UF2-NF2. Seguretat perimètrica

De Wiki IES Marianao. Departament Informàtica
La revisió el 19:45, 17 des 2011 per Alex (Discussió | contribucions) (Arquitectures)

Dreceres ràpides: navegació, cerca

tornar M11 - UF2 Seguretat activa i accés remot


Elements bàsics de la seguretat perimètrica

La seguretat perimètrica és el conjunt de maquinari, programari o protocols (normes) destinades a protegir una xarxa de confiança (Interna) d'altres que no són de confiança (Internet). Es tracta d'establir recursos de seguretat al perímetre de la xarxa de confiança.

  • Mantenir els intrusos a l'exterior.
  • Permetre la transparència per als usuaris a l'interior.
  • Oferir uns serveis fiables a l'exterior.


En general la seguretat perimètrica s'encarrega d'accions ocultar els dispositius de a xarxa interna, redireccionar peticions als dispositius corresponents, rebutjar connexions no permeses.

Xarxes públiques <--> Xarxes Internes. Separades per un perímetre.

Per coherència amb la documentació existent cal fer algunes definicions:

  • Un gate (porta), fa referència a un host fortament protegit que connecta als usuaris de les xarxes internes amb l'exterior. En el sentit de connexió física. No s'aplica a routers de nivell IP, només a dispositius de nivell superior.
  • Filtrar (screening), significa denegar o acceptar el flux de paquets entre dues xarxes.
  • Un choke (verb estrangular), fa referència a un host que implementa el filtrat. Pot ser el mateix gate.
  • Un proxy (Servidor intermediari), fa referència a un programa que permet o denega l'accés a aplicacions de xarxa.


Perimetre.png

Els elements que cal tenir en compte

  • Xarxa Externa (No segura).
  • Dispositius de filtre: Routers, Firewalls, Proxys, Gateways (passarel·les).
  • Xarxa Interna (Confiança).
  • Sistemes de detecció i prevenció (IDS, IPS).
  • Xarxes privades Virtuals.
  • DMZ (zones desmilitaritzades) o subxarxes controlades.


Violacions del perímetre

  • Realitzar una connexió a Internet (personal) des de la xarxa Interna
  • Moure un host entre diferents zones

Arquitectures

Router amb filtre de paquets

Un router amb funciones de filtre, choke (Pot ser una màquina amb el IP forwarding actiu)

  • Xarxes domèstiques normalment
  • No hi ha gate, el tallafocs no està especialment protegit.
  • El filtre en general aplica només als paquets d'entrada, no de sortida

Arquitectura-screening-router.gif

http://www.textoscientificos.com/redes/firewalls-distribuidos/firewalls/convencionales

Dual-Homed Host

Màquina amb 2 o més targetes de xarxa. Aquesta màquina és alhora gate i choke. IP forwarding inactiu (Enrutament directe inactiu, per evitar la comunicació entre xarxa interna i externa, només permeses a través del proxy) i un Proxy per a cada servei necessari.

Arquitectura-dual-homed-host.gif

http://www.textoscientificos.com/redes/firewalls-distribuidos/firewalls/convencionales

Screened Host

Es separen les funcionalitats en dispositius diferents, el choke (router) és la connexió física amb l'exterior, i realitza el filtre de xarxa. El gate és la única màquina accessible des de l'exterior, tot i que els dispositius de la xarxa interna poden sortir directament a través del router o usant proxies a través del gate.

Arquitectura-screened-host.gif

http://www.textoscientificos.com/redes/firewalls-distribuidos/firewalls/convencionales


En aquesta arquitectura si al xarxa interna ofereix serveis aquests hi estan integrats físicament (sense separacions) i accessibles des de l'exterior només a través del gate.

Screened Subnet (DMZ. Zones desmilitaritzades)

Es crea un subxarxa separada per al gate i per a la xarxa interna.

DMZ (Zones desmilitaritzades De-Militarized Zone o Screened Subnet), els serveis es troben separades de la xarxa interna normal pel firewall. Part de la xarxa interna amb serveis accessibles des de l'exterior.


Dmz.png

La separació a la DMZ entre la xarxa interna i els serveis, permet fer una divisió molt més estricte (més segura) de les regles (restriccions) que s'apliquen al tràfec des de i cap a fora. Si la seguretat d'una de les zones es veu compromesa, l'amenaça no es propaga a la resta.

Possibles implementacions:

  • Dos dispositius (Extern i Intern). Major nivell de seguretat.
  • Un dispositiu vàries interfases (3 mínim). Només una única barrera de seguretat.


Dmz2.png

http://www.mmc.igeofcu.unam.mx/LuCAS/Manuales-LuCAS/doc-unixsec/unixsec-html/node239.html


Els dispositius poden ser

  • Router implementa tècniques de seguretat i adreçament (Per exemple ACL's, NAT)
  • Host amb programari específic (iptables, IP Cop, Zentyal, ISA Server)
  • Host amb maquinari específic (Firewall físic, CISCO PIX per exemple)