i/o informació
  5. Esborrar les empremtes


A partir d'aquí es pot pensar com evitar-ho i realitzar les accions necessàries.


Les conseqüències de les accions dels virus poden ser variades. http://es.wikipedia.org/wiki/Virus_inform%C3%A1tico#Acciones_de_los_virus


Les formes de propagació també. http://es.wikipedia.org/wiki/Virus_inform%C3%A1tico#M.C3.A9todos_de_propagaci.C3.B3n

Contramesures

Per evitar els atacs es poden fer servir eines:

  • Preventives. Eviten l'accés del programari maliciós
  • Pal·liatives. Eviten les accions del programari maliciós

També és necessari mantenir el sistema i les aplicacions actualitzades.


A vegades també pot ser interessant simular/realitzar atacs al sistema per comprovar-ne la seguretat.


Eines preventives i pal·liatives

Les eines o accions poden ser per exemple:

  • Antivirus.
    • Comprovació. Examinar arxius cercant virus coneguts. Utilitza base de dades actualitzada.
    • Vigilància. Identificar possibles comportaments sospitosos (obtenció de dades, monitoratge de ports, etc...)
  • Tallafocs.
  • IDS (Intrusion Detection System) i IPS (Intrusion Prevention System)
    • Analitzen i/o monitoritzen els sistema i la xarxa cercant activitat maliciosa, els IPS en general inclouen les funcionalitats dels IDS afegint sistemes que s'activen en cas de detectar intrusions.
    • De Host. AIDE, tripwire
    • De xarxa. Snort (Específic, interfase php BASE + http://nebula.carnivore.it), Wireshark i tcpdump (Genèrics de monitoratge), netstat o nmap, finger (Altres eines de detecció).
  • Xifratge de les dades. UF1-NF1._Informació_i_dades#Emmagatzemar_dades_xifrades
  • Còpies de seguretat. UF1-NF1._Informació_i_dades#C.C3.B2pies_de_seguretat


Hi ha virus a linux? i antivirus? són necessaris? http://ubuntuforums.org/showthread.php?t=510812


Com a curiositat comentar que existeixen unes eines anomenades Honeypots (http://es.wikipedia.org/wiki/Honeypot), que tenen com objectiu atreure els atacants per recollir informació o distreure d'altres màquines importants, aquestes eines simulen ser vulnerables. 


Exercici.

Utilitzar snort i Firewall Tester http://www.inversepath.com/ftester.html

http://www.howtoforge.com/test_your_linux_firewall_with_ftester


Altres: http://tomahawk.sourceforge.net/, sneeze (http://www.securiteam.com/tools/5DP0T0AB5G.html), scapy

http://jessland.net/JISK/IDS_IPS/Network/Testing.php

Actualització i verificació de sistemes i aplicacions

Resum actualització sistema


Utilitzar programari del qual es desconeix l'origen pot suposar un risc de seguretat, verificar la autenticitat i la integritat d'aquest minimitza (no elimina) aquest risc. Existeixen múltiples mètodes de verificació de programari:

  • Signatura digital del fitxer.
  • Comprovacions integritat, algorismes MD5 o HASH
  • Sistemes específics de Windows: WGA (Windows Genuine Advantage) o OGA (Office Genuine Advantage).


Simulació d'atacs

Es pot fer servir qualsevol de les eines que podria fer servir un atacant, també existeixen eines específiques

http://www.backtrack-linux.org

http://www.backbox.org

Seguretat en la connexió amb xarxes públiques

La xarxes públiques com Internet comporten riscos de seguretat, són necessaris mecanismes que permetin garantir la confidencialitat de les dades o la identitat dels usuaris.


La confidencialitat de les dades es pot garantir usant protocols segurs per part de qui ofereix els serveis, UF1-NF1._Informació_i_dades#Transmetre_dades_xifrades. Per exemple en comerç electrònic, serveis de correu, transferència i emmagatzematge de dades.


En els casos que calgui garantir la identitat dels clients, aquests poden fer servir sistemes com les signatures i certificats digitals. La base d'aquests sistemes d'identificació és el Xifratge asimètric.


Signatura Digital

La signatura és la manera de identificar l'autor d'una certa informació digital i garantir que aquesta no ha estat modificada posteriorment.

Es basa en tècniques criptogràfiques asimètriques (clau pública), l'autor disposa de les claus pública i privada. Amb la clau privada xifra la informació i distribueix la clau publica als destinataris.

Un document signat digitalment garanteix:

  • Autenticitat
  • Integritat
  • No repudiació

Certificat Digital

És un document (digital) que a través d'una autoritat de certificació ha de garantir que una clau pública pertany a un subjecte. El certificat no garanteix la identitat del subjecte.

Aquest certificat es distribueix junt amb el document signat digitalment i la clau pública, d'aquesta manera es garanteix l'autoria del document.

El certificat normalment constarà de:

  • Informació de la entitat de certificació (signatura digital d'aquesta)
  • Dades del titular
  • Clau pública de l'usuari
  • El mecanisme de xifratge
  • Altres dades com dates d'emissió i expiració


Autoritat de certificació locals: 


Per exemple, per accedir a una web segura (https), el navegador Firefox comprovarà si té certificat i si és vàlid.


* Primer accedeix a la web https://www.idcat.net

* Observa l'error i visualitza el certificat

* Instal·la el certificat de CATcert (les claus públiques) a Firefox

http://www.catcert.cat/web/cat/6_5_1_baixada_claus.jsp


* Torna a accedir a la web i observa la informació de seguretat des de la barra de navegació


Pautes i pràctiques segures

(Pendent)

Obtingut de «https://mediawiki.institutmarianao.cat/index.php?title=UF2-NF1._Atacs_i_contramesures_en_sistemes_personals&oldid=643»